Guerra de les Gàl·lies (llibre)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: De bello gallico)
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Guerra de les Gàl·lies.
Infotaula de llibreGuerra de les Gàl·lies
De Bello Gallico
Caesar bsb beck.jpg
Primera pàgina de l'obra en un manuscrit de 1469
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Aule Hirti i Juli Cèsar
Llengua llatí
Publicació República Romana
Edicions Q21163096
Detalls de l'obra
Tema Guerra de les Gàl·lies
Gènere llibre d'història
Sèrie
Modifica dades a Wikidata

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més conegut de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània. Juli Cèsar reconegut com un dels millors oradors de l’època, en paraules de Ciceró, descriu les batalles en les que va lluitar contra els exèrcits gals (Belgues, Aquitans i celtes) que s’oposaven a la dominació romana. De Bello Gallico està pensat com una justificació d’aquestes guerres, les quals van ser llargues i costoses a l’època, i motiu de crítica per part dels rivals polítics de Cèsar.

Ha estat, a més, una obra icònica durant molts segles, essent el punt de partida de molts estudiants de llatí al llarg de la història, a causa del seu llenguatge planer i estil depurat. També, ha servit com a document històric que ha permès conèixer la cultura i religió dels pobles que es descriuen, així com la situació geogràfica dels mateixos.

Autors d’arreu del món s’han fet servit del llibre com inspiració pels seus treballs, com és el cas de Astèrix el Gal.

Títol[modifica]

De Bello Gallico és la forma abreujada del títol, Commentarii de Bello Gallico, ja que commentarii és el nom que rebien les memòries oficials. Aquest títol, però, no era pas, o almenys pel que sabem, el que Cèsar li va posar. Segons Suetoni el títol original era C. Iulii Cesaris comentari rerum gestarum, amb els subtítols de Bellum Gallicum o Belli Gallici.

També podem trobar diferents noms en els manuscrits trobats, com: Libri Gaii (Iulii) Caesaris Belli Gallici (Iuliani) de narratione temporum; C. Caesaris pont. max. Ephimeris rerum gestarum Belli Gallici libre VIII explícit feliciter; Hirci Pansae rerum gestarum Belli Gallici Gai Iulii Caesaris pont. max. Lib. VIII explícit feliciter.

El llibre, en català, és conegut amb diversos títols que depenen de l’elecció del traductor, així podem trobar: Sobre la guerra de las Gàl·lies, De la guerra de las Gàl·lies, La conquesta de las Gàl·lies i, simplement, Guerra de les Gàl·lies.

Context[modifica]

L’obra s’emmarca en la conquesta del territoris gals, que comprenien els països que actualment coneixem com França, Bèlgica i part d’Itàlia, per part de la República Romana. Joaquim Icart afirma que “Cèsar s’esforçà a aparèixer més com un alliberador i pacificador que com un exaltat conqueridor”[1].  

Tot i així, després de la mort de Crassus, Cèsar s’ha d’enfrontar a un senat que no té cap intenció de continuar una guerra cruenta, llarga i caríssima.

Motivacions de l'obra[modifica]

Juli Cèsar escriu la Guerra de les Gàl·lies no pas com un llibre històric, si més no, com un llibre de caràcter autobiogràfic sobre el que succeí durant aquesta guerra d’una manera totalment imparcial. L’objectiu principal d’aquest no era d'altre que vendre’s a si mateix com un gran estratega i militar, amb capacitats per ampliar el territori romà, a més de justificar els atacs contra les diferents poblacions que conformaven la Gàl·lia. Juli Cèsar expressa, i això és innegable, el seu amor per Roma.

"[...] per tal de justificar-se, ja que les seves activitats tendien a escalar el poder, per a la qual cosa li calia una bona reputació als ulls de tothom [...]".[2]

Estructura[modifica]

Mapa de les Gàl·lies

La guerra de les Gal·lies es divideix en vuit llibres.

Llibre Primer[modifica]

En aquest llibre es narra la campanya de Juli Cèsar contra els helvecis i els germans a l'any 58 a.C). Cèsar, buscant la defensa de la regió narbonesa, atacà els territoris helvecis, que s'havien establert molt a prop de territori narbonès. Amb dues accions ràpides guanyà la batalla contra aquests i va tornà el territori als narbonesos. Després són els germans, sota el comandament de Ariovist, que creuen el Rin sotmetent als sèquans i hedus, amenaçant així la província romana. Una vegada fracassades les negociacions, Cèsar es disposa a batallar amb ells, tot i que els legionaris romans estan espantats perquè pensen que els seus enemics tenen poders sobrenaturals. Cèsar, finalment, lluitant amb la dècima legió, guanya la batalla a Vesonti.

