Esteve Bathory

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEsteve Bathory
King Stefan Batory by Marcin Kober.JPG
Pintura del rei Esteve Bathory I de Lituània
Nom original(hu) Báthory István modifica
Biografia
Naixement27 setembre 1533 modifica
Șimleu Silvaniei (Romania) (en) Tradueix modifica
Mort12 desembre 1586 modifica (53 anys)
Hrodna modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Insuficiència renal crònica modifica)
Lloc d'enterramentTombes Reials de la Catedral de Wawel modifica
Rei de Polònia
1r maig 1576 (Gregorià) – 12 desembre 1586
← Anna de PolòniaSegimon III Vasa → modifica
Dades personals
Altres nomsPríncep de Transilvania
NacionalitatPolònia Polònia
FormacióUniversitat de Pàdua modifica
Activitat
OcupacióRei de Polònia
Altres
TítolGran Duc de Lituània
Rei de Polònia modifica
FamíliaBathory modifica
Cònjugede Polònia
Fillscap valor modifica
ParesEsteve Báthory de Somlya (1477-1535) i Katalina Tegledi (1492-1547)
GermansAnna Báthory (en) Tradueix, Cristòfol Báthory i Andrew Báthory (en) Tradueix modifica
Signatura
Autograph-StefanBatory.svg modifica

Coat of Arms of Stephen Bathory as king of Poland.svg modifica

Find a Grave: 20604329 Modifica els identificadors a Wikidata

Esteve Bathory de Somlya (Szilágysomlyó, Sólyom, Hongria, 27 de setembre de 1533 - Grodnó - Bielarús, 12 de desembre de 1586) fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme.

El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort.

Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de de Transsilvània contra els Habsburg.

Esteve era oncle de la famosa comtessa Elisabet Bathory (filla de la seva germana Anna) de la qual sorgiren nombroses llegendes sagnants.

Orígens[modifica]

El seu pare morí el 17 de març de 1534, alguns mesos després del seu naixement, pel qual l'arquebisbe, Esztergom, Pau Várdai s'ocupà de la seva educació, i després en la dècada de 1540 Esteve fou a parar a la cort de Ferran I d'Habsburg. Esteve rebé una profunda educació humanista, malgrat que mai estudià en la universitat de Pàdua, la més reconeguda de la seva època. A aquesta universitat i assistia el nebot d'esteve, el pare del futur Príncep transilvà Gabriel Bathory,

Com a príncep de Transsilvània succeí a Joan Segimon Szapolyai 1571 i a Enric de Valois, com a rei de Polònia 1576, després de fugir aquell príncep de Varsòvia. Part de la noblesa polonesa l'elegí com a rei, imposant-li el casament amb Anna Jagellón, germana de Segimon August. Marxà a Cracòvia sense pèrdua de temps, i abans de l'arribada de Maximilià I se celebrà el matrimoni, aconseguint que els mateixos partidaris del seu rival el reconeguessin com a sobirà. Aclamat en la Lituània i reconegut per Prússia, només la ciutat de Danzig li negà l'obediència, però aquesta rebel·lia fou de curta durada, sotmetent aquesta ciutat rebel a la seva autoritat 1577.

Regnat brillant[modifica]

Armadura d'Esteve Bathory. Dibuix fet per Jan Matejko (1838-1893)

Aquest regnat fou un dels més brillants que registra la història de Polònia. Amb l'ajuda de Johann Zamoïski, casat amb la seva neboda Griselda, reorganitzà l'exèrcit, creant la cavalleria polonesa per contindre les ambicions del Tsar Ivan V de Rússia, el terrible, que amenaçava les seves fronteres i que ja havia envaït part de la Livònia. Al front de dos cossos d'exèrcit perfectament armats i equipats i convenientment dotats d'artilleria, que assolien a uns 80.000 homes, penetrà a Rússia, i després d'apoderar-se de Pólotsk 1579 i de Vielije, Usviata i Vielki-Luki, arribà davant els murs de Pskov 1581. El tsar sol·licità el concurs del papa Gregori XIII per assolir la pau, que negocià el jesuïta Antonio Possevino (1534-1611), i Bathory signà, assegurant-se l'annexió de Pólotsk, i Vielije, i quasi tota la Livònia.

Poc temps després va haver de reprimir la sublevació d'alguns nobles, capitanejada per Zbigniew Zborowski, al que va vèncer i menà decapitar 1584. Entaulades negociacions amb Sixt V i Felip II d'Espanya per annexionar-se Moscovia. El 12 de desembre de 1586 morí sobtadament en la ciutat lituana de Grodnó.

Dat que no va tenir fills barons que heretessin el seu tron, el dret passà directament al nebot de la seva esposa, el rei Segimon III Vasa de Suècia. Esteve Bathory fou soterrat en la cripta de la catedral de Wawel a Cracòvia.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve Bathory