Vés al contingut

Michele Bonelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichele Bonelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1541 Modifica el valor a Wikidata
Bosco Marengo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1598 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria sopra Minerva Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano
20 març 1591 – 28 març 1598
← Gabriele PaleottiGirolamo Rusticucci →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1585 – 1587
← Guglielmo SirletoLudovico Madruzzo →
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
1568 (Gregorià) – 1570 (Gregorià)
← Vitellozzo VitelliAlvise Cornaro →
Cardenal
6 març 1566 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1591–), sacerdot catòlic, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGirolamo Bernerio Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 gener 1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585
12 maig 1572conclave de 1572 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Carlo Michele Bonelli, cardenal alexandrí, (Bosco Marengo, 25 de novembre de 1541Roma, 28 de març de 1598) va ser un diplomàtic papal amb una carrera diversa de dues dècades iniciada el 1571.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Bosco Marengo, era fill de Marc Bonelli, noble d'Alexandria, al Piemont, i de Dominina de'Gibertis, neboda del papa Pius V. Era besoncle de Carlo Bonelli.[1][2]

Va ingressar a l'Orde dels Predicadors, agafant el nom de Michele,[1] i va professar en el convent de Santa Maria sopra Minerva, Roma, el 1559.[3] Va estudiar en el Collegio Germanico i va ser professor de teologia en la Universitat de Perugia[2] abans de ser cridat a Roma pel besoncle, el Papa Pius V.

Va ser nomenat cardenal-pare en el consistori de 6 de març de 1566, rebent el capel vermell i el títol de Santa Maria sopra Minerva dues setmanes després. Va ser també Gran Prior de Roma de l'Orde Sobirana de Malta, el juny de 1568.[1]

El 3 de desembre de 1568 va passar a ser Camarlenc, fins al 10 de maig de 1570, quan va dimitir per que l'oncle el pogués vendre al cardenal Luigi Cornaro per 70.000 escuts, per a obtenir fons per a la guerra contra els turcs.[4] En recompensa li va ser donada la sinecura d'Abade de San Michele di Chiusi.

Va prendre la iniciativa d'expansió de Roma (la via Alexandrina commemora el seu títol) que seria dividida entre els monestirs de S.Basilio, S.Adriano i SS.Cosma i Damiano.

La seva família va ser honrada durant el pontificat de Pius V: el seu germà Girolamo, comandant de la Guàrdia Papal, va ser fet marqués de Cassano d'Adda (1572), i el seu germà Michele, duc de Salci (1569), com ajudant d'Emanuel Filiberto, Duc de Savoia (1573).[1]

El "Cardenal Alexandrí", com ho feia servir —títol imaginat per Pius V com a cardenal— va ser enviat com a legat papal als reis d'Espanya i Portugal, el 18 de Juny de 1571, amb l'honor de Cardenal-nebot, en companyia de Francesco Borja, i amb llegat amb poder discrecional a latere al rei de França, el 16 de novembre de 1571.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Prosperi, Adriano. «Bonelli, Michele». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). 11, 1969. 
  2. 2,0 2,1 «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of March 6, 1566». [Consulta: 4 maig 2020].
  3. «Michele (Bosco) Cardinal Bonelli [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 4 maig 2020].
  4. «Batalla de Lepant».