Fredolic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFredolic
Tricholoma terreum
Tricholoma terreum 20061105wa.jpg
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnexat

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Tricholomataceae
Gènere Tricholoma
Espècie Tricholoma terreum
(Schaeff.) Quél.
Modifica dades a Wikidata

El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d'estepa, negrito, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Jacob Christian Schäffer, el 1762, va ser el primer a descriure aquest bolet, i li va donar el nom d'Agaricus terreus. El 1792, Christian Hendrik Persoon l'anomenà Agaricus myomyces. El nom actual és del micòleg Paul Kummer (1871).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.

L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. Les espores són ovals, de 6–7 micròmetres (μm) de longitud i 3,5-4,4 μm d'amplada.[1][2]

Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredolic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Phillips, Roger 2006 Mushrooms editorial Pan MacMillan isbn 0-330-44237-6
  2. The Great Encyclopedia of Mushrooms Lamaison ean-Louis2005 editorial Könemann isbn 3-8331-1239-5
  3. Zeitlmayr, Linus 1976 Wild Mushrooms: An Illustrated Handbook editorial Garden City Press, Hertfordshire isbn 0-584-10324-7