Fredolic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFredolic
Tricholoma terreum Modifica el valor a Wikidata
Tricholoma terreum 20061105wa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma terreum Modifica el valor a Wikidata
P.Kumm., 1871
Nomenclatura
BasiònimAgaricus terreus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus terreum
Agaricus myomyces
Gymnopus myomyces
Tricholoma myomyces
Agaricus terreus var. chrysites
Agaricus myomyces var. albescens
Agaricus myomyces var. albogriseus
Agaricus myomyces var. communis
Agaricus myomyces var. madreporeus
Agaricus myomyces var. myomyces-alter
Agaricus myomyces var. rubroguttatus
Tricholoma terreum var. aetnense
Tricholoma terreum var. bresadolae
Tricholoma terreum var. cystidiotum
Tricholoma terreum var. fragrans
Tricholoma terreum var. myomyces
Tricholoma bisporigerum
Tricholoma myomyces var. cystidiotum
Agaricus terreus Modifica el valor a Wikidata

El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals

Noms populars[modifica]

Rep els següents noms: freduluc, brunet, bruneta, negret ('negrito'), negreta, negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella).[1]

Taxonomia[modifica]

Jacob Christian Schäffer, el 1762, va ser el primer a descriure aquest bolet, i li va donar el nom d'Agaricus terreus. El 1792, Christian Hendrik Persoon l'anomenà Agaricus myomyces. El nom actual és del micòleg Paul Kummer (1871).

Descripció[modifica]

Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.

L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. Les espores són ovals, de 6–7 micròmetres (μm) de longitud i 3,5-4,4 μm d'amplada.[2][3]

Es considera com un bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.[4]

Hàbitat[modifica]

És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Gastronomia[modifica]

El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.

Perill de confusió[modifica]

Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredolic
  1. https://usuaris.tinet.cat/aragones/coloqbolets.htm
  2. Phillips, Roger 2006 Mushrooms editorial Pan MacMillan isbn 0-330-44237-6
  3. The Great Encyclopedia of Mushrooms Lamaison ean-Louis2005 editorial Könemann isbn 3-8331-1239-5
  4. Zeitlmayr, Linus 1976 Wild Mushrooms: An Illustrated Handbook editorial Garden City Press, Hertfordshire isbn 0-584-10324-7