Llengües polinèsies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polinesi
Distribució
geogràfica:
Polinèsia
Classificació
genètica
:

 Malayo-Polinèsia
  Llengües oceàniques
   llengüe central pacífiques
    Fijià-Polinesi ?
     Polinesi
Subdivisions:
Distribució geogràfica de les llengües polinèsies

Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals incloent l'idioma.

Actualment hi ha molts mots del mateix origen a través de les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també Hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.

Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el Tahitià, Samoà, Tongalès, Maorí i Hawaià. Per raó que a les illes polinèsies hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys les seves llengües conserven força trets comuns.

Components[modifica | modifica el codi]

Llengües polinèsies 

 samoà, tongalès


 

 walisià, niuà


 

 Llengües futúniques




 elliceanes


 

 tuvaluà, tokelauà


 

 rapanui, marquesà


 
 

 rarotongà



 Hawaià, maorí, tahitià, moriori








Fonologia[modifica | modifica el codi]

És molt simple compensada per una gran rquesa en la combinatòria.

Vocals[modifica | modifica el codi]

Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.


Consonants[modifica | modifica el codi]

Hi ha una major diferenciació en les consonants.

tongalès samoà pascuà tahitià maori de les illes Cook maori de Nova Zelanda hawaià

Numerals i altre lèxic[modifica | modifica el codi]

Significat  un   dos   tres   quatre   cinc   home   mar   tabú   pop   canoa   entrar 
 tongà taha ua tolu nima taŋata tahi tapu feke vaka
 samoà tasi lua tolu lima taŋata tai tapu feʔe vaʔa ulu
 Maorí tahi rua toru ɸā rima taŋata tai tapu ɸeke waka uru
 Rapanui -tahi -rua -toru -ha -rima taŋata tai tapu heke vaka uru
 rarotongà  taʔi rua toru ʔā rima taŋata tai tapu ʔeke vaka uru
 hawaià kahi lua kolu lima kanaka kai kapu heʔe waʔa ulu

Correspondències internes[modifica | modifica el codi]

Tongalès Niueà Samoà Sikaiana Takuu Rapanui Tahitià Rarotongà Māori Nord Marquesà Sud Marquesà Hawaià Mangarevà
cel /laŋi/ /laŋi/ /laŋi/ /lani/ /ɾani/ /ɾaŋi/ /ɾaʔi/ /ɾaŋi/ /ɾaŋi/ /ʔaki/ /ʔani/ /lani/ /ɾaŋi/
vent del nord /tokelau/ /tokelau/ /toʔelau/ /tokelau/ /tokoɾau/ /tokeɾau/ /toʔeɾau/ /tokeɾau/ /tokeɾau/ /tokoʔau/ /tokoʔau/ /koʔolau/ /tokeɾau/
dona /fefine/ /fifine/ /fafine/ /hahine/ /ffine/ /vahine/ /vaʔine/ /wahine/ /vehine/ /vehine/ /wahine/ /veine/
casa /fale/ /fale/ /fale/ /hale/ /faɾe/ /haɾe/ /faɾe/ /ʔaɾe/ /ɸaɾe/ /haʔe/ /haʔe/ /hale/ /faɾe/
parent /motuʔa/ /motua/ /matua/ /maatua/ /matuʔa/ /metua/ /metua/ /matua/ /motua/ /motua/ /makua/ /matua/


Pronoms personals[modifica | modifica el codi]

En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple en Māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells 3 o més).

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
  • Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
  • Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
  • Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]