ESME Sudria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'organitzacióÉcole Spéciale de Mécanique et d'Électricité

Lema Ingénieurs de tous les possibles
Dades bàsiques
Abreviació ESME Sudria
Tipus entitat escola d'enginyeria
Forma jurídica associació segons la llei francesa de 1901
Història
Fundació 1905
Fundadors Joachim Sudria
Activitat
Membre de IONIS Education Group ()
Conférence des Grandes Écoles ()
Conférence des directeurs des écoles françaises d'ingénieurs ()
Union of Independent Grandes Écoles Tradueix ()
Alumnat 1500 estudiants
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Véronique Bonnet Tradueix
Campus IONIS Education Group
Afiliacions IONIS Education Group[1]
Xifres destacables
Finançament Privat
Pressupost 12.732.091 euros (-)

Web www.esme.fr
Facebook: ESME.Sudria Twitter: ESMESudria Youtube: UCs_y7_X2-jx64pmuo5lWeXQ
Ivry-sur-Seine
Hôtel Ville Ivry Seine 5.jpg
Anomenat en referència a Sena
Dades (Edifici)
Tipus comuna de França
Característica
Superfície 6,1 km²
Ivry-sur-Seine map.svg
48° 48′ 50″ N, 2° 23′ 16″ E / 48.813888888889°N,2.3877777777778°E / 48.813888888889; 2.3877777777778
Lloc web oficial www.esme.fr
Modifica les dades a Wikidata

Fundada en 1905,[2] l'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité, també anomenada ESME Sudria, és una Grande école[3] d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França).

Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria [4] de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu nét Jean Doceul (1980-2003).[5]

Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica.[6]

Alumnes destacats[modifica]

  • Marie-Louise Paris (1889-1969), fundadora el 1925 de l'"Institut électromécanique féminin", actualment "EPF - École d'ingénieur-e-s"
  • Georges-Henri Pingusson (1894-1978), arquitecte i urbanista
  • Yvon Coudé du Foresto (1897-1980), enginyer, senador i ministre d'economia
  • Philibert Besson (1898-1941), alcalde i diputat
  • Jean Ferré (1929-2006), periodista i empresari de ràdio

Referències[modifica]

  1. «ESME Sudria a la plana de IONIS Education Group» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2015].
  2. «Escuelas francesas de Física y Química inauguradas entre 1900 y 1930». A: La Junta para ampliación de estudios e investigaciones científicas 80 años después. Madrid: CSIC, 1988, p. 156. ISBN 8400069315. 
  3. «l'Escola, al web de la "Conférence des Grandes Écoles"» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2015].
  4. Fontanon, Claudine; Petitgirard, Loïc «Entretien avec André Allisy». Cahiers d'histoire du Cnam, nº 3 - Dossier: Le Cnam et la Métrologie nationale depuis les Trente Glorieuses, 2015/Premier semestre, pàg. 133.
  5. Hista, Michel «L'ESME c'est une grande histoire». Ingénieurs: Association des Ingénieurs Diplômés ESME-Sudria, nº 335, Jav-Mars 2006, pàg. 28-30.
  6. Devillard, Arnaud «La dernière année de l'Esme-Sudria anticipe l'avenir». 01NEt.com, 16-03-2001 [Consulta: 1 octubre del 2015].

Enllaços externs[modifica]