Wallisià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wallisià
Fakaʻuvea
Parlat a: Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, França.
Regió: Oceania, Europa
Parlants: 29.968
Classificació genètica: Llengües austronèsies

  Llengües malaiopolinèsies
   Llengües oceàniques
    Llengües del Pacífic Central
     Llengües polinèsies
      Niueà
       Wallisià

estatus oficial
Llengua oficial de: illa Wallis (Wallis i Futuna)
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 wls
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El wallisià (Fakaʻuvea) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Wallis, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. També és anomenada Uveà de l'est per tal de diferenciar-la de l’Uveà de l'oest, parlat a Ouvéa, una de les Illes Loyauté (Nova Caledònia).

El wallisià ha estat classificat com a llengua polinèsia nuclear, molt propera al tongalès, ja que formà part de l'Imperi Tu'i Tonga. És propera també al samoà i al malgaix com mostra la tabla següent.

Correspondència dels fonemes
Fonema Tongalès Samoà Wallisià Malgaix Català
/ŋ/ *taŋata tangata tagata tagata ranada home
/s/ *sina hina sina hina sina(matsaho) cana
/ti/ *tiale siale tiale tiale fialy Gardenia
/k/ *waka vaka vaʻa vaka baka canoa
/f/ *fafine fafine fafine fafine vaviny dona
/ʔ/ *matuqa motuʻa matua matua matoa pare
/r/ *rua ua lua lua roa dos
/l/ *tolu tolu tolu tolu telo tres

Alfabet[modifica | modifica el codi]

Les cinc vocals estàndard: a, e, i, o, u, amb les seves variats allargades: ā, ē, ī, ō, ū.

Les consonants: f, g (sempre pronunciada com ŋ (ng)), h, k, l, m, n, s (rara, només en paraules estrangeres), t, v, '.

La ʻ, representa l'oclusiva glotal sorda (vegeu també okina), és coneguda en wallisià com a fakamoga (pertanyent a la gola). La fakamoga és avui dia ensenyat a les escoles, i es pot escriure amb apòstrof corb o invertit. De manera similar, el màcron (wallisià: fakaloa, 'allargar') és ensenyat a les escoles per marcar les vocals llargues, encara que la generació de més edat mai ha marcat l'aturada glotal o allargat les vocals.

Per exemple: Mālō te ma'uli (bon dia)

Expressions essencials[modifica | modifica el codi]

Català Wallisià
Hola Mālō
Bon dia Mālō te mā’uli
Bona tarda Mālō te kataki
Passi-ho bé ‘Alu la
Adéu Nofo la
Com estàs? ‘E (ke) lelei pe?
Estic bé Ei, ‘e lelei pe
Gràcies Mālō te ofa
Moltes gràcies Mālōpe si ofa
Ei
No Oho
Em dic ... Ko toku higoa ko ...

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Prova Wikipedia en wallisià a Wikimedia Incubator.