Dixie Chicks

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDixie Chicks
Dixie Chicks in Austin, Texas.jpg
modifica
Dades
Tipusgrup de música modifica
Història
Creació1989 modificaDallas modifica
Activitat
DiscogràficaSony Music
Columbia Records
Monument modifica
GènereCountry modifica
Format per

Lloc webdixiechicks.com modifica
IMDB: nm1202271 Facebook: dixiechicks Twitter: dixiechicks Instagram: dixie_chicks MySpace: dixiechicks Youtube: UCCiF68IcKFzbQmQaittzMKg Spotify: 25IG9fa7cbdmCIy3OnuH57 Musicbrainz: 3248ed2d-bada-41b5-a7b6-ac88faa1f1ac Songkick: 61008 Discogs: 299586 Allmusic: mn0000162487 Modifica els identificadors a Wikidata
Les Dixie Chicks en un concert a Austin (EUA) l'any 2006.

Les Dixie Chicks són un grup femení de música Country, format a Dallas, Texas (Estats Units) el 1989. Format actualment per Martie Maguire, Emily Robison i Natalie Maines, que el 1998 va substituir Laura Lynch. Les seves cançons més famoses són Ready to Run, Goodbye Earl (Adéu, Earl), Cowboy Take Me Away, Landslide i Wide Open Spaces.

El grup estava compost originalment per quatre dones que feien bluegrass i música country pel circuit de festivals de bluegrass i petites fires durant sis anys, on no van aconseguir un gran èxit. Després que va marxar una de les components i del canvi de la cantant a més d'un lleuger canvi en el seu repertori, les Dixie Chicks van aconseguir un èxit massiu en la música country i la pop, començant el 1998 amb cançons d'èxit com "Wide Open Spaces", "Cowboy Take Me Away", i "Long Time Gone". Les components del grup també es van fer conegudes arran del seu esperit independent i els comentaris controvertits sobre assumptes com la guerra i la política.

Durant un concert a Londres deu dies abans de la invasió d'Iraq de 2003, la cantant Natalie Maines va dir, "no volem aquesta guerra, aquesta violència, i estem avergonyides que el president dels Estats Units sigui de Texas" (l'estat d'on són les Dixie Chicks).[1] La declaració va ofendre gent que la va trobar ruda i antipatriòtica, i la consegüent controvèrsia li va costar al grup la meitat de l'assistència als seus concerts als Estats Units i va portar acusacions d'antiamericanisme de les tres dones, així com correu d'odi i amenaces de mort, i també la destrucció de discos seus com a protesta.[2]

Fins al 2009, han guanyat tretze Grammys, amb cinc d'ells guanyats el 2007 incloent-hi el cobejat Grammy a l'àlbum de l'any per Taking The Long Way.

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

Components inicials:

Amb Natalie Maines:

Singles en el Top-ten[modifica]

Any Cançó Posicions
EUA US Hot 100 Canadà
1997 "I Can Love You Better" 7 77 3
1998 "There's Your Trouble" 1 36 3
"Wide Open Spaces" 1 41 1
1999 "You Were Mine" 1 34 3
"Tonight the Heartache's on Me" 6 46 4
"Ready to Run" 2 39 3
"Cowboy Take Me Away" 1 27 1
2000 "Goodbye Earl" 13 19 5
"Cold Day in July" 10 65 7
"Without You" 1 31
2001 "If I Fall You're Going Down With Me" 3 38
"Some Days You Gotta Dance" 7 55
2002 "Long Time Gone" 2 7
"Landslide" 2 7
2003 "Travelin' Soldier" 1 25
2006 "Not Ready to Make Nice" 36 4 17
"The Long Way Around" 5

Guardons[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. [Film:Shut up and Sing]
  2. «Dixie Chicks ‘Shut Up and Sing’ in Toronto». MSNBC. [Consulta: 8 octubre 2006].