Paradoxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibux de Robert Boyle: un flascó que s'omple ell mateix, tot i que el moviment perpetu no existeix.

Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.[1] La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més a més, és un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos.

Les paradoxes ocupen un paper central en l'ètica, sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la moral. La persona ha de triar una de les dues prioritzant així uns valors sobre els altres.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El terme deriva de la forma llatina paradoxum, que és un préstec del grec com paradoxon 'inesperat, increïble, singular' etimològicament format per la preposició per-, que significa "al costat de" o "a part de" més l'arrel doxon 'opinió , bon judici '. La paradoxa del mentider[1] i altres paradoxes similars ja es van estudiar a l'edat mitjana, eren conegudes com a insolubilia. Aquesta paradoxa és un dels primers casos de paradoxa autoreferent. De fet, entre els temes recurrents en les paradoxes es troba l'autoreferència directa i indirecta, la infinitud, definicions circulars i confusió de nivells de raonament, encara que no totes les paradoxes són de tipus autoreferent.

En filosofia moral una paradoxa juga un rol particularment important en debats sobre ètica. Per exemple, una admonició ètica a "estimar al teu veí" no només es troba en contrast, sinó també en contradicció, amb un veí armat que intenta assassinar: de ser reeixit, llavors, un no és capaç d'estimar-lo. No obstant això, atacar o reprimir al veí agressor no és generalment considerat estimar. Això pot ser cridat un dilema ètic. Un altre exemple és el conflicte entre el mandat de no robar i la responsabilitat personal d'alimentar a la família, la qual, sota determinades circumstàncies, no pot ser mantinguda sense diners robats.

No totes les paradoxes són iguals. Per exemple, la paradoxa de l'aniversari pot ser definida millor com una sorpresa que com una contradicció lògica, mentre que la resolució de la paradoxa de Curry és encara un tema important de debat.

Exemples[modifica | modifica el codi]

La possibilitat teòrica i tècnica que viatjar en el temps ens permetés evitar el naixement dels propis avantpassats és una paradoxa.

Exemples literaris[modifica | modifica el codi]

Sia'm la mort ma major naixença.

(Joan Maragall, "Cant espiritual")

Exemples del llenguatge publicitari[modifica | modifica el codi]

La ràdio que us escolta. (Catalunya Ràdio)

Paradoxes destacades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Paradoxa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paradoxa