Vilandraut
| Villandraut | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Gironda | ||||
| Districte | Districte de Lengon | ||||
| Cantó | Cantó de Vilandraut | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.112 (2023) (88,39 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 12,58 km² | ||||
| Altitud | 31 m-20 m-54 m-37 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33730 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | villandraut.fr… | ||||
.svg)
Vilandraut'[1] (en francès Villandraut) és una vila (commune) francesa, amb prop de 800 veïns, de la regió de la Nova Aquitània, departament (département) de la Gironda, districte (arrondisement) de Langon i municipi (canton) de Villandraut, que consta d'altres 7 nuclis de població, sumant entre els 8 uns 4000 habitants. Situada a uns 50 km al SSE de Bordeus, i enclavada al cor de les Landes Girondines, dominant la vall del riu Ciron, afluent de la Garona.
Etimologia
[modifica]Podria provenir del patronímic Andro o Andron, família bordelesa que hi posseïa terres des de la dotzena centúria. Els seus vilatans són villandrautais.
Demografia
[modifica]| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 892 | 940 | 887 | 914 | 777 | 815 | 916 |
| Des de 1962: població sense dobles comptes | ||||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2001-2005 | Marc Le Nir | |
| 2005- | Dominique Payrois |
Història
[modifica]Íntimament lligada a Bertran de Goth, primer papa d'Avinyó, escollit en 1305, amb el nom de Climent V. Ell feu construir l'impressionant castell i la col·legiata, on fou enterrat en 1314. Des del segle xii els Goth esdevenen els senyors del lloc i la parròquia s'anomena Sent Martin de Got. Després de la mort de Climent V i de l'extinció de la família Got, els succeïren els Durfort, els Lalande i els Pons.
Patrimoni
[modifica]Collégiale d'Uzeste, originària del segle xii, conserva la façana i la base dels murs, campanar dels ss. XIV i XV. El papa Climent V decidí el 1312 que l'església, ja reconeguda a l'època pel seu culte marià, fos erigida en església col·legial i esdevingués el lloc de la seva sepultura. Va fer construir un edifici tan bell que, sovint, és comparada amb la seva veïna la catedral de Bazas. Conserva, a més del sepulcre papal, profanat pels protestants dos-cents anys després de sa mort, el de Pierre I de Grailly.
Château Clémenti, construït al segle xiv i sense haver estat mai restaurat. Magnífic exemplar d'arquitectura militar, influenciat pels que construí Eduard III d'Anglaterra a Gal·les. A part de la seva funció militar, fou edificat per servir de palau a Climent V, que només hi residí tres mesos. Organitzat en tres ales, amb una perfecció semblant a la del contemporani castell de Perpinyà.
Château de Cazeneuve, antiga propietat dels reis navarresos, després d'Enric IV i Margot, reis de França i actualment de la família ducal del Sabran-Pontevès. Reconstruït al segle xiv per Amanieu VII d'Albret i restaurat a principis del segle xvii.
Centre de Découverte et d'activités de la Vallée du Ciron.
Passejades a les Gorges de Ciron i el bosc.
Referències
[modifica]
.svg){kind=small}