Llibre Segon i Tercer[modifica]

En aquest dos llibres que funcionen com un únic bloc es narra la campanya de Juli Cèsar contra els belgues l'any 57 a.c. Cèsar lluità amb dues noves legions contra els belgues; després es dirigeix a Britània, on es troben els venets, que s'atreveixen a amenaçar Roma i fer ofenses cap als seus ambaixadors. Així doncs, Juli Cèsar amb una flota de construïda a Provença decideix lluitar contra els enemics a l'oceà Atlàntic. També, cal dir que va sotmetre els mòrins i el menapis.

En aquest llibres Cèsar busca, més si hi cap, enaltir la seva figura, amb un to triomfalista, pensant-se que la Gàl·lia ja estava pacificada.

Llibre Quart[modifica]

En aquest llibre es narra la campanya de Juli Cèsar contra els usipets i tèncters l'any 55 a.C. Aquests pobles havien envaït el nord de les Gàl·lies. En aquest moment decideix creuar el Rin per un pont construït en deu dies, ja que aquests invasors presentaven una greu amenaça per a l'estabilitat de la Gàl·lia. Finalment, després de divuit dies de saquejos, sense combatre amb cap exèrcit, decideix retirar-se i fer una altra expedició a Britània sense èxit.

Llibre Cinqué[modifica]

El llibre cinqué es pot dividir en dos parts que responen als primer 33 capítols i als 33 últims.

Segona expedició a Britània[modifica]

En aquesta primera part del llibre cinqué es narra la segona expedició a Britània per part de Juli Cèsar. Aquest retorna a Britània amb l'objectiu de conquerir la part més propera a la Galia, però va ser un altre fracàs. A causa que la campanya s'inicià molt tard.

Revoltes al nordest de la Gàl·lia[modifica]

En la segona part del llibre cinqué es narra les revoltes que van tenir lloc al nordest de la Gàl·lia. Durant l'hivern, començà a haver revolt proper als campaments romans per part de poblats que es sentien amenaçats pel mateix Cèsar. L'exèrcit va perdre una legió i mitja prop del territori dels eburons, sota el comandament de Ambiòrix. El llibre tanca amb la victoria de Labiè.

Llibre Sisè[modifica]

En aquest llibre es narra las activitats que van tenir lloc a l'any 53 a.C. Cèsar fa una segona expedició travessant el Rin, exterminant els eburons i perseguint a Ambiòrix.

Libre Setè[modifica]

En aquest llibre es narra la campanya de Juli Cèsar contra Vercingetòrix a l'any 52 a.C. Cèsar va conquerir la ciutat d'Avaric i va batallar contra les forces gal·les de Vercingetòrix que, tot i tenir una bona estratègia, va fracassar. Cèsar, però, va ser derrotat a Gergòvia, motiu pel qual aquest i el seu exèrcit van haver de tornar cap a Narbonense perseguits pels hedus. Vercingetòrix però, en un gir dramàtic dels esdeveniments, va caure a causa de la superioritat d'infanteria i cavalleria de l'exèrcit romà. Vercingetòrix es dirigí a Alèsia, on tingué lloc la batalla final. Allí Cèsar els va atrapar, envoltant la plaça principal on es trobaven les tropes gal·les. Finalment, Vercingetòrix s'entregà.

Llibre Vuitè[modifica]

En aquest llibre es narra la campanya Juli Cèsar contra els carnuts i els bel·lovacs. Cèsar aconsegueix establir la pau a tota la Gàl·lia i sofocar la resistència dels pobles gals que lluitaven contra els romans. Aquest llibre no està escrit per Juli Cèsar, sinó que està escrit per Hirici, persona de confiança que acompanyà Cèsar durant tota la campanya i poseia tota la documentació oficial.

Redacció i Estil[modifica]

Bust de Juli Cèsar.

Juli Cèsar va començar escriure el set llibres de La Guerra de les Gàl·lies durant l'hivern dels anys 52-51, just després de sotmetre Vercingatòrix. Per fer-ho tenia present no només la seva pròpia experiència en les campanyes, sinó que es va fer servir de documentació original pròpia i aliena. Cèsar sabia que no li quedava massa temps per ser cridat a Roma per haver de donar explicacions d'una campanya que resultava desconeguda per als romans. No s'entenia perquè estava durant tant de temps o fins i tot els motius d'aquesta. A més, els enemics polítics de Cèsar formulaven acusacions pel seu paper com a procònsol de les Gàl·lies. Juli Cèsar escriu aquesta obra com a justificació de les seves accions militars i polítiques. Volia guanyar-se el paper de gran estrateg i líder, a causa de les seves aspiracions polítiques. Però no només buscava una justificació, sinó també el seu paper dins de l'història romana. Volia que aquest fos un document que permetés als futurs historiadors conèixer la seva figura. És per aquest motiu que la redacció de l'obra és en tercera persona. Aquest estil busca crear una sensació d'imparcialitat. Aquesta tècnica es conjuga juntament amb una correcció i pulcritud de la llengua llatina impressionant i amb una narració àgil. Segons Icart: "[...] escrita amb tanta serenitat aparent que hom la diria veraç en tots els seus detalls".[3]

Sobre la paraula Commentarii[modifica]

L'elecció de la paraula comentarii ja ens dóna la pista que Juli Cèsar no tenia pas la intenció d'escriure una obra histogràfica. Un commentarius és una recopilació de documents que un autor vol oferir de manera ordenada per als historiadors del futur. És a dir, una mena de document per desdibuixar la seva imatge i contar la seva veritat.

