Vés al contingut

Boleslau III de Polònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBoleslau III de Polònia

Boleslau III el Bocatorta. Reconstrucción facial a partir del cráneo. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Bolesław III Krzywousty Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1086 Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1138 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sochaczew (Regne de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPłock Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Duc de Polònia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Polònia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Piast Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSalomea of Berg (1115 (Gregorià), 1115 (Gregorià)–)
Zbyslava of Kyiv (1103 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLadislau II de Polònia
 () Zbyslava of Kyiv
Leszek Bolesławowic
 () Salomea of Berg
Riquilda de Polònia
 () Salomea of Berg
Boleslau IV de Polònia
 () Salomea of Berg
Miecislau III de Polònia
 () Salomea of Berg
Dobroniega of Poland
 () Salomea of Berg
Henry of Sandomierz
 () Salomea of Berg
Judith of Poland
 () Salomea of Berg
Agnes of Poland
 () Salomea of Berg
Casimir II de Polònia
 () Salomea of Berg Modifica el valor a Wikidata
ParesLadislau I Herman Modifica el valor a Wikidata  i Judit de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnes I, Abbess of Quedlinburg
Zbigniew de Polònia Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontSvensk uppslagsbok
Nordisk familjebok
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata

Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102. Era el fill del Duc Ladislau I Herman i Judit de Bohèmia, filla de Vratislau II de Bohèmia.

El 1098 Boleslau i el seu germà Zbignie van convèncer el seu pare per desterrar Sieciech i donar-los províncies separades. Bolesław va rebre Petita Polònia, Silèsia, Lubusz i probablement Sandomierz i Lublin i Zbigniew que va rebre Gran Polònia (amb Gniezno), Kuyavia, Łęczyca i Siradia, mentre ell es quedava Masovia i les principals ciutats com Wrocław, Kraków i Sandomierz.[1] A la mort de Ladislau I Herman el 1102, es van crear dos estats independents que van lluitar per la supremacia fins que Zbigniew fou desterrat el 1107 per Ladislau que es convertia en únic governant.

Boleslau derrotava els pomeranis a la Batalla de Nakło (1109) i prenia el control de Pomerània (1119-1123), recobrant d'aquesta manera l'accés polonès al Mar Bàltic. Boleslau també derrotava a l'emperador Enric V (1109) en la batalla de Głogów i la batalla d'Hundsfeld[2]). Durant els anys 1113-1119 va prendre el control sobre Pomerània. El 1135, donava un tribut a l'emperador Lotari II i aquest rebia de part de Boleslau l'oest de Pomerània i Rügen com a feus. Va fer campanya militar a Hongria (1132-1135), però amb pocs efectes.

Abans de la seva mort el 1138, Boleslau Boca-torta publicava el seu testament al qual va dividir les seves terres entre quatre dels seus fills. El «principi senioral» establia que en tot moment el més gran de la dinastia havia de tenir el poder suprem sobre la resta i també havia de controlar una «part senioral» indivisible: una àmplia banda de terreny del nord al sud que migpartia Polònia, amb Cracòvia com a ciutat principal. Les prerrogatives del major també incloïen el control sobre Pomerània, un feu del Sacre Imperi. El principi senioral es trencava aviat i va seguir un període de gairebé dos segles de fragmentació feudal de Polònia.

Descendència

[modifica]

Amb la seva primera muller Zbyslava, filla del Gran Duc Sviatopolk II de Kíev, Boleslau tenia un fill:

Posteriorment es casava amb Salomé de Berg, amb qui tenia sis fills i vuit filles, dels quals se'n sap de quatre fills i cinc filles:

Referències

[modifica]
  1. R. Grodecki, S. Zachorowski, J. Dąbrowski. Dzieje Polski średniowiecznej, vol. I (en polonès). Nakładem Krakowskiej spółki wydawniczej, 1926, p. 131-135. 
  2. Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2009, p. 252. ISBN 9781851096725.