Ladislau II de Polònia
Ladislau II l'Exiliat (en polonès: Władysław II Wygnaniec; Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146. Era el fill de Boleslau III Boca-torta, duc de Polònia, i Zbyslava, filla de Sviatopolk II de Kíev.
Ladislau es casava amb Agnès de Babenberg, d'Àustria (1125). Tenien un fill, Boleslau I l'Alt, duc de Silèsia; i una filla, Riquilda de Polònia, que es casava amb Alfons VII de Castella, Rei de Castella i de Lleó.
Després de la mort del seu pare, per ser el fill de major edat, es convertia en duc de Polònia. Controlava les províncies ducals de Cracòvia i Gniezno i també la seva província hereditària de Silèsia.
El 1145 intentava prendre control del país, i mutilava el voivodat de Piotr Wostowic. El 1146 era deportat a l'exili pels seus germans més joves, i el 1159 moria a Alemanya.
El 1163 la província de Silèsia es concedia als fills de Ladislau pel duc de Polònia Boleslau IV l'Arrissat. Posteriorment Silèsia es dividia en 17 ducats entre els descendents de Ladislau i successors, fins que desapareixa el 1675.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ladislau II de Polònia  |
|
