Aigüesmortes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAigüesmortes
Aigues-Mortes
Escut d'Aigüesmortes
Camelles-Aigues-Mortes.jpg
La muralla d'Aigües Mortes amb les salines al fons

Localització
Map commune FR insee code 30003.png
43° 34′ 00″ N, 4° 11′ 33″ E / 43.566666666667°N,4.1925°E / 43.566666666667; 4.1925
Estat França
Regió Occitània
Departament Gard
Districte Districte de Nimes
Cantó Cantó d'Aigüesmortes
Població
Total 8.450 (2013)
• Densitat 146,24 hab/km²
Geografia
Superfície 57,78 km²
Altitud 1 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 30220
Fus horari UTC+01:00
Altres dades

Web http://www.ville-aigues-mortes.fr
Modifica dades a Wikidata

Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas,[1] en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània. L'any 2009[2] tenia 8.116 habitants. Els seus habitants s'anomenen aiguemortais.

La ciutat està fortificada i envoltada d'estanys, canals i de l'enlluernadora claredat de les salines. Les muralles amb torres i portes, edificades a partir de 1272 per l'empresari genovès Guillaume Boccanegra, ens han arribat gairebé intactes.

A la torre de Constança, s'hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l'edicte de Nantes (1683) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de les Cevenes o el Vivarès. Entre ells, figuren el "camisard" Abraham Mazel (que se'n va evadir el 1703) i moltes dones, entre les quals destaca com a símbol Marie Durand, tancada 38 anys en aquest lloc. A ella és a qui s'atribueix la paraula "REGISTER" ('resistir') gravada en el brocal del pou central.

Torre de Constança

L'església de Notre-Dame-des-Sablons ('Nostra Senyora de les Arenes'), edificada durant el regnat de sant Lluís, és un edifici fortificat (utilitzat un temps com a dipòsit de sal), molt auster, amb una bonica estructura i un interior ben il·luminat per vitralls de Claude Viallat. A la place Saint-Louis és notable l'estàtua de Sant Lluís deguda a Josep Maria Subirachs, l'autor d'una de les façanes de la Sagrada Família de Barcelona.

La capella dels penitents, grisa, envoltada de xiprers, té un imposant retaule barroc esculpit per Jean Sabatier. Dissimulat sota el farratge durant la revolució, sens dubte ha arribat fins a nosaltres gràcies a la inesperada reconversió de la capella en magatzem des d'aquella època.

La capella dels penitents, blanca, també barroca, fou edificada per a una confraria instituïda el 1622 i acull custòdies, dossers i atxes que eren utilitzades durant les processons. S'hi celebra l'ofici litúrgic cada any el Diumenge de Rams.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La fogassa dolça d'Aigüesmortes és un dolç típic elaborat amb massa brioix, sucre, mantega i tarongina. Tradicionalment, la confecció de la fogassa d'Aigüesmortes ha estat restringida al període de Nadal, al si dels tretze postres, encara que en l'actualitat es ven durant tot l'any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Topònims del Gard
  2. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]