Llibre VIII[modifica]

L'últim llibre d'aquesta obra, en concret el llibre VIII, no està pas escrit pel mateix Cèsar, sinó per Hirci, una persona de la confiança de Juli Cèsar que va acompanyar-lo durant tota la campanya militar. Aquest llibre destaca justament per no mantenir l'estil impecable de l'autor original, tot i que, hi ha un esforç en aquesta direcció per part d'Hirci. A més, es nota, clarament, una falta de coneixença de l'argot militar, així com una ruptura amb l'agilitat de la narració anterior.

Autenticitat[modifica]

Al llarg dels segles, molts estudiosos han apuntat la possibilitat que la guerra de les Gàl·lies no fos del tot verídic. Si bé és cert, és un llibre propagandístic en el qual cal dir que hi ha, clarament, elements hiperbòlics. No es pot saber amb exactitud quins elements són veritat i quins son mentida. També s'ha destacat la ruptura de la línia narrativa en alguns fragments en què s'introdueixen hel·lenismes o llocs que difícilment podria conèixer el mateix Cèsar. Això podria ser a causa de correccions posteriors per part d'autors grecs.

Transmissió Textual[modifica]

Manuscrit de la Guerra de les Gàl·lies

Els manuscrits de La guerra de les Gàl·lies es divideixen en dos blocs, anomenats amb les lletres gregues alfa i beta. Els manuscrits d'alfa contenen manuscrits d'entre els segles IX-XIII. Han estat considerats molt millors als manuscrits de l'altre bloc, a causa que trobem els manuscrits més antics datats del segle IX-X, l'Amstelodamensis (Amsterdam) i el Parisinus (París). Els manuscrits d'alfa sorgeixen a partir de les correccions de Juli Cels Constantí del llibre original de Juli Cèsar.

Llegat[modifica]

La guerra de les Gàl·lies és el llibre per excel·lència per començar a aprendre llengua llatina des de fa segles, degut a la seva prosa planera i temàtica entretinguda. Juli Cèsar té com a objectiu, no pas escriure un llibre recarregat de figures retòriques i focs d’artifici amb el llenguatge, sinó fer arribar el missatge a un públic ampli, amb l’objectiu d’una fàcil comprensió. Per aquest motiu és el llibre adient per l’aprenentatge del llatí, en comparació amb altres textos de prosa o vers més complicats. També, cal dir que el seu homòleg en llengua grega és l’Anàbasis de Xenofont, que destaca, justament, per les mateixes virtuts.

A més, ha estat part de la cultura popular, gràcies a haver sigut una important influència per artistes d’arreu del món.

Astèrix el gal[modifica]

Astèrix, personatge creat per René Goscinny

Juli Cèsar apareix com un dels personatges dels còmics francesos Astèrix el gal. René Goscinny fa una sàtira intel·ligent de l'obra de Cèsar.[4]

Referències[modifica]

  1. G. Juli Cèsar; Joaquim Icart. Guerra de les Gàl·lies I (en català/Llatí). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 16. ISBN 84-7225-096-2. 
  2. G. Juli Cèsar; Joaquim Icart. Guerra de les Gàl·lies (en català/Llatí). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 22. ISBN 84-7225-096-2. 
  3. G. Juli Cèsar; Joaquim Icart. Guerra de les Gàl·lies (en català/Llatí). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 29. ISBN 84-7225-096-2. 
  4. [1] A la plana Web oficial dels còmics es pot trobar un text on s'explica la relació entre l'obra de Juli Cèsar i René Goscinny.

Bibliografia[modifica]

  • G. Juli Cèsar; Joaquim Icart. Guerra de les Gàl·lies (bilingüe). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 84-7225-095-4 (dos volums)


Enllaços externs[modifica]

  • Text llatí digitalitzat amb anotacions morfosintàctiques a Perseus Digital Library
  • Text llatí digitalitzat a The Latin Library
  • Mapes dels territoris romans, on podem trobar mapes de la Gàl·lia a la plana web Imperium.
  • Article de divulgació sobre la Guerra de les Gàl·lies a la plana web de la revista National Geographic.
  • Documental sobre el celtes a Youtube, produït per Radio Televión Española.
  • Documental sobre la batalla de Alesia a Youtube, produït pel Canal Historia.