Fredolic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFredolic
Tricholoma terreum Modifica el valor a Wikidata
Tricholoma terreum 20061105wa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnexat

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma terreum Modifica el valor a Wikidata
P.Kumm., 1871
Nomenclatura
Sinònims
Agaricus terreum (en) Tradueix
Agaricus madreporius (en) Tradueix
Agaricus myomyces (en) Tradueix
Gymnopus myomyces (en) Tradueix
Tricholoma myomyces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negreta, negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).

Taxonomia[modifica]

Jacob Christian Schäffer, el 1762, va ser el primer a descriure aquest bolet, i li va donar el nom d'Agaricus terreus. El 1792, Christian Hendrik Persoon l'anomenà Agaricus myomyces. El nom actual és del micòleg Paul Kummer (1871).

Descripció[modifica]

Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.

L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. Les espores són ovals, de 6–7 micròmetres (μm) de longitud i 3,5-4,4 μm d'amplada.[1][2]

Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.[3]

Hàbitat[modifica]

És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Gastronomia[modifica]

El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.

Perill de confusió[modifica]

Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredolic
  1. Phillips, Roger 2006 Mushrooms editorial Pan MacMillan isbn 0-330-44237-6
  2. The Great Encyclopedia of Mushrooms Lamaison ean-Louis2005 editorial Könemann isbn 3-8331-1239-5
  3. Zeitlmayr, Linus 1976 Wild Mushrooms: An Illustrated Handbook editorial Garden City Press, Hertfordshire isbn 0-584-10324-7