Boris Cyrulnik

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBoris Cyrulnik
Boris Cyrulnik - 2011-11-01 - cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNeuròleg, psiquiatre i psicoanalista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2168694 Modifica els identificadors a Wikidata

Boris Cyrulnik (Bordeus, 26 de juliol de 1937) és neuròleg, psiquiatre i psicoanalista i un dels fundadors de l'etologia humana. Professor de la Universitat de Toló a la Provença, i responsable d'un grup d'investigació en etologia clínica a l'Hospital de Toló, és també autor de nombrosos llibres.

Boris Cyrulnik ha estat la primera persona en conceptualitzar la noció de resiliència psicològica, motivat pel fet que amb set anys va veure com tota la seva família, emigrants jueus d'origen rus, eren deportats a camps de concentració nazi dels que mai no van tornar.

El 12 de gener de 1944, quan Cyrulnik tenia set anys, va començar a córrer fins a aconseguir amagar-se aprofitant el tumult format pels soldats alemanys que feien presoners els jueus reunits en una sinagoga de Bordeus. Sense pare i sense mare a causa de les circumstàncies de la guerra, perseguit per ser jueu, anant de casa en casa, arrestat i fugit de nou. Entrà a l'escola per primera vegada als onze anys, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Les seves circumstàncies personals no auguraven un futur prometedor, però quinze anys després es va convertir en neuropsiquiatre, A més, ha centrat la seva atenció en camps com la psicologia, la biologia, l'anatomia, la sociologia, la filosofia o l'estètica i és un dels fundadors de l'etologia humana.[1] Ha dedicat la seva carrera sobretot al tractament de nens traumatitzats.[2][3]

Obres[modifica]

En Castellà[modifica]

En francès[modifica]

  • Mémoire de singe et paroles d'homme, éd. Hachette, 1983
  • Sous le signe du lien, éd. Hachette, 1989 ; rééd. Fayard/Pluriel, 2010
  • La Naissance du sens, éd. Hachette, 1991
  • Les Nourritures affectives, éd. Odile Jacob, 1993
  • De la parole comme d'une molécule, avec Émile Noël, éd. Seuil, 1995
  • L'Ensorcellement du monde, éd. Odile Jacob, 1997
  • La Naissance du sens, Hachette Littérature, 1998. (ISBN 978-2012788916)
  • Un merveilleux malheur, éd. Odile Jacob, 1999 ; réédition 2002 (ISBN 2-7381-1125-4). Ce livre a pu inspirer la chanson Beau malheur d'Emmanuel Moire sur le même thème.[réf. nécessaire]
  • Dialogue sur la nature humaine, avec Edgar Morin, Éditions de l'Aube, 2000
    • Dialogue sur la nature humaine, avec Edgar Morin, Éditions de l'Aube, 2010
    • Dialogue sur la nature humaine, version illustrée, avec Edgar Morin, Éditions de l'Aube, 2015
  • Les Vilains Petits Canards, éd. Odile Jacob, 2001 (ISBN 2-7381-0944-6)
  • L'Homme, la Science et la Société, Éditions de l'Aube, 2003
  • Le Murmure des fantômes, éd. Odile Jacob, 2003 ; éd. Odile Jacob poches, 2005. (ISBN 2-7381-1674-4)
  • Parler d'amour au bord du gouffre, éd. Odile Jacob, 2004
  • La petite sirène de Copenhague, Éditions de l'Aube, 2005 ; rééd. 2012
  • De chair et d'âme, éd. Odile Jacob, 2006
  • Autobiographie d'un épouvantail, éd. Odile Jacob, 2008, prix Renaudot de l'essai, 200833. (ISBN 978-2-7381-2398-5)
  • Je me souviens…, éd. L'Esprit du temps, coll. « Textes essentiels », 2009 ( éd. Odile Jacob poches, 2010) (ISBN 978-2-7381-2471-5)
  • Mourir de dire : La honte, éd. Odile Jacob, 2010. (ISBN 978-2-7381-2505-7)
  • Quand un enfant se donne « la mort », éd. Odile Jacob, 2011, (ISBN 978-2-7381-2688-7)
  • Résiliences. Connaissances de bases, avec Gérard Jorland, éd. Odile Jacob, 2012, (ISBN 978-2-7381-2818-8)
  • Sauve-toi, la vie t'appelle, éd. Odile Jacob, 2012. (ISBN 978-2-7381-2862-1)
  • Les âmes blessées, éd. Odile Jacob, 2014, (ISBN 978-2-7381-3146-1)
  • Boris Cyrulnik, , Éditions Odile Jacob, 2016, 230 p. (ISBN 978-2-7381-3394-6)

Referències[modifica]

  1. Cyrulnick, Boris. De cuerpo y alma (en castellà). 1 edició. Editorial Gedisa, S.A, Febrer de 2007, p. 242. ISBN 978-84-9784-189-4. 
  2. «El nen sobreprotegit és més passiu». La Vanguardia, 20-02-2016. [Consulta: 12 gener 2019].
  3. Capdevila, Carles. «L'evolució té lloc després de la catàstrofe, per això sóc optimista». Ara, 06-03-2016. [Consulta: 12 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]

Marie-France Hirigoyen