Estat Lliure de Prússia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Freistaat Preußen
Estat Lliure de Prússia
Estat
(República de Weimar)
Flag of Prussia (1892-1918).svg
1918 – 1947 Merchant flag of Germany (1946–1949).svg
de}}}Oldenburg de}}}Oldenburg
Bandera Escut
Ubicació de OldenburgMapa de l'Estat Lliure de Prússia al 1925
Informació
Capital Berlín
Moneda German Papiermark Tradueix
Període històric
Establiment 1918
Dissolució 1947
Política
Forma de govern República
Modifica les dades a Wikidata

L'Estat Lliure de Prússia (en alemanyFreistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia com a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra. Durant la República de Weimar, Prússia continuava essent el Land o estat més gran de la federació, ja que comprenia gairebé cinc vuitenes parts del territori alemany (62,5 %), com també bona part de la població total del país (61,3 %) [1]. Prússia existirà oficialment fins al 1947 quan serà dissolta pels Aliats.

Història[modifica]

 La fi del Regne de Prússia[modifica]

Fins al 1918 Prússia estava constituïda com a Regne dins el II Reich alemany, proclamat el 1871 arran de la unificació definitiva d'Alemanya.

A finals d'octubre del 1918 comença la Revolució alemanya amb els motins dels mariners de la flota de guerra de Kiel que ràpidament s'estén per tot el territori del Reich fi que portarà a la caiguda de la Monarquia el 9 de novembre. A l'endemà es proclamava la República. Queia així no només la monarquia a Prússia sinó també als altres estat de la federació constituïts com a Regnes o principats o ducats. Prússia passarà de ser un Regne a un Estat Lliure.

1918-1932: Bastió democràtic[modifica]

Al llarg dels seus primers 400 anys d'existència, Prússia havia estat sinònim d'oligarquia i militarisme. En canvi, durant la República de Weimar Prússia va ser un pilar de democràcia. El restrictiu Sistema de les tres classes, pel qual el parlament prussià era escollit per sufragi censatari dividint els electors en tres classes en funció de la seva renda, va ser eliminat poc després de l'abdicació del Kaiser Guillem II l'octubre del 1918. Ara el poder passava dels propietaris de terres anomenats Junkers, i dels terratinents i grans empresaris, al "Berlín Roig", i a la zona industrial de la conca del Ruhr, tots dos territoris amb una forta presència de la classe obrera. Prússia, per tant, esdevindria d'ara en endavant un baluard de l'esquerra.

Des del 1919 fins al 1932, Prússia va ser governat per una coalició formada pel Partit socialdemòcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Partei Deutschlands, SPD), el Partit catòlic del Centre (Deutsche Zentrumspartei, o simplement Zentrum) i els demòcrates del Partit Democràtic Alemany (Deutsche Demokratische Partei, DDP). Des del 1921 fins al 1925, els governs de coalició van incloure també el Partit Popular Alemany (Deutsche Volkspartei, DVP).

A diferència d'altres Estats de l'Alemanya de Hitler, a Prússia els governs democràtics de centreesquerra mai van estar en perill d'extinció. No obstant això, a l'Est de Prússia i algunes zones industrials, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors alemanys (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, l'NSDAP), el partit Nazi de Adolf Hitler, va anar guanyant progressivament major influència i suport popular, especialment entre la classe mitja-baixa.

1932: El Preußenschlag o Cop d'estat prussià[modifica]

Tot això canvia el 20 de juliol de 1932 amb l'anomenat Preußenschlag ("cop de Prússia"), quan el Canceller del Reich, el conservador Franz von Papen, enderroca per decret el govern democràtic de l'Estat Lliure de Prússia presidit aleshores pel socialdemòcrata Otto Braun, amb el pretext que havia perdut el control de l'ordre públic. Aquest cop d'estat va ser provocat per un tiroteig entre els membres de la Sturmabteilung (SA) i la Schutzstaffel (SS) i militants comunistes al Altona, a Hamburg (en aquella època, Altona formava part de Prússia). Després d'aquest decret d'emergència, Papen s'autoanomenà Comissari del Reich per a Prússia i va prendre el control del govern. Això facilitaria que un any després Adolf Hitler prengués el control total de Prússia.

