Miecislau III de Polònia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.
Miecislau era fill de Boleslau III Boca-torta, duc de Polònia, i Salomé de Berg. Era el tercer fill de Boleslau, i el segon de la parella ducal.
Es casava amb:
- prop de 1140, Elisabet d'Hongria, filla del Príncep Álmos, germà del rei d'Hongria;
- prop de 1154, Eudoksia de Kíev, filla d'Izjaslav II, Gran Duc de Kíev.
Els fills foren:
- Odó I de Gran Polònia;
- Boleslau de Kujawy;
- Miecislau de Kalisz; i
- Ladislau III el Camaprim
- Wierzchoslawa Ludmilla (abans de 1153 - 1223), es casava vers 1160 a Frederic I, duc de Lorraine.
D'acord amb el testament del duc de Polònia Boleslau III el Bocatorta, Polònia es dividia en 4-5 províncies hereditàries distribuïdes entre els seus fills, amb la província reial de Cracòvia que es reserva per al fill més gran, que havia de ser el duc de tota Polònia.
Una de les províncies, Gran Polònia, era concedit al fill més gran, Miecislau. El 1173 Miecislau accedia al tron de Cracòvia i es convertia en duc de Polònia; però aviat era expulsat pel seu germà més jove, Casimir II el Just, i de Gran Polònia pel seu fill. Miecislau III mai no va renunciar als seus drets o ambicions, i retornava a Cracòvia fins a quatre vegades abans que morís el 1202.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miecislau III de Polònia |
