La ciutat la fundaren, el 31 de juliol del 1882, 10 membres del grup sionista Hovevé Tsiyyon (els amants de Sió) oriünds de Khàrkov (ara Khàrkiv, a Ucraïna). Compraren 3,4 km² de terres al sud-est de l'actual Tel-Aviv, a prop del poble àrab d'Eyun Kara. Es tracta, amb Pétah Tiqvà, de la primera implantació sionista a Palestina. Els seus fundadors formaven part de la primera aliyyà. Els nouvinguts es trobaren amb nombroses dificultats: terres arenoses, escassetat d'aigua i falta d'experiència en l'agricultura. Així que visqueren en la pobresa. La implantació començà a desenvolupar-se després d'haver cavat el Gran Pou i amb l'arribada d'una nova onada d'immigrants, els Biluïm, membres d'un altre grup sionista, el Bilu. Però és sobretot gràcies al baró Edmond de Rothschild que es va desenvolupar, mitjançant l'agricultura: cultiu de la llimona i, a partir del 1886, viticultura. En la vessant cultural, Rixon le-Tsiyyon també fou pionera, puix que s'hi fundà la primera escola hebraica el 1886, i la primera llar d'infants hebraica el 1899. El 1890, la comunitat tenia 359 habitants. El 1900, la població era de 526 habitants.
El nom de la ciutat, Rixon le-Tsiyyon, que es pot traduir "El primer cap a Sió", prové d'un versicle de la Bíblia:
«
ראשון לציון הנה הינם, ולירושלים מבשר אתן - Primer que ningú, jo dic a Sió: "Ja són aquí." Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves.
Rixon le-Tsiyyon
Brașov (Romania)
Heerenveen (Països Baixos)
Lublin (Polònia)
Münster (Alemanya)
Nimes (França)
Teramo (Itàlia)
Tianjin (República Popular de la Xina)
Comtat de Prince George, Maryland (Estats Units)
