Antonomàsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'antonomàsia és una figura retòrica o recurs literari que fa servir un títol, un epítet, un malnom, una perífrasi… per designar una persona, un país, una ciutat o qualsevol cosa.[1][2] Exemples en són «La ciutat eterna»[3][4] per Roma o la «dama de ferro» per Margaret Thatcher.[5] Certes antonomàsies s'han estandarditzat i esdevenen aleshores gairebé sinònims. D'altres són d'ús efímer, retòric o periodístic.

L'antonomàsia inversa és quan el nom particular esdevé epítet[1] com ara «el Rolls-Royce de les botifarres, de les cadires de rodes…».[6][7] De vegades es fa servir el terme d'«antonomàsia vossiana», segons Gerardus Joannes Vossius.[8]

És una eina literària que sovint es fa servir per evitar repetir el mateix mot massa sovint en el mateix text, quan no hi ha sinònim disponible. Un ús excessiu, com és de costum en el periodisme i sobretot en el periodisme dels esports, no sempre és de bon gust.[9] Sovint un simple pronom, sigui feble o fort, faria el text més clar.[9]

És una forma particular de la sinècdoque la part per al tot o el tot per a una part i de la metonímia. La paraula prové del grec ἀντονομασία i va entrar al català via el llatí.[10]

Uns exemples d'antonomàsies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «antonomàsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «antonomàsia». A: Paraula del dia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. 
  3. Redacció. «Roma, la ciutat eterna». Fòrum. Les notícies d'Andorra i el Pirineu, 08-12-2018. [Consulta: 9 gener 2024].
  4. Tot i això, Roma no en té el monopoli. Almenys Girona i Tarragona pretenen a aquest honor.
    «Tarragona, ciutat eterna». [Consulta: 9 gener 2024].
    Roura, Jordi «Girona, la ciutat eterna». Diari de Girona, 27-02-2022 [Consulta: 9 gener 2024].
  5. 5,0 5,1 Lloyd, Phyllida. «La Dama de Ferro». Filmincat, 2011.
  6. «Carn de perol». De res, massa; Telegrames des de Sarrià de Ter. VilaWeb, 03-02-2009. [Consulta: 9 gener 2024]. «Aquest contingent carni va destinat a les botifarres de perol, tan pròpies de les terres de Girona, una delícia poc coneguda : el Rolls Royce de les botifarres!»
  7. Rodríguez, David. «L'Apple de les cadires de rodes». Via Empresa, 13-04-2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  8. D.A.. Historisches Wörterbuch der Rhetorik (en alemany). Tom A-Bib. Berlín: Walter de Gruyter, 2012, p. 753 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  9. 9,0 9,1 Sick, Bastian. «Die Sucht nach Synonymen [La malaltia dels sinònims]». A: Kolumnen. Der Dativ ist dem Genitiv sein Tod (en alemany), 25 juliol 2006. ISBN 978-34-6203448-6 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  10. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «antonomàsia». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 74. ISBN 9788441225169. 
  11. Salvans, Aleix. «Àtila, rei dels huns, va envair l’Imperi Romà empès per una gran sequera». Món Planeta, 21-12-2022. [Consulta: 9 gener 2024].
  12. Juanico, Núria. «Un Shakespeare per llegir en veu alta». Ara Llegim, 30-12-2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  13. «Reneix la veu d'Otto von Bismarck». VilaWeb, 06-02-2012. [Consulta: 9 gener 2024].
  14. «feixisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. Alarcon Recio, Sergi. «Bruce Springsteen reforça el seu títol de 'The Boss' en l'esperat retorn de Barcelona», 28-04-2023. [Consulta: 9 gener 2024].
  16. «La literatura del Barroc». Generalitat de Catalunya – Departament d'Educació, gener 2020.
  17. «la Ciutat Comtal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Camp, Joan. «Girona, capital de la Internet catalana» (en catalan). Directe!, 2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  19. Figueras, Pere «Coronavirus a Nova York: "La ciutat que no dorm mai ha entrat en un llarg malson"». diari de Sabadell, 29-03-2020.
  20. Gàmez, Carles «Hollywood, Hollywood, la gran fàbrica fa 100 anys». El Temps, 23-02-1987, pàg. 48-50.
  21. «sereníssim | sereníssima». Gran enciclopèdia catalana, s.d. [Consulta: 9 gener 2024].