Jan Matejko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJan Matejko
Matejko Self-portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1838 Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1893 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Rakowicki 50° 04′ 29″ N, 19° 57′ 06″ E / 50.0746469°N,19.9517375°E / 50.0746469; 19.9517375 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicPolonesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióJan Matejko Academy of Fine Arts in Krakow (en) Tradueix (1852–1858)
Universitat Jagellònica, Cracòvia
Acadèmia de Belles Arts de Munic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Jagellònica, Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, retrat pictòric, pintura d'animals i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWładysław Łuszczkiewicz i Wojciech Kornel Stattler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaurycy Gottlieb, Jacek Malczewski, Józef Mehoffer, Stanisław Wyspiański i Maria Dulębianka Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeTeodora Giebułtowska Modifica el valor a Wikidata
FillsHelena Unierzyska Modifica el valor a Wikidata
PareFranciszek Ksawery Matejko Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Jan Matejko signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11142564 Modifica els identificadors a Wikidata

Jan Alojzy Matejko (pronunciació en polonès pronunciació en polonès (pàg.)) (28 de juny de 1838 - 1 de novembre de 1893, Cracòvia) va ser un pintor polonès.

Considerat com el major pintor històric polonès de tots els temps, és cèlebre per les seves obres en les quals representa els grans personatges i esdeveniments de la història polonesa, com per exemple la Batalla de Grunwald.

Biografia[modifica]

El seu pare, Franciszek Ksawery Matejko, era originari de Hradec Králové, a la República Txeca, i es va instal·lar en Galítsia com a mestre de música. Després es va traslladar a Cracòvia, on va contreure matrimoni amb Joanna Karolina Rossberg, nascuda en una rica família germànic-polonesa.

Jan va ser el vuitè dels onze fills del matrimoni. Des de la seva edat més tendra va desenvolupar un talent fora del comú per a les arts plàstiques, que li va permetre continuar a l'escola malgrat les seves mancances en altres matèries. Mai no va aprendre cap llengua estrangera i fins i tot va tenir dificultats amb el polonès. Per això, el molestava efectuar aparicions en públic.

Jan Matejko va sobreviure al bombardeig de Cracòvia pels austríacs en 1848, igual com a l'anomenada Insurrecció de gener, en la que no va poder prendre part per motius de salut, si bé la va recolzar monetàriament i va transportar armes per als rebels a Goszcza. Les derrotes sofertes per Polònia el van empènyer a abandonar la pintura religiosa, la seva vocació inicial, en favor exclusivament de la pintura de tema històric.

Malgrat l'oposició del seu pare, entra en 1852 a l'Escola de Belles Arts de Cracòvia, en la que estudia fins al 1858. En 1864, es va casar amb Teodora Giebułtowska, amb la qual va tenir quatre fills: Beata, Helena, Tadeusz i Jerzy. La seva última filla, Regina, va morir a una edat molt curta.

És el creador de l'imaginari històric polonès, i en els seus quadres apareixen sovint personatges que en realitat no van participar en els esdeveniments retratats (com Hugo Kołłątaj o el general Wodzicki en La Batalla de Raclawice ). Matejko s'esforçava per assolir una síntesi històrica i filosòfica, més que no pas per pintar simplement els fets històrics.

Està enterrat al Cementiri Rakowicki de Cracòvia.

Obres importants[modifica]

Deixebles[modifica]

Distincions[modifica]

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Galeria[modifica]

L'homenatge prussià
L'adopció de la Constitució del 3 de maig del 1791
El sermó de Skarga
Victòria de Joan III Sobieski a Viena