L'establiment del govern nazi a Prússia[modifica]

El 30 de gener de 1933Hitler és nomenat Canceller del Reich. Com a part de l'acord per aconseguir la cancelleria, Papen és designat ministre-president de Prússia, a més de vicecanceller del Reich. El lloctinent de Hitler, Hermann Göring, és a més nomenat ministre de l'Interior de l'Estat. Quatre setmanes més tard (27 de febrer de 1933), s'incendia el Reichstag. A l'endemà, Göring promulgava una llei suspenent les llibertats civils dels ciutadans. Sis dies després de l'incendi del Reichstag se celebren les darrereres eleccions legislatives a Alemanya que convertiren al l'NSDAP en el primer partit en nombre d'escons tot i que sense obtenir la majoria absoluta. El nou Reichstag inicià les seves sessions a Potsdam el 21 de març amb la presència del President del Reich, el mariscal Paul von Hindenburg, aleshores ja malalt de demència senil. Fou davant aquesta cambra on Hitler presentà la Llei de Capacitació que li atorgava poders dictatorials en tant que podia legislar lliurement sense necessitat de ser aprovades prèviament pel Reichstag. Al cap d'un mes, aprofitant que Fanz Von papen era de visita oficial a la Ciutat del Vaticà, Göring és nomenat primer ministre de Prússia, càrrec que detentava el vicencanceller Papen des del Preußenschlag del 1932. Amb això Hitler aconseguia prens poders a tot el país en tant que disposava del control absolut del govern prussià inclosa la policia. El 1934 els minsteris prussians són fusionats amb els del Govern del Reich.

Desmantellament de Prússia[modifica]

Amb la "Llei de reconstrucció de la Reich" (Gesetz über den Neuaufbau des Reiches) de 30 de gener de 1934 i amb la "Llei de Governadors del Reich" (Reichsstatthaltergesetz), de 30 de gener de 1935, els estats i les províncies de Prússia eren dissoltes de fet tot i que no pas jurídicament ja que formalment continuaven existint. D'ara en endavant els governs dels Estats passaven a ser controlats per un governador general (Reichsstathalter) nomenat directament pel canceller. Paral·lelament, l'organització del partit nazi en districtes (Gau) va anar adquirint major importància fins al punt que els governadors dels Gaue (Gauleiter) assumiren les funcions d'oberpräsident.

Els territoris prussians entregats a Polònia després del tractat de Versalles van ser reanexionats durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la major d'aquests territoris no es va reincorporar a Prússia sinó que foren incorporats als diferents Gaue de l'Alemanya nazi.

Dissolució formal de Prússia[modifica]

Amb la derrota alemanya l'abril del 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i d'acord a la Conferència de Potsdam del mateix any, Alemanya era dividida en quatre zones d'ocupació segons les quatre potències vencedores. La major part de Prússia fou ocupada pels soviètics mentre que la part occidental ho era ocupada per npordamericans, britànics i francesos. Igualment es fixava una nova frontera entre Alemanya i Polònia situada en els curs dels rius Oder i Neisse (la línia Oder-Neisse). Mapa que mostra les pèrdues alemanyes territorial a favor de Polònia i la Unió Soviètica.

Bona part del territori prussià passava a Polònia i la part nord de l'Est de Prússia, incloent Königsberg (avui Kaliningrad), era annexionada per la Unió Soviètica.

Les pèrdues territorials del 1945 representaven gairebé dues cinquenes parts del territori de l'antic estat lliure una quarta part del territori de l'Alemanya anterior al 1938. S'estima que aproximadament 10 milions d'alemanys van haver de fugir o foren expulsats forçosament d'aquests territoris com a part de l'anomenat èxode de l'alemany.

Finalment, i d'acord a la llei no. 46 de 25 de febrer de 1947, el Consell de Control Aliat proclamava formalment la dissolució de l'estat prussià. Prússia deixava d'existir.

Govern[modifica]

A diferència d'abans de l'esclat de la Gran Guerra el 1914, la Prússia de la República de Weimar era una prometedora democràcia. L'abolició de l'aristocràcia havia transformat Prússia en un territori dominat dominat per l'esquerra política amb el "Berlín Roig" i el centre industrial de la regió del Ruhr com a principals regions polítiques. Durant el període d'entreguerres, l'Estat Lliure va estar majoritàriament governat per una coalició de partits de centre-esquerra sota el lideratge del polític socialdemòcrata prussià Otto Braunministre-president de Prússia entre el 1920 i el 1932, fora de breus períodes que estigué fora del govern. Durant els seus anys de mandat, al costat del seu ministre de l'Interior, Carl Severing, es van promoure diverses reformes que amb el temps servirien de model per a la posterior República Federal d'Alemanya. Per exemple, el ministre-president prussià no podia ser destituït del seu càrrec si no hi havia un possible successor que gaudís d'una majoria de vots suficient. Aquest concepte, conegut com a "vot de censura constructiva", en l'actualitat figura en la Llei Fonamental de la República Federal d'Alemanya. La majoria d'historiadors consideren que el govern prussià durant aquest temps va ser de lluny el de major èxit d'Alemanya.

