Ducat de Prússia
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Königsberg ![]() | ||||
Població | |||||
Idioma oficial | alemany ![]() | ||||
Religió | luteranisme ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Estat de l'Orde Teutònic ![]() | ||||
Creació | 1525 | ||||
Dissolució | 1618 ![]() | ||||
Següent | Prússia Oriental i Regne de Prússia ![]() | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | feudalisme i monarquia ![]() | ||||
Òrgan legislatiu | Estats prussians ![]() |
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg. El ducat es va transformar en el regne de Prússia.[1]
Per plantar cara als atacs dels prussians o borussians pobladors de la regió litoral a l'est del Vístula, d'ètnia bàltica i pagans, el 1226 el duc polonès Conrad de Masòvia sol·licità l'ajut de l'Orde Teutònic, a canvi del qual els oferí el país de Chelmmo (Kulm).[1]
Entre el 1229 i el 1295 l'orde, desplaçant el qui l'havia cridat, sotmeté les terres entre el Vístula i el Nemunas (Memel), substituí la població bàltica per colons alemanys, bastí fortaleses i creà nombroses ciutats. Des d'aquesta base, durant el segle xiv dugué a terme una política d'expansió territorial i germanització: conquesta de Danzig (Gdańsk) i el ducat de Pomerèlia (1308-09), freqüents atacs contra Masòvia i Samogítia, etc.[1]
Polònia i Lituània, les víctimes de les agressions, uniren llurs forces, derrotaren els teutons a Grünwald-Tannenberg (1410) i pel segon tractat de Torun (1466) els obligaren a cedir la Prússia Occidental i a prestar vassallatge al rei polonès per la Prússia Oriental.[1]
El 1525 el Gran Mestre Albert de Prússia, de la Dinastia dels Hohenzollern, s'adherí a la Reforma protestant, secularitzà l'Orde Teutònic i transformà l'estat teocràtic prussià en un ducat laic hereditari. A la mort del seu fill i successor, el dement Albert Frederic (1568-1618), Prússia, sense perdre el caràcter de feu polonès, s'uní a les possessions de l'elector de Brandenburg Joan Segimon (mort el 1619), també de la família Hohenzollern [1] conformant la unió personal de Brandenburg-Prússia que, a la llarga i amb la seva elevació a la categoria de regne, conformaria el nucli fundacional del Regne de Prússia.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Prússia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Prússia |