Segimon el Vell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSegimon el Vell
Kulmbach Sigismund I the Old.jpg
 Reis de Polònia 

24 gener 1507 - 1 abril 1548
Dades biogràfiques
Naixement 1 de gener de 1467
Kozienice
Mort 1 d'abril de 1548 (81 anys)
Cracòvia
Sepultura Catedral de Wawel
Activitat professional
Ocupació Monarca
Altres dades
Títol Grand Duke of Lithuania
Dinastia Dinastia Jagelló
Cònjuge Barbara Zápolya
Bona Sforza
Fills
Pares Casimir IV JagellóElisabeth of Habsburg
Germans
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Medalló de Segimon I Jagelló el Vell

Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (15061548). Era fill de Casimir IV i d'Elisabet d'Àustria, germana petita del rei Ladislau Pòstum, i filla del rei Albert II i d'Elisabet de Luxemburg, la filla del rei Segimon I. El seu germà Alexandre fou rei de Polònia.

Governava el ducat de Lituània quan, per mort d'Alexandre, fou proclamat rei el 1507, i es consagrà tanmateix a millorar les condicions de la Hisenda, empobrida pels reis Joan, Albert i Alexandre, aconseguint-ho mercès al seu esforç i a l'habilitat del seu tresorer Johann Bonar. Hagué de lluitar contra els russos, els quals havien envaït diverses províncies dependents de Lituània, i què, lluny de retornar-les, assolaren el país units als valacs. Segimon I aconseguí sobre ells una brillant victòria a Orsza, sobre el Dnièper, el 1508, i havent envaït els moldaus el Migdia de Polònia el 1510, també els derrotà en les ribes del Dnièster, afirmant la sobirania polonesa en la Moldo-Valàquia.

El papa Juli II, davant els èxits militars de Segimon I, el felicità calorosament i l'invità a formar una lliga amb objecte d'expulsar als turcs d'Europa; però aquests èxits excitaren també l'enveja de l'emperador Maximilià I, el qual va prometre el seu suport al tsar si aquest decidia reprendre les hostilitats. Amb això aconseguí que un poderós exèrcit rus penetrés a Lituània i s'apoderés per sorpresa de Smolensk; però, malgrat la inferioritat en el nombre, després els polonesos aconseguiren infringir als russos una derrota sagnant el 1514.

Llavors Maximilià I abandonà als russos i va voler captar-se l'amistat de Segimon I oferint-li el seu suport per al Tractat de Viena (1515). Empesos secretament per l'emperador, els russos tornaren a realitzar diverses incursions ensems que l'Orde Teutònic envaí també la Prússia polonesa amb auxili dels danesos; però Segimon I va saber front aquestes amenaces. El 1525 conferí a Albert, gran mestre de la cita Orde, el títol de duc de Prússia a condició que reconegués la seva sobirania, i en els últims anys del seu regnat derrotà als valacs, que s'havien revoltat.

Segimon I i fou l'únic príncep cristià que ajudà a Hongria contra la invasió sarraïna. Aquest monarca fou un príncep valerós i just, que afavorí el desenvolupament de les arts i les ciències.

S'havia casat amb una princesa italiana, Bona Sforza, dona de gran talent i bellesa, però de costums gens recomanables.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segimon el Vell Modifica l'enllaç a Wikidata