Zuzana Čaputová

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaZuzana Čaputová

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sk) Zuzana Strapáková Modifica el valor a Wikidata
21 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Bratislava Modifica el valor a Wikidata
5a Presidenta d'Eslovàquia
15 juny 2019 –
← Andrej Kiska
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Comenius de Bratislava - ciències del dret (1991–1996)
Universitat Comenius de Bratislava - màster (1991–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, profession légale (fr) Tradueix i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, ambientalista, activista, política, advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitEslovàquia Progressista (2017–2019) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIvan Čaputa (en) Tradueix (–2018), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaPeter Konečný (en) Tradueix (2018–2019)
Juraj Rizman (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm10511992 Facebook: zcaputova Twitter (X): ZuzanaCaputova Instagram: zuzana_caputova LinkedIn: zuzana-caputova Youtube: UCpKEbrT6wer3TCrr4IC2WwA Modifica el valor a Wikidata

Zuzana Čaputová (pronunciació en eslovac: [ˈzuzana ˈtʃaputɔʋaː], cognom de soltera: Strapáková), (Bratislava, 21 de juny de 1973) és una política, advocada i activista mediambiental eslovaca.[1] És presidenta de la República d'Eslovàquia des del 15 de juny de 2019, i ha esdevingut la primera dona a ocupar aquest càrrec al seu país; també va ser membre fundadora del partit liberal progressista Eslovàquia Progressista, creat el 2017, del qual va ser vicepresidenta des de gener de 2018 a 19 de març de 2019.[2] L'any 2016 va guanyar el premi Goldman per la campanya que va liderar contra un abocador il·legal de residus tòxics en Pezinok.[3][4] Des del 2019 la revista Forbes l'ha reconeguda cada any a la Llista de les 100 dones més poderoses del món.[5]

Trajectòria professional[modifica]

Després de llicenciar-se en dret a la Universitat Comenius de Bratislava el 1996 va començar a treballar en el govern local de Pezinok, primer com a assistenta en el departament legal i posteriorment a l'alcaldia. El seu següent pas va ser en el sector de les ONG treballant en la denúncia d'abús i explotació infantil. I treballant com a gerenta de projectes en l'associació cívica EQ Klub en desenvolupament de la comunitat local.[3]

Entre 2001 i 2017 va treballar a VIA IURIS, des de 2010 com a jurista. L'organització està dedicada a la lluita per la transparència en funcionament del poder judicial, responsabilitat dels funcionaris públics, propietat pública i enfortiment del control públic sobre les autoritats governamentals.[6]

A Pezinok, va estar durant una dècada al capdavant d'una campanya pública contra l'autorització d'un altre abocador que agreujaria la contaminació del sòl, l'aire i l'aigua a la ciutat i les seves àrees circumdants. La lluita va culminar el 2013, quan el Tribunal Suprem de la República Eslovaca va dictaminar que el nou abocador era il·legal i violava les normes ambientals. El Tribunal va emetre el seu veredicte a partir de la decisió del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va confirmar el dret públic a participar en la presa de decisions sobre qüestions que afecten el medi ambient. El Tribunal de Justícia ha aclarit diverses altres qüestions legals en el cas, que ara són vinculants en tota la Unió Europea.

Čaputová manté el seu propi despatx com a advocada i és autora i coautora de diverses publicacions. També pertany a la xarxa d'advocats i juristes ambientals Environmental Law Alliance Worldwide (ELAW) i Alliance Worldwide (ELAW).

Trajectòria política[modifica]

En 2017 va irrompre en l'escena política com a membre fundadora del partit Eslovàquia Progressista. El gener de 2018 va ser elegida vicepresidenta del partit, càrrec al qual va renunciar el març de 2019.[2]

Eleccions presidencials març 2019[modifica]

En una conferència de premsa celebrada el 29 de març de 2018, Čaputová anunciava oficialment la seva candidatura a la presidència en les eleccions convocades el 2019, després d'haver estat recolzada pel seu partit, Eslovàquia Progressista, Llibertat i Solidaritat i SPOLU i després que el seu principal oponent, Robert Mistrík, es retirés de la carrera i li donés suport el 26 de febrer de el 2019.[3]

El 16 de març de 2019 va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials amb gairebé el 40,5% dels vots. El seu rival a la segona volta era el vicepresident de la Comissió Europea Maros Sefcovic, que hi concorria com a independent però comptava amb el suport dels socialdemòcrates.[7] I Čaputová guanyà les eleccions. La seva investidura presidencial va tenir lloc el 15 de juny de 2019 durant una sessió especial del Consell Nacional a Bratislava.[8]

