ESME Sudria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióESME Sudria
Campus Paris Ivry-sur-Seine ESME Sudria.jpg
Modifica el valor a Wikidata

LemaIngénieurs de tous les possibles Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola d'enginyeria Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació segons la llei francesa de 1901 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 gener 1905 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoachim Sudria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deIONIS Education Group
Conférence des directeurs des écoles françaises d'ingénieurs
Conférence des Grandes Écoles
Union of Independent Grandes Écoles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants1.578 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorVéronique Bonnet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuIONIS Education Group Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost12.732.091 € (2018) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webesme.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ESME.Sudria Twitter: ESMESudria Youtube: UCs_y7_X2-jx64pmuo5lWeXQ Modifica el valor a Wikidata

L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école[1] d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.[2]

Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria [3] de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu nét Jean Doceul (1980-2003).[4]

Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica.[5]

Alumnes destacats[modifica]

  • Marie-Louise Paris (1889-1969), fundadora el 1925 de l'"Institut électromécanique féminin", actualment "EPF - École d'ingénieur-e-s"
  • Georges-Henri Pingusson (1894-1978), arquitecte i urbanista
  • Yvon Coudé du Foresto (1897-1980), enginyer, senador i ministre d'economia
  • Philibert Besson (1898-1941), alcalde i diputat
  • Jean Ferré (1929-2006), periodista i empresari de ràdio

Referències[modifica]

  1. «l'Escola, al web de la "Conférence des Grandes Écoles"» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2015].
  2. «Escuelas francesas de Física y Química inauguradas entre 1900 y 1930». A: La Junta para ampliación de estudios e investigaciones científicas 80 años después. Madrid: CSIC, 1988, p. 156. ISBN 8400069315. 
  3. Fontanon, Claudine; Petitgirard, Loïc «Entretien avec André Allisy». Cahiers d'histoire du Cnam, nº 3 - Dossier: Le Cnam et la Métrologie nationale depuis les Trente Glorieuses, 2015/Premier semestre, pàg. 133.
  4. Hista, Michel «L'ESME c'est une grande histoire». Ingénieurs: Association des Ingénieurs Diplômés ESME-Sudria, nº 335, Jav-Mars 2006, pàg. 28-30.
  5. Devillard, Arnaud «La dernière année de l'Esme-Sudria anticipe l'avenir». 01NEt.com, 16-03-2001 [Consulta: 1 octubre del 2015].

Enllaços externs[modifica]