Oriol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Oriol (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOriol
Oriolus oriolus Modifica el valor a Wikidata
Oriole 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Cant Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes7,3 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura46 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou16 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN103692938 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaOriolidae
GènereOriolus
EspècieOriolus oriolus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Oriolus oriolus distribution map.png
En vermell les àrees estivals, en rosa les àrees d'hivernada
Oriolus oriolus

L'oriol, o menjafigues,[1] bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues,[2] i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord. Mesura uns 24 cm. És un ocell més aviat gran amb les ales i la cua llargues. L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid. Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet. Viu essencialment en arbres; en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. Fa el niu generalment penjat entre branques forcades horitzontalment.[3]

Cria al centre i sud d'Europa i al nord d'Àfrica, i hiverna al centre i sud d'Àfrica.[4] A Catalunya i el País Valencià, és un ocell estival distribuït per tot el territori, excepte al Pirineu per sobre dels 1.600 m.[4] A les Balears, no hi cria (o només ocasionalment), però hi és un ocell de pas durant la migració.[4]

Referències[modifica]

  1. «menjafigues». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Veg. les entrades corresponents del Diccionari normatiu valencià.
  3. Guia dels ocells dels països catalans i d'Europa Ed. Omega,ISBN 84-282-1034-9
  4. 4,0 4,1 4,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010. ISBN 978-84-96553-54-5. 

Enllaços externs[modifica]