Va ser qualificada com la política de més confiança del país tant el 2020[9] com el 2021,[10] amb el 83% i el 58% dels ciutadans enquestats, que afirmaven que la veien com a fiable. Una enquesta de desembre de 2019 a la veïna República Txeca va mostrar que hi tenia un índex d'aprovació més alt (54% d'aprovació, 18% de desaprovació) que el seu president Miloš Zeman (46% d'aprovació, 50% de desaprovació).[11]

Una enquesta a finals de maig de 2022 va informar que el 15% dels votants "segurament" la votarien, amb un 34% addicional considerant un vot per ella a les properes eleccions presidencials, previstes per a l'abril de 2024.[12]

El 2023, el nom de Čaputová ha estat esmentat com a possible candidata a substituir el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, després de la seva esperada jubilació aquell mateix any.[13]

Posicions polítiques[modifica]

Čaputová és considerada una política tendència liberal i europeista.[7]

Anticorrupció[modifica]

Un dels eixos principals de la seva campanya a les eleccions presidencials de 2019 ha estat la lluita contra la corrupció. «Eslovàquia mostra signes de ser un Estat capturat, sembla que el poder no l'exerceixen els elegits, sinó aquells que mouen les cordes per darrere», va declarar en una entrevista.[4][7]

Ambientalista[modifica]

És especialment coneguda per liderar una campanya que va provocar el tancament d'un abocador il·legal de residus tòxics a Pezinok que estava contaminant la terra, l'aire i l'aigua en la seva comunitat. El 2013 el Tribunal Suprem d'Eslovàquia li va donar la raó establint un precedent per a la participació pública eslovaca.[3][7]

Avortament i drets reproductius[modifica]

Pel que fa a la qüestió de l'avortament, Čaputová dona suport al manteniment de l'statu quo existent: «Si hi ha una situació extrema i el dilema és decidir si adoptar una norma legal que afectarà la vida personal de la ciutadania o la deixarà sota la responsabilitat de les dones i la seva elecció personal, trio la responsabilitat d'una dona».[14]

Drets LGBT[modifica]

En la seva campanya a les eleccions presidencials del 2019 va defensar els drets del col·lectiu LGBT i a l'adopció per a les parelles del mateix sexe.[3][7]

Reconeixements[modifica]

L'any 2016, juntament amb altres cinc persones, va rebre el Premi Mediambiental Goldman.[15]

Referències[modifica]

  1. «Prezidentka Slovenskej republiky. Currículum vitae» (en eslovac). Oficina del President de la República Eslovaca. [Consulta: 8 maig 2023].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 a.s, Petit Press. «Čaputová sa vzdala funkcie podpredsedníčky Progresívneho Slovenska» (en eslovac). [Consulta: 30 març 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Una advocada ecologista i defensora dels drets dels homosexuals presidirà Eslovàquia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 31-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
  4. 4,0 4,1 «Anti-corruption candidate Zuzana Caputova has won Slovakia's presidential election, making her the country's first female head of state». BBC News, 30-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
  5. «World's Most Powerful Women» (en anglès). Forbes. [Consulta: 13 desembre 2022].
  6. «Outsider and activist Zuzana Caputova wins Slovak presidency». The Japan Times, 31-03-2019. Arxivat de l'original el 31 de març 2019 [Consulta: 31 març 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Hervás, María «La ecologista que promete hacer justicia en Eslovaquia». El País, 30-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
  8. «Zuzana Caputova inaugurated as 1st Slovak female president». Fox News, 15-06-2019.
  9. «President Zuzana Caputova most trusted politician in Slovakia» (en anglès britànic), 22-04-2020. [Consulta: 4 novembre 2021].
  10. «President Caputova most trusted politician in Slovakia, poll shows» (en anglès britànic), 21-04-2021. [Consulta: 4 novembre 2021].
  11. «Slovakia's Caputova is Czech Republic's most trusted politician» (en anglès britànic), 30-12-2019. [Consulta: 4 novembre 2021].
  12. «Focus: Čaputovú by po troch rokoch v úrade určite volilo 15 percent ľudí, ďalších 31 percent by to zvažovalo» (en eslovac), 28-07-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  13. Bayer, Lily «NATO's new secretary-general, same as the old one?». Politico, 30-01-2023 [Consulta: 11 abril 2023].
  14. Lenghar, Patrik «Zuzana Čaputová – pre kresťana neprípustný kandidát? Analýza. Patrik Lenghart». Denník N, 17-02-2019 [Consulta: 31 març 2019].
  15. «Los seis ganadores de los Premios Goldman, los Nobel del Medio Ambiente La abogada Zuzana Caputova, de Eslovaquia, ha logrado que se clausure un vertedero de residuos tóxicos que estaba contaminando el agua en su ciudad». ABC [Consulta: 31 març 2019].


Càrrecs públics
Precedit per:
Andrej Kiska
Presidenta d'Eslovàquia
2019-actualitat
Succeït per:
en el càrrec