Tètric I

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTètric I
Coin of Tetricus I.jpg
Nom original Gaius Pius Esuvius Tetricus
 Emperador 


 Cònsol de l'Imperi romà 

Dades biogràfiques
Mort Itàlia
Floruit segle III
Època Imperi Romà
Dades familiars
Fills Tètric II
Modifica dades a Wikidata

Tètric I o Gai Pesuvi Tètric (Caius Pesuvius Tetricus o Caius Pius Esuvius Tetricus) fou un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió. Fou el darrer pretendent que va governar la Gàl·lia després de la seva separació de l'Imperi en temps de Gal·liè.

Era descendent de família de rang senatorial i consular i prefecte d'Aquitània (praeses provinciae Aquitaniae), en un moment en què després de les morts de Pòstum I, Lelià, Victorí, Marc Aureli Mari i potser Domicià II en ràpida successió, la popular Victòrina, la mare de Victòria i augusta, va convèncer als soldats amb suborns de reconèixer al seu parent Tètric i fou aclamat a Bordeus. Encara que la data és discutida sembla que això va passar a la primavera del 271 i no el 267 que era abans la data tradicional[1]

En el camí de Burdigalia a Augusta Treverorum (Trèveris) va lluitar victoriosament contra els germànics que havien creuat el Rin per saquejar. A final d'any estava instal·lat a la capital. El 172 va lluitar altre cop contra els germànics retornant a Trèveris a finals d'any. L'1 de gener de 273 va iniciar el seu segon consolat i poc després va elevar al seu fill Tètric II al rang de "cesar". En aquest moment ja devia controlar la Narbonesa que des del 268 havia fet part de l'Imperi Gal.

Quan Aurelià va retornar de la seva campanya oriental (273) va decidir iniciar la recuperació de l'oest. L'1 de gener del 274 Tètric I i Tètric II van iniciar un consolat conjunt. Al final de l'hivern o començament de la primavera del 274 es van haver de dirigir al sud quan es va acostar Aurelià. La batalla entre ambdós es va lliurar prop de Catalaunos (Châlons-sur-Marne). Durant la batalla, Tètric pare i fill es van rendir a Valerià, però els soldats van seguir lluitant i les baixes dels dos costats foren importants. Tètric va quedar presoner d'Aurelià junt amb el seu fill i va adornar el seu triomf, però després fou tractar correctament i fins i tot nomenat corrector d'Itàlia o almenys de Lucània, i es dirigia a Aurelià com a camarada o col·lega.

Retirat finalment a la vida privada va morir a avançada edat en data desconeguda.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, al Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, diu que Claudi II el Gòtic, ocupat en combatre contra les tribus hostils al Danubi, va considerar millor deixar fer, ja que Tètric mantindria l'ordre a Hispània i Gàl·lia i que probablement el va reconèixer com associat; sembla clar però que Tètric ni tan sols fou reconegut a Hispània
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tètric I Modifica l'enllaç a Wikidata