Pinassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pinassa
Pinassa al Wienerwald (Baixa Àustria)
Pinassa al Wienerwald (Baixa Àustria)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. nigra
Nom binomial
Pinus nigra
J.F.Arnold

La pinassa (Pinus nigra) és una espècie de pi submediterrània, distribuïda en serralades del voltant de la conca Mediterrània, amb dues subespècies: nigra, que es troba a la meitat oriental de l'àrea de distribució, i salzmannii, que es troba a la meitat occidental.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Arbre de fins a 30 metres d'alçada, tot i que algunes varietats (pallasiana i laricio) poden atényer 50 m. Tronc recte i capçada cònica, amb tendència a forma de parasol en arbres vells. Fulles de fins a 17 cm de llarg i 2 mm d'amplada de color verd intens. Les agulles de la subespècie nigra són més gruixudes i rígides, caracterísitca que es relaciona amb la seva major resistència a les gelades (-30 °C en nigra, -20 °C en salzmanii). Florida de març a maig. Pinyes de color maró clar de fins a 6 cm de longitud amb escudets en forma de piràmide baixa i obtusa. Les llavors, alades, es dispersen amb ajut del vent.

Pinya de pinassa

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un pi de clima sub-mediterrani, que ha quedat aïllat en massissos muntanyosos envoltats de zones més càlides, motiu pel qual la seva àrea de distribució és molt fraccionada.

Als Països Catalans, fa boscos a partir dels 500 m (excepcionalment 250 m) fins als 1200 a Catalunya i dels 600 als 1500 al País Valencià. No es troba a les Balears. Necessita un clima submediterrani de certa continentalitat, on pot suportar gelades excessives per a l'alzina i resisteix estius força secs. Conviu amb el roure de fulla petita (Quercus faginea) i, en la seva àrea, ocupa els indrets més àrids. Se'l troba als vessants pirinencs occidentals (de la Ribagorça al Berguedà), a l'altiplà central (Solsonès, Segarra), a les serres de Prades, Montsant, Cardó, Ports de Beseit, Ports de Morella i Penyagolosa i, més al sud, a la Serra de Mariola.[1]

A la resta de la península, la pinassa viu al prepirineu aragonès, a les serres de Conca i a les Serralades Bètiques.

Té menys requeriments hídrics que el pi roig i és capaç de resistir sequeres estivals molt pronunciades i gelades fortes. És indiferent a la calç, excepte el pi laricio, que no la tolera i per aquest motiu se'l troba a l'illa granítica de Còrsega i sobre roques volcàniques a Sicília. Tolera malament l'ombra.

Després dels incendis germina molt poc i sovint és substituït pels rebrots dels roures que creixien sota els pins.

És una espècie de creixement bastant lent, apreciada per la seva fusta, normalment el tronc és recte, bé que la seva qualitat és inferior a la del pi roig. Actualment s'utilitza en construcció (puntals), per la fabricació d'embarcacions, per al deserrotllament o per fer pals.[2]

Variants de Pinus nigra i les seves àrees de distribució[modifica | modifica el codi]

Degut a la seva distribució fraccionada, les seves variants es van descriure inicialment com espècies separades, després considerades subespècies [3] i més tard com a varietats agrupades en les dues subespècies esmentades:[4] nigra, de distribució oriental, i salzamannii, de distribució occidental.

  • Pinus nigra subsp. nigra Arn., es troba del nord-est d'Itàlia i Àustria fins a Crimea i Anatòlia:
    • Pinus nigra subsp. nigra var. nigra Arn. : pinassa d'Àustria, malgrat que deu el seu nom a unes petites localitzacions al nord-est d'Àustria, la seva principal zona de distribució és als als Balcans, des de Romania a la Grècia central, als Alps Julians i a les Dolomites;
    • Pinus nigra subsp. nigra var. caramanica (Loudon) Rehder : pinassa de Turquia, al sud de Grècia, Turquia i Xipre ;
    • Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana (Lambert) Asch. & Graebn. : pinassa de Crimea, a Crimea i localitzacions al vessants oest del Caucas;
  • Pinus nigra subsp. salzmannii (Dunal) Franco 1943, distribuït al voltant del Mediterrani Occidental:
    • Pinus nigra subsp. salzmannii var. salzmannii (Dunal) Franco 1943 : pinassa, creix a la meitat est de la Península Ibèrica i té localitzacions al vessant nord dels Pirineus i a les Cevènas (Cévennes), a Occitània;
    • Pinus nigra subsp. salzmannii var. laricio (Loudon) Hylander (=Pinus nigra subsp. laricio (Poiret) Maire): pi laricio, a Còrsega, Calàbria i Sicília;
    • Pinus nigra subsp. salzmannii var. mauretanica Maire & Peyerimoff : pinassa de l'Atlas, amb localitzacions al Rif (Marroc) i a Algèria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres, (8a. ed.1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958.
  2. BADIA, A., ESTRADA, R. VILANOVA, I Els Boscos de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, col·lecció Cavall Bernat, 12
  3. Flora europaea: Pinus nigra
  4. Gymnosperm Database: Pinus nigra

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinassa
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.