Tòfona negra
Tuber melanosporum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Ascomycota | ||||||||
| Classe | Pezizomycetes | ||||||||
| Ordre | Pezizales | ||||||||
| Família | Tuberaceae | ||||||||
| Gènere | Tuber | ||||||||
| Espècie | Tuber melanosporum Vittad., 1831 | ||||||||
.svg){kind=icon}
La tòfona negra, tòfona d'hivern o tòfona de Perigord[1] (Tuber melanosporum, del llatí tuber -'tubercle, tòfona'- i del grec mélas, mélanos -'negre'- i sporá -'llavor, gra'-) és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels pezizals (Pezizales).[2] És un bolet que viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals, sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines, etc.) i Salix (salzes), formant micorrizes.
Morfologia
[modifica]Té l'aspecte d'una patata, de 2 a 8 cm, irregular, d'un to bru rogenc o gairebé negre, amb berrugues de forma poligonal, cobrint tota la seua superfície.
Quan es talla s'aprecia la gleva, d'un blanc grisós de jove que, quan envelleix, s'enfosqueix i fa ressaltar una retícula de venes blanques.
Hàbitat
[modifica]És una espècie d'hivern que es troba des del novembre fins al març i que se cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercès a la seua penetrant aroma.
Comestibilitat
[modifica]És un comestible excel·lent, dit el "diamant de la cuina" pels francesos, que van incorporar-la com a condiment (especialment la famosa tòfona de Perigord) en el seu sofisticat repertori culinari, des de fa molts anys.
També es fa servir per a aromatitzar conserves i embotits, com la coneguda botifarra catalana trufada.
És el bolet que ateny un preu més elevat en els mercats especialitzats catalans (Vic, Centelles, etc.), tant per raó de la seua qualitat, com de la seua raresa i de la dificultat de trobar-lo.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, plana 219.
Enllaços externs
[modifica]