Elionor d'Aquitània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElionor d'Aquitània
Church of Fontevraud Abbey Eleanor of Aquitaine effigy.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Aliénor d'Aquitaine
(fr) Éléonore de Guyenne
(en) Eleanor of Aquitaine
(la) Alienora (Alienordis) ducissa Aquitaniae Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1122 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1204 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Fontevraud 
Monarca d'Anglaterra
1154 – 1189
Duc d'Aquitània
9 abril 1137 – 1204
Rei de França
1137 – 1152
Comtat de Poitiers
1137 – 1204 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDona croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1154–1189)
Reina consort (1137–1152)
Duquessa (1137–1204) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRamnúlfids Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís VII de França
FillsMaria de França i d'Aquitània
Ricard Cor de Lleó
Geoffroi II de Bretanya
Elionor d'Anglaterra
Joana d'Anglaterra
Matilda d'Anglatèrra (oc) Tradueix
Guilhèm IX, Comte de Peitieus (oc) Tradueix
Enric II el Jove
Alix de França
Joan sense Terra Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem X d'Aquitània i Elionor de Châtellerault
GermansPeronel·la d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata

Arms of Eleanor of Aquitaine.svg Modifica el valor a Wikidata
Elionor i el seu fill Joan sense Terra

Elionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Orígens familiars[modifica]

Filla i hereva del comte Guillem X d'Aquitània i la seva esposa Elionor de Châtellerault. Es va criar a la cort de Poitiers on va rebre una àmplia formació, inusual en dones d'aquella època.[1]

Hereva del comtat d'Aquitània[modifica]

El 1130 va morir el seu únic germà mascle Guillem, per la qual cosa es convertí en hereva del seu pare al ducat d'Aquitània. El 9 d'abril de 1137 el seu pare morí en una peregrinació a Santiago de Compostel·la i el succeí al comtat, que s'estenia des del riu Loira fins als Pirineus i era més extens que els dominis directes del rei de França.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 22 de juliol de 1137 a la catedral de Saint André a Bordeus amb el príncep i futur rei Lluís VII de França.[1] D'aquesta unió nasqueren:

Es casà, en segones núpcies, el 18 de maig de 1152 a la catedral de de Bordeus amb el príncep i futur rei Enric II d'Anglaterra. D'aquesta unió nasqueren:

Problemes amb Lluís VII de França[modifica]

Lluís VII de França

Les tensions entre la jove parella van iniciar-se molt aviat, especialment quan Elionor va donar suport al matrimoni de la seva germana Peronella amb Raül I de Vermandois mentre el rei feia envair el comtat de Vermandois pel seu germà com a càstig per la bigàmia del comte.

El caràcter del rei, devot, ascètic, ingenu i indecís xocava amb el d'Elionor, dona de caràcter fort. Aquesta tenia un comportament liberal i emancipat que fou molt criticat per la cúria eclesiàstica, sobretot per Bernat de Claravall i l'abat Suger de Saint-Denis.

El Nadal de 1145, motivats per la predicació de Bernat de Claravall, la jove parella va participar en la segona croada.[1] En un primer moment, el rei no volgué que la seva esposa participés en la croada, però Elionor, en qualitat de duquessa d'Aquitània, i per tant, la major feudatària de França, va insistir a partir vers Terra Santa com la resta de senyors feudals del país.

Durant la seva estada a Antioquia, les relacions de la reina consort amb el seu oncle Raimon de Poitiers, príncep de la ciutat, van donar lloc a tota mena de murmuracions, que van provocar l'allunyament entre el rei i la reina.[1]

Lluís obligà la seva dona a tornar amb ell cap a França, encara que partiren en vaixells separats. Durant el camí, s'aturaren a Roma, on el papa Eugeni III intentà reconciliar-los. Però la parella estava irremeiablement distanciada: el 21 de març de 1152 Lluís VII va aconseguir l'anul·lació del matrimoni, basant-se en el parentiu entre ambdós. El preu que va posar Elionor a aquesta separació va ser la conservació dels seus dominis: Aquitània i Poitou.[1]

Matrimoni amb el príncep anglès[modifica]

Enric II d'Anglaterra

Sis setmanes després del seu divorci, Elionor va contreure matrimoni amb el príncep i futur rei Enric II d'Anglaterra,[1] unint així els seus extensos dominis a França als que ja posseïa l'hereu al tron anglès, amo de l'Anjou, el Maine i la Normandia, a part d'Anglaterra i Gal·les. D'aquesta manera, es formava l'anomenat Imperi angeví, en el qual els reis d'Anglaterra, tot i ser vassalls del rei de França, controlaven un territori vuit vegades superior al dominat directament per Lluís VII. Establerta principalment a Poitiers, en la seva cort va tenir gran auge la poesia trobadoresca, i fou mecenes de nombrosos trobadors.

L'existència d'una amant d'Enric II, Rosemond Clifford, va provocar l'enfrontament entre Elionor i el rei anglès, i a partir de 1173 Elionor va promoure la rebel·lió de tres dels fills del rei contra el seu pare. Després de reprimir la rebel·lió, el rei va empresonar-la, primer a Chinon i després a Salisbury, on va romandre sota arrest fins a la mort del rei Enric el 1189.[1]

Recuperada la llibertat, Elionor es va convertir en regent dels dominis angevins durant les absències del seu fill Ricard Cor de Lleó fins que va retornar de la tercera croada. La mort de Ricard, el 6 d'abril de 1199, va provocar que Elionor abandonés de nou el seu retir fins a aconseguir la coronació del seu altre fill, Joan Sense Terra,[1] relegant el seu net, el duc Artur I de Bretanya, al qual pràcticament no coneixia.

Final dels seus dies[modifica]

El 1200, i sent gairebé octogenària, donà mostres d'una fortalesa impressionant quan decidí viatjar fins al Regne de Castella, travessant els Pirineus, per escollir entre les seves netes, les infantes de Castella (filles d'Elionor d'Anglaterra i d'Alfons VIII de Castella), la futura esposa del fill de Felip II August, el príncep i futur rei Lluís VIII el Lleó.

Va morir l'1 d'abril de 1204 a l'abadia de Fontevrault on es va retirar, als 82 anys, i va rebre sepultura al mateix monestir, al costat del seu espòs Enric II i del seu fill Ricard Cor de Lleó

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 30-39. ISBN 9781492173960. 

Vegeu també[modifica]


Precedida per:
Guillem X
Duquessa d'Aquitània
amb Lluís VII i Enric II

11371168
Succeïda per:
Ricard I Cor de Lleó
Comtessa de Potiers
amb Lluís VII i Enric II

11371153
Succeïda per:
Guillem de Poitiers
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aquitània