Vés al contingut

Moixernó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'espècie Calocybe gambosa, la representativa dels bolets coneguts com a Moixernons. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Moixernó (desambiguació).
Infotaula d'ésser viuMoixernó
Calocybe gambosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090261 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaLyophyllaceae
GènereCalocybe
EspècieCalocybe gambosa Modifica el valor a Wikidata
Donk, 1962
Nomenclatura
BasiònimAgaricus gambosus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus gambosus
Tricholoma gambosum
Tricholoma georgii
Tricholoma palumbinum
Tricholoma gambosum var. aestivale
Tricholoma gambosum var. vernale
Calocybe gambosa var. flavida
Calocybe gambosa var. palumbina Modifica el valor a Wikidata

El moixernó (Calocybe gambosa)[1][2][3][4] o moixernó ver[3] és un bolet de la família de les liofilàcies. Rep el seu nom científic del grec kybe, 'cap', i kalós, 'bonic', en al·lusió al barret d'aquest bolet; en llatí, gambosa significa, referint-se a un animal, 'que té la sofraja inflada', ja que aquest bolet té el peu inflat, a mig aire. També es coneix com a moixeró, moixernó de primavera o bolet de Sant Jordi[1][5][4]

Morfologia

[modifica]

Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins cremós, amb làmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.

El peu, gruixut, pot atènyer de 3 a 7 cm d'altura i és compacte, corbat, ple, de color blanc.

La seua carn no és fibrosa, sinó que es trenca i s'engruna entre els dits, té un sabor agradable i una olor de farina fresca.

Hàbitat

[modifica]

Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols.

Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ací prové el seu nom.

Exemplars de moixernons.

És un bolet comestible excel·lent.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  2. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  3. 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2022, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7. 
  4. 4,0 4,1 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Vol. V, p:730-734. Barcelona: Curial, 1982. 
  5. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  6. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 118-119.

Bibliografia

[modifica]
  • Nouvel atlas des champignons, Henri Romagnesi, volum II, Bordas, 1958.
  • Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., volum I / II, La Bibliothèque des Arts 1980, ISBN 2-85047-101-1.
  • Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
  • Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.

Enllaços externs

[modifica]