Lorenzo Litta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLorenzo Litta
Lorenzo Litta.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1756 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1820 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Monteflavio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSanti Giovanni e Paolo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1806 – 1807
← Giovanni Filippo Gallarati ScottiFilippo Casoni →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
23 febrer 1801 –
Coat of Arms of the Russian Federation.svg Nunci apostòlic Rússia
11 febrer 1797 – maig 1799
Herb Polski.svg Nunci apostòlic Polònia
8 febrer 1794 – 1796
Arquebisbe catòlic
6 octubre 1793 –
Arquebisbe titular
23 setembre 1793 –
Protonotari apostòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLuigi Valenti Gonzaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLitta (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGiulio Renato de Litta Visconti Arese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lorenzo Litta (Milà, 23 de febrer de 1756 Monteflavio, 1 de maig de 1820) fou un cardenal italià pertanyent a la noblesa i fou oncle de l'historiador Pompeu Litta (1781-1852).

Després d'acabar els seus estudis, entrà en la carrera eclesiàstica i fou pronotari apostòlic, arquebisbe de Tebes in partibus, nunci a Polònia (1794), cardenal (1801), prefecte de la Congregació de l'Índex i prefecte de la Propaganda (1814).

Assistí com ambaixador extraordinari del papa Pius VI a la coronació del tsar Pau I, va prendre part en el conclau que elegí a Pius VII i, per haver-se negat a assistir al casament de l'emperador Napoleó i Maria Lluïsa d'Àustria, fou objecte de persecucions.

Deixà Lettres sur les quatre articles dits de clergue de France (París, 1826).

Bibliografia[modifica]