Joan II Casimir Vasa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan II Casimir Vasa
Bacciarelli - Jan Kazimierz.jpeg
Nom original Jan II Kazimierz Waza
 Rei de Polònia i Gran Duc de Lituània
Herb Rzeczypospolitej Obojga Narodow.svg
20 de novembre de 1648 (1648-11-20) – 16 de setembre de 1668 (1668-09-16)
Dades biogràfiques
Naixement Jan II Kazimierz Waza (polonès)
Jonas Kazimieras Vaza (lituà)
22 de maig de 1609
Cracòvia
Mort 16 de desembre de 1672(1672-12-16) (als 63 anys)
Nevers
Sepultura Abadia de Saint-Germain-des-Prés (el seu cor)
Catedral de Wawel 
Religió Catòlic romà
Activitat professional
Ocupació Sacerdot catòlic i monarca
Orde Companyia de Jesús
Altres dades
Títol Gran Duc de Lituània
Dinastia Dinastia Vasa
Cònjuge Maria Lluïsa Gonzaga
Claudine Françoise Mignot Tradueix
Parella Katarzyna Franciszka Denhoff
Fills
Pares Segimon III VasaConstança d'Habsburg
Germans
Signatura

Escut d'armes de Joan II Casimir Vasa
Modifica dades a Wikidata

Joan II Casimir Vasa, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia[1] o Casimir V (Cracòvia, 22 de març de 1609 - Nevers, 16 de desembre de 1672) fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668). Era el segon fill del monarca suec-polonès Segimon III i de la seva segona esposa, l'arxiduquessa austríaca Constança d'Habsburg (filla de l'arxiduc Carles II d'Habsburg i de Maria Anna de Baviera i néta de l'emperador Ferran I).

Va abandonar tota ambició política per fer-se jesuïta, i fou nomenat cardenal pel papa Innocenci X en 1646, però al cap de poc va renunciar per poder succeir el seu germà.

Va lluitar entre França i els Habsburg durant la Guerra dels Trenta Anys. En 1639 va acceptar un comandament a Espanya, mentre el seu rei Felip IV estava en guerra amb França. Per arribar de Barcelona a Gènova, es va embarcar en una galera. Afectat pel mareig, decidí desembarcar a Sant Tropetz. Continuà el viatge per terra a Marsella. No obstant això, fou reconegut per la policia de Richelieu. Sortí amb el primer vaixell que salpà del port. Però a Tour de Bouc (actual Lo Pòrt de Boc fou fet presoner per ordre de Richelieu. Fou portat immediatament a la presó de Fort Salon (ara Selon de Provença) i traslladat ràpidament a la ciutadella de Sisteron, on el 13 febrer 1639 va ser rebut amb els honors deguts al seu rang però immediatament internat a la presó ubicada a la part superior de la ciutadella. Transferit a un calabós de Vincennes el 16 agost 1639, finalment va ser posat en llibertat per decisió de Richelieu.

Successor del seu mig germà Ladislau IV, es va veure obligat a enfrontar-se entre 1655 i 1660 als exèrcits combinats de suecs i hongaresos transsilvans, comandats pel rei Carles X Gustau de Suècia i el príncep Jordi Rákóczi II de Transsilvània. Al principi aconseguí la victòria, però finalment fou derrotat. Després de les batalles, si bé Rákóczi es va veure forçat a tornar per haver estat destituït del càrrec, Carles X va romandre en territori polonès. Joan II Casimir va ser desposseït dels seus dominis pels suecs, però va recuperar el territori amb el suport de Brandenburg i Àustria (1660).

El 16 de setembre del 1668, Joan II Casimir va abdicar del tron polonès-lituà, i va tornar a França, on es va unir a la Companyia de Jesús i va esdevenir abat de l'Abadia de Saint-Germain-des-Prés a París. Després de la seva abdicació Michał Korybut Wiśniowiecki (Miquel I) va ser triat com el nou rei. Abans de la seva mort Joan Casimir tenia la intenció de tornar a Polònia, però, poc abans del viatge, a la tardor de 1672 va caure greument malalt en conèixer la notícia de la caiguda de Kamieniec Podolski, que va ser capturada pels otomans. Després es va adreçar cap al Papa Climent X per demanar-li ajuda per a la Confederació de Polònia i Lituània en una guerra defensiva contra els turcs. Els francesos, que estaven secretament en contacte amb ell durant la seva estada a l'abadia, es meravellaven pel gran afecte del rei per recordar la pèrdua del seu regne, i de com n'estava de preocupat per la pèrdua d'una sola ciutat. No obstant això angoixat i greument malalt Joan II Casimir va morir poc després de la inesperada invasió turca inesperada de Polònia el 16 desembre de 1672 d'apoplexia i va ser enterrat a l'interior de la Catedral de Wawel a Cracòvia.[2][3] El seu cor va ser enterrat a l'Abadia de Saint-Germain-des-Prés.

Títols reials[modifica]

Títols oficials en llatí: Ioannes Casimirus, Dei Gratia rex Poloniae, magnus dux Lithuaniae, Russie, Prussiae, Masoviae, Samogitiae, Livoniae, Smolenscie, Severiae, Czernichoviaeque; nec non Suecorum, Gothorum, Vandalorumque haereditarius rex, etc.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II Casimir Vasa Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Zbigniew Wójcik, Jan Kazimierz Waza – biografia, Zakład Narodowy im. Ossolińskich, Wrocław 2004, ISBN 8304047179.

Referències[modifica]


Precedit per:
Ladislau IV
Herb Rzeczypospolitej Obojga Narodow.svg
Rei de Polònia i Gran Duc de Lituània

1648-1668
Succeït per:
Miquel Korybut Wisniowiecki