Vés al contingut

Andrzej Duda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrzej Duda
Imatge
(2025) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Andrzej Sebastian Duda Modifica el valor a Wikidata
16 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
President de Polònia
6 agost 2015 –
← Bronisław Komorowski
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Llei i Justícia

1r juliol 2014 – 25 maig 2015

Circumscripció electoral: Petita Polònia i Santa Creu

Diputat del Sejm
8 novembre 2011 – 27 maig 2014
Undersecretary of State (en) Tradueix Cancelleria del President de la República de Polònia
2008 – 2010
Undersecretary of State (en) Tradueix Ministry of Justice (en) Tradueix
2006 – 2007 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBelweder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme nacionalista Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Jagellònica - ciència del dret (1991–1996)
liceu Joan III Sobieski (1987–1991) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJan Zimmermann Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i dret administratiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Varsòvia
Brussel·les
Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Jagellònica (1997–)
Cancelleria del President de la República de Polònia
Acadèmia de Ciències Aplicades Miecislau I de Poznań
Ministry of Justice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (2015–)
Llei i Justícia (2005–2015)
candidat independent (2001–2005)
Unió de la Llibertat (2000–2001) Modifica el valor a Wikidata
Esportesquí alpí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgata Kornhauser-Duda (1994–) Modifica el valor a Wikidata
FillsKinga Duda Modifica el valor a Wikidata
ParesJan Tadeusz Duda Modifica el valor a Wikidata  i Janina Milewska-Duda Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandrzejduda.pl Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8426012
Facebook: andrzejduda X: AndrzejDuda Instagram: prezydent_pl Youtube (canal): UC9TG2dCsiE2WRqdBL0rLVxw Modifica el valor a Wikidata

Andrzej Sebastian Duda (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en polonès) AFI [ˈandʐɛj ˈduda] (16 de maig de 1972, Cracòvia, Polònia) és un polític i advocat polonès del partit Llei i Justícia, i president de Polònia des de les eleccions de 2015. Fou membre també del Parlament Europeu.[1][2]

Biografia

[modifica]

Duda va començar la seva carrera política amb el desaparegut Partit de la Unió per la Llibertat a principis dels anys 2000. Després de les eleccions parlamentàries del 2005, va començar la seva col·laboració amb el Llei i Justícia⁣⁣ (PiS). Va ser sotssecretari d'estat al Ministeri de Justícia entre el 2006 i el 2007 abans de convertir-se en membre del Tribunal Estatal Polonès del 2007 al 2008.

Del 2008 al 2010, durant la presidència de Lech Kaczyński, Duda va ser sotssecretari d'estat a la Cancelleria del President. El 2010, no va aconseguir l'alcaldia de Cracòvia a les eleccions municipals com a candidat del PiS, però a les eleccions parlamentàries poloneses de 2011 va aconseguir escó. Duda va romandre membre del Sejm fins que va ser elegit eurodiputat al a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.

President de la República

[modifica]

Andrzej Duda, de Llei i Justícia⁣⁣ (PiS), va guanyar les eleccions presidencials de Polònia de 2015 i fou nomenat com a president de la República de Polònia, i Duda va passar a ser el 6è president de Polònia en la seva etapa democràtica actual. També va haver de canviar la seva residència pel Palau Bellavista, la residència oficial del president del país.[3] Cinc mesos més tard, a les eleccions parlamentàries poloneses de 2015, Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta, després d'aconseguir 235 escons davant dels 138 aconseguits pel seu principal competidor, Plataforma Cívica, la primera vegada en l'època postcomunista que un partit aconseguia la majoria absoluta a les eleccions parlamentàries. Beata Szydło es va convertir en primera ministra el 16 de novembre de 2015 al capdavant d'un gabinet que també incloïa Polònia Solidària i Polònia Unida, que es presentava en llistes conjuntes amb Llei i Justícia.[4]

El desembre de 2017, Szydło es va veure obligada a dimitir com a primera ministra després que Jarosław Kaczyński, el president de Llei i Justícia, li retirés la confiança per continuar com a candidat principal a les eleccions del partit al Sejm.[5] La seva dimissió va ser acceptada per Duda, que al mateix temps va designar el seu adjunt, Mateusz Morawiecki, com a nou primer ministre.

Duda va renovar el càrrec en guanyar les eleccions presidencials de Polònia de 2020, celebrades en primera volta el 28 de juny de 2020 i en segona volta el 12 de juliol, després d'un aplaçament causat per la pandèmia de COVID-19, suposant la sisena elecció nacional consecutiva en les que PiS derrotava les forces de centre i centreesquerra de l'oposició.[6]

Llei i Justícia va ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023, però els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm. Mateusz Morawiecki es va convertir en Primer Ministre de Polònia però l'11 de desembre de 2023 va perdre una moció de confiança. D'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.[7]

Des de l'elecció de Donald Tusk com a primer ministre en desembre de 2023, Polònia viu un difícil període de convivència entre el primer ministre i el president Andrzej Duda, que impedeix aplicar reformes perquè totes les lleis aprovades pel parlament han de ser aprovades pel president, que té dret de veto, encara que el Sejm pot anul·lar-lo amb una majoria de tres cinquenes parts, que el govern no disposa. Duda ha vetat quatre lleis (incloent una que dona accés gratuït a la píndola anticonceptiva d'emergència i una altra que reconeix el silesià com una de les llengües minoritàries del país) i n'ha remès 74 més al Tribunal Constitucional, a més de bloquejar diversos nomenaments que requerien el seu vistiplau per ser validats.[8]

Referències

[modifica]
  1. Mularczyk, Arkadiusz. «Lista kandydatów na zastępców przewodniczącego i członków Trybunału Stanu» (en polonès). [Consulta: 12 maig 2015].
  2. «Duda oficjalnym kandydatem na prezydenta. Kaczyński: Polska potrzebuje zmian» (en polonès). tvn24.pl. [Consulta: 12 maig 2015].
  3. «Andrzej Duda, nombrado oficialmente presidente electo de Polonia» (en castellà). La Vanguardia, 29-05-2015.
  4. «Polònia i la revolució conservadora del segle XXI». La Directa, 20-02-2017. [Consulta: 25 juliol 2024].
  5. Broniatowski, Michał. «Polish PM Szydło’s fate in the balance» (en anglès). Politico, 06-12-2017. [Consulta: 7 març 2025].
  6. Noryskiewicz, Anna. «A bitterly divided Poland narrowly reelects right-wing President Andrzej Duda» (en anglès). CBS News, 14-07-2020. [Consulta: 8 maig 2025].
  7. «Polònia tanca vuit anys de govern ultraconservador amb el retorn de Donald Tusk al poder». 324, 11-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
  8. Deloy, Corinne. «Rafal Kazimierz Trzaskowski leads the polls in the first round of the Polish presidential election» (en anglès). Foundation Robert Schuman, 29-04-2025. [Consulta: 8 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Biografia CIDOB (castellà)