Dixie Chicks

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDixie Chicks
Dixie Chicks in Austin, Texas.jpg
Dades bàsiques
Tipus grup de música
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1989 a Dallas
Activitat
Discogràfica Sony Music
Columbia Records
Monument
Gènere artísticGènere artístic Country
Format per

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: dixiechicks Twitter: dixiechicks Instagram: dixie_chicks MySpace: dixiechicks Spotify: 25IG9fa7cbdmCIy3OnuH57 IMDB: nm1202271 Youtube: UCCiF68IcKFzbQmQaittzMKg Musicbrainz: 3248ed2d-bada-41b5-a7b6-ac88faa1f1ac Songkick: 61008
Modifica les dades a Wikidata
Les Dixie Chicks en un concert a Austin (EUA) l'any 2006.

Les Dixie Chicks són un grup femení de música Country, format a Dallas, Texas (Estats Units) el 1989. Format actualment per Martie Maguire, Emily Robison i Natalie Maines, que el 1998 va substituir Laura Lynch. Les seves cançons més famoses són Ready to Run, Goodbye Earl (Adéu, Earl), Cowboy Take Me Away, Landslide i Wide Open Spaces.

El grup estava compost originalment per quatre dones que feien bluegrass i música country pel circuit de festivals de bluegrass i petites fires durant sis anys, on no van aconseguir un gran èxit. Després que va marxar una de les components i del canvi de la cantant a més d'un lleuger canvi en el seu repertori, les Dixie Chicks van aconseguir un èxit massiu en la música country i la pop, començant el 1998 amb cançons d'èxit com "Wide Open Spaces", "Cowboy Take Me Away", i "Long Time Gone". Les components del grup també es van fer conegudes arran del seu esperit independent i els comentaris controvertits sobre assumptes com la guerra i la política.

Durant un concert a Londres deu dies abans de la invasió d'Iraq de 2003, la cantant Natalie Maines va dir, "no volem aquesta guerra, aquesta violència, i estem avergonyides que el president dels Estats Units sigui de Texas" (l'estat d'on són les Dixie Chicks).[1] La declaració va ofendre gent que la va trobar ruda i antipatriòtica, i la consegüent controvèrsia li va costar al grup la meitat de l'assistència als seus concerts als Estats Units i va portar acusacions d'antiamericanisme de les tres dones, així com correu d'odi i amenaces de mort, i també la destrucció de discos seus com a protesta.[2]

Fins al 2009, han guanyat tretze Grammys, amb cinc d'ells guanyats el 2007 incloent-hi el cobejat Grammy pel Millor Àlbum de l'Any per Taking The Long Way.

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

Components inicials:

Amb Natalie Maines:

Singles en el Top-ten[modifica]

Any Cançó Posicions
EUA US Hot 100 Canadà
1997 "I Can Love You Better" 7 77 3
1998 "There's Your Trouble" 1 36 3
"Wide Open Spaces" 1 41 1
1999 "You Were Mine" 1 34 3
"Tonight the Heartache's on Me" 6 46 4
"Ready to Run" 2 39 3
"Cowboy Take Me Away" 1 27 1
2000 "Goodbye Earl" 13 19 5
"Cold Day in July" 10 65 7
"Without You" 1 31
2001 "If I Fall You're Going Down With Me" 3 38
"Some Days You Gotta Dance" 7 55
2002 "Long Time Gone" 2 7
"Landslide" 2 7
2003 "Travelin' Soldier" 1 25
2006 "Not Ready to Make Nice" 36 4 17
"The Long Way Around" 5

Notes[modifica]

  1. [Film:Shut up and Sing]
  2. «Dixie Chicks ‘Shut Up and Sing’ in Toronto». MSNBC. [Consulta: 8 octubre 2006].