Vés al contingut

Fijià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaFijià
Na Vosa Vakaviti
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants680.000
Parlants nadius360.000 (1996 Modifica el valor a Wikidata)
Altres320.000
Oficial aFiji Fiji
Autòcton dePacífic sud, Oceania
EstatFiji Fiji
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
llengües fijianes orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i devanagari Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1fj
ISO 639-2fij
ISO 639-3fij
Glottologfiji1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefij Modifica el valor a Wikidata
ASCL9301 Modifica el valor a Wikidata
IETFfj Modifica el valor a Wikidata

El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones. És llengua cooficial a les illes Fiji (Pacífic sud), al costat de l'anglès i de l'hindi de Fiji. Com altres llengües de la família consta d'un inventari reduït de consonants i distinció entre vocals llargues i breus. El fijià és un idioma que adopta l'ordre Verb+Objecte+Subjecte com a canònic, cosa que significa que comencen la majoria de frases amb el verb i després en prediquen els arguments.

Fijià

Ús i vitalitat de la llengua

[modifica]

El fijià és parlat com a llengua materna per 330.000 parlants a Fiji, 10.000 a Kadavu, i 20.000 a Viti Levu del Nord-est, la qual cosa representa menys de la meitat de la població de Fiji. Les llengües oficials de Fiji són l'anglès, el fijià i l'hindi de Fiji. El fijià s'utilitza a la premsa, la ràdio i a les TIC, i també com a llengua de l'educació. Disposa de gramàtica i diccionari, i de traducció de la Bíblia des de 1864. Cal notar, però, que el fijià és conegut també com a segona llengua per 320.000 parlants.[1]

El fijià estàndard parteix de la parla de l'illa de Bau, que és un dialecte fijià de l'est.

Dialectes

[modifica]

A causa de la geografia del territori, distribuït en nombroses illes sense comunicació natural, el fijià té molts dialectes: el bau, el vanua levu central, el kadavu, el vanua levu del nord-est, el viti levu del nord-est, el vanua levu del sud-est, el viti levu del sud-est, el vanua levu de l'oest. El vanua levu del sud té molts dialectes similars al dialecte bau. Al nord de Vanua, Levu i illes properes s'hi parla una varietat semblant. El bau, que ha esdevingut la base del fijià estàndard, fou usat tradicionalment com a lingua franca entre els fijians.[1]

Fonologia

[modifica]

Els fonemes consonàntics del fijià són els següents:

  Labials Coronals Palatals Velars
Nasals m n   ŋ
Oclusius sords (p) t k
Prenasalitzats mb nd   ŋɡ
Fricatius sords (f) s (x)
sonors β ð
Vibrants simple r
Prenasalitzat ɳɖr
Aproximants l j w


Els sons [p] i [f] es troben només en manlleus d'altres llengües. Els sons [x] i [h] només es troben en les parles de certes regions del país.


Els fonemes vocàlics són:

Vocals
Anteriors Centrals Posteriors
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancades i u
Mitjanes e o
Obertes a
Diftongs
semivocal /i/ semivocal /u/
Nucli sil·làbic /e/ ei̯ eu̯
Nucli sil·làbic /o/ oi̯ ou̯
Nucli sil·làbic /a/ ai̯ au̯

A més, també existeix el diftong creixent i̯u.

Les síl·labes estan formades per una consonant seguida d'una vocal (CV) o d'una vocal sola (V). L'accent prosòdic es basa en la llargada o duració de les vocals, la qual cosa determina les mores: una vocal breu compta com una mora, mentre que una vocal llarga o un diftong val per dues mores. L'accent no és lèxic sinó que pot canviar quan s'afegeix un sufix al lexema.

Ortografia

[modifica]

L'escriptura del fijià es basa en l'alfabet llatí i utilitza les lletres següents:

A B C D E F G I J K L M N O P Q R S T U V W Y
a b c d e f g i j k l m n o p q r s t u v w y

Les consonants tenen una correspondència unívoca entre so i grafia:

  • b = [mb]
  • c = [ð]
  • d = [nd] (di = [ndʒi])
  • f = [f]
  • g = [ŋ]
  • j = [tʃ] ~ [ndʒ]
  • k = [k]
  • l = [l]
  • m = [m]
  • n = [n] nr = [ɳɖ]
  • p = [p]
  • q = [ŋɡ]
  • r = [r]
  • s = [s]
  • t = [t] (ti = [tʃi])
  • v = [β]
  • w = [ɰ]
  • y = [j] o muda

Cal precisar que ti i di es pronuncien més aviat com a [tʃi], [ndʒi] i no com a [ti], [ndi]. D'aquí ve que en fijià, el nom de Fiji, Viti, a partir d'una pronunciació al·lofònica de [βitʃi] doni [ɸidʒi].

Les lletres vocals a e i o u tenen aproximadament els valors [a ɛ~e i ɔ~o u]. La llargada de la vocal no s'indica en l'escriptura, excepte en els diccionaris o llibres de text de llengua per a estudiants. Els diftongs són ai au ei eu oi ou i iu, i es pronuncien [ɛi̯ ɔu̯ ei̯ eu̯ oi̯ ou̯ i̯u].

Sintaxi

[modifica]

El fijià és una llengua VOS, és a dir, l'ordre habitual dels components de l'oració és Verb-Objecte-Subjecte. Per exemple:

  • E rai-c-a (1) na no-na (2) vale (3) na gone (4).
  • 3a sing.-sub. veure trans.-3a sing.-obj. (1) la 3a sing. poss. (2) casa (3) el nen (4).
  • (El nen veu la seva casa.)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Fijian». Ethnologue. [Consulta: 22 febrer 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Dixon, R. M. W.. A Grammar of Boumaa Fijian. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-15428-9. 
  • Schütz, Albert J. The Fijian Language. Honolulu: University of Havaii Press. ISBN 0-8248-1005-8. 

Enllaços externs

[modifica]