Zuzana Čaputová
.jpg)
Zuzana Čaputová (pronunciació en eslovac: [ˈzuzana ˈtʃaputɔʋaː], cognom de soltera: Strapáková), (Bratislava, 21 de juny de 1973) és una política, advocada i activista mediambiental eslovaca. És presidenta de la República d'Eslovàquia des del 15 de juny de 2019, i ha esdevingut la primera dona a ocupar aquest càrrec al seu país; també va ser membre fundadora del partit liberal progressista Eslovàquia Progressista, creat el 2017, del qual va ser vicepresidenta des de gener de 2018 a 19 de març de 2019.[1] L'any 2016 va guanyar el premi Goldman per la campanya que va liderar contra un abocador il·legal de residus tòxics en Pezinok.[2][3] Des del 2019 la revista Forbes l'ha reconeguda cada any a la Llista de les 100 dones més poderoses del món.[4]
Trajectòria professional[modifica]
Després de llicenciar en dret a la Universitat Comenius de Bratislava el 1996 va començar a treballar en el govern local de Pezinok, primer com a assistent en el departament legal i posteriorment a l'alcaldia. El seu següent pas va ser en el sector de les ONG treballant en la denúncia d'abús i explotació infantil. Treball com a gerent de projectes en l'associació cívica EQ Klub en desenvolupament de la comunitat local.[2]
Entre 2001 i 2017 va treballar a VIA IURIS des de 2010 com a jurista. L'organització està dedicada a la lluita per la transparència en funcionament del poder judicial, responsabilitat dels funcionaris públics, propietat pública i enfortiment del control públic sobre les autoritats governamentals.[5]
En Pezinok, durant una dècada va estar al capdavant d'una campanya pública contra l'autorització d'un altre abocador que agreujaria la contaminació del sòl, l'aire i l'aigua a la ciutat i les seves àrees circumdants. La lluita va culminar el 2013, quan el Tribunal Suprem de la República Eslovaca va dictaminar que el nou abocador era il·legal i violava les normes ambientals. El Tribunal va emetre el seu veredicte a partir de la decisió del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va confirmar el dret públic a participar en la presa de decisions sobre qüestions que afecten el medi ambient. El Tribunal de Justícia ha aclarit diverses altres qüestions legals en el cas, que ara són vinculants en tota la Unió Europea.
Caputova manté el seu propi despatx com a advocada i és autora i coautora de diverses publicacions. També pertany a la xarxa d'advocats i juristes ambientals Environmental Law Alliance Worldwide (ELAW). Alliance Worldwide (ELAW).
Trajectòria política[modifica]
En 2017 va irrompre en l'escena política com a membre fundadora del partit Eslovàquia Progressista. El gener de 2018 va ser elegida vicepresidenta del partit, càrrec al qual va renunciar el març de 2019.
Eleccions presidencials març 2019[modifica]
En una conferència de premsa celebrada el 29 de març de 2018, Čaputová anunciar oficialment la seva candidatura a la presidència en les eleccions convocades el 2019, després d'haver estat recolzada pel seu partit, Eslovàquia Progressista, Llibertat i Solidaritat i SPOLU i després que el seu principal oponent, Robert Mistrík, es retirés de la carrera i la recolzés el 26 de febrer de el 2019.[2]
El 16 de març de 2019 va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials amb gairebé el 40,5% dels vots. El seu rival a la segona volta és el vicepresident de la Comissió Europea Maros Sefcovic que concorre com a independent però compta amb el suport dels socialdemòcrates.[6]
Posicions polítiques[modifica]
Caputova és considerada una política tendència liberal i europeista.[6]
Anticorrupció[modifica]
Un dels eixos principals de la seva campanya a les eleccions presidencials de 2019 ha estat la lluita contra la corrupció. «Eslovàquia mostra signes de ser un Estat capturat, sembla que el poder no l'exerceixen els elegits, sinó aquells que mouen les cordes per darrere», va declarar en una entrevista.[3][6]
Ambientalista[modifica]
És especialment coneguda per liderar una campanya que va provocar el tancament d'un abocador il·legal de residus tòxics en Pezinok que estava contaminant la terra, l'aire i l'aigua en la seva comunitat. El 2013 el Tribunal Suprem d'Eslovàquia li va donar la raó establint un precedent per a la participació pública eslovaca.[2][6]
Avortament i drets reproductius[modifica]
Pel que fa a la qüestió de l'avortament, Čaputová dona suport al manteniment de l'statu quo existent: «Si hi ha una situació extrema i el dilema és decidir si adoptar una norma legal que afectarà la vida personal de la ciutadania o la deixarà sota la responsabilitat de les dones i la seva elecció personal, trio la responsabilitat d'una dona».[7]
Drets LGBT[modifica]
En la seva campanya a les eleccions presidencials del 2019 va defensar els drets del col·lectiu LGBT i l'adopció de les parelles del mateix sexe.[2][6]
Reconeixements[modifica]
L'any 2016, juntament amb altres cinc persones va rebre el Premi Mediambiental Goldman.[8]
Referències[modifica]
- ↑ a.s, Petit Press. «Čaputová sa vzdala funkcie podpredsedníčky Progresívneho Slovenska» (en eslovac). [Consulta: 30 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Una advocada ecologista i defensora dels drets dels homosexuals presidirà Eslovàquia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 31-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Anti-corruption candidate Zuzana Caputova has won Slovakia's presidential election, making her the country's first female head of state». BBC News, 30-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «World's Most Powerful Women» (en anglès). Forbes. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ «Outsider and activist Zuzana Caputova wins Slovak presidency». The Japan Times, 31-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Hervás, María «La ecologista que promete hacer justicia en Eslovaquia». El País, 30-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ Lenghar, Patrik «Zuzana Čaputová – pre kresťana neprípustný kandidát? Analýza. Patrik Lenghart». Denník N, 17-02-2019 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «Los seis ganadores de los Premios Goldman, los Nobel del Medio Ambiente La abogada Zuzana Caputova, de Eslovaquia, ha logrado que se clausure un vertedero de residuos tóxicos que estaba contaminando el agua en su ciudad». ABC [Consulta: 31 març 2019].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Andrej Kiska |
Presidenta d'Eslovàquia 2019-actualitat |
Succeït per: en el càrrec |