Ministres-Presidents de l'Estat Lliure de Prússia[modifica]

Cap. Nom Data de la presa de possessió Data d'abandó de la presidència Partit
1 Friedrich Ebert 9 de novembre de 1918 11 de novembre de 1918 SPD
2 Paul Hirsch 11 de novembre de 1918 27 de març de 1920 SPD
3 Otto Braun 27 de març de 1920 21 d'abril de 1921 SPD
4 Adam Stegerwald 21 d'abril de 1921 5 de novembre de 1921 Zentrum
Otto Braun 5 de novembre de 1921 18 de febrer de 1925 SPD
5 Wilhelm Marx 18 de febrer de 1925 6 d'abril de 1925 Zentrum
Otto Braun 6 d'abril de 1925 20 de juliol de 1932a SPD
Període administrat pel Reichskommissar entre 20 de juliol de 1932 i 30 de gener de 1933
6 Franz von Papen 30 de gener de 1933 10 d'abril de 1933 Independent
7 Hermann Göring 10 d'abril de 1933 24 d'abril de 1945 NSDAP
a administrat pel Reichskommissar entre el 20 de juliol de 1932 i el 30 de gener de 1933.

Composició territorial[modifica]

Pèrdues territorials després de la Primera Guerra Mundial[modifica]

Fora de les colònies d'ultramar, el Territori Imperial d'Alsàcia-Lorena i la zona del Saargebiet, és a dir, el Sarre, totes les pèrdues territorials alemanyes assignades pel Tractat de Versalles van afectar per sobre de tot a Prússia. Com es recordarà, en funció dels acords de pau de París de juny del 1919, Alemanya lliurava els següents territoris:

A més a més, la província del Rin (Rheinprovinz) o Prússia renana (Rheinpreußen), es va convertir en una zona desmilitaritzada.

Províncies de l'Estat Lliure[modifica]

Arran de les pèrdues territorials suara esmentades, Prússia passava a estar formada per tretze províncies tal com estipulava l'article 32.1 de la Constitució del del 30 de novembre del 1920. Així, territorialment l'Estat Lliure s'organitzava de la següent manera:

  • Dues províncies sense dieta provincial:
    • La ciutat de Berlin (en alemany : Stadtgemeinde Berlin), és a dir el Gran Berlín (en alemany, Groß-Berlin). L'ajuntament de la capital (en alemany, Stadtverordnetenversammlung) escollia els seus representants per al Consell d'Estat.
    • La Marca de Posnània-Prússia Occidental ( Grenzmark Posen-Westpreußen), capital Schneidemühl, les dietes comunals escollien els seus representants al Consell d'Estat.

El paràgraf 3r de l'article afegia a més que el país de Hohenzollern (en alemany, Hohenzollernschen Lande i, més tard, a partir de 1928Hohenzollerische Lande) estaria representat al Consell d'Estat per un membre elegit per l'Assemblea regional (en alemany, Kommunallandtag).

Desarticulació després de la segona Guerra Mundial[modifica]

Després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats en 1945, les províncies de Prússia foren repartides entre els següents Estats:

Cedit a la Unió Soviètica[modifica]

Cedit a Polònia

La partició d'Alemanya[modifica]

Amb el naixement de les zones d'ocupació aliades d'Alemanya el 1945 i l'abolició de Prússia el 1947, les províncies de l'antic Estat Lliure es convertiren en nous Länder. Tot i això, aquest procés va variar en funció de la zona d'ocupació corresponent. A la zona occidental (futura RFA), les antigues províncies prussianes es convertiren en nous estats federats. En canvi, a la zona oriental (futura RDA), es restituïren inicialment les províncies prussianes per després reorganitzar-se en nous Länder que subsisitren fins al 1952. El 1990 amb la reunificació es restabliren aquests Estats.

Territoris sota administració soviètica

Els Länder constiutïts en aquesta zona i existents fins a la reorganització territorial del 1952 eren:

Territoris sota administració aliada[modifica]

La resta de Prússia es va fusionar amb altres Estats alemanys que alhora van donar lloc als actuals Länder ja vigents durant l'època de vida de la República Federal d'Alemanya. Són els següents:

Berlín[modifica]

La capital alemanya fou dividia en quatre zones d'ocupació. La part oriental per a la URSS i l'occidental en mans dels Estats Units, Gran Bretanya i França. El primer donaria lloc al Berlín Oriental, capital de la RDA, i l'altre al Berlín Occidental. El Mur de Berlín, construït per les autoritats de la RDA el 1962, marcava la frontera entre els dos sectors de la ciutat. Les quatre zones d'ocupació es van dissoldre amb la reunificació alemanya i el retorn a la capitalitat alemanya de Berlín el 1991. Una proposta de fusionar Berlín amb l'Estat federal de Brandenburg va ser rebutjada pel vot popular el 1996.

Referències[modifica]

  • Bled, Jean-Paul (2007): Histoire de la Prusse. Paris: Fayard. ISBN 978-2-213-62678-9.
  • Clark, Christopher (2006): Iron Kingdom. The Rise and the Downfall of Prussia, 1600-1947. Allen Lane/ Penguin Books. ISBN 0-7139-9466-5.
  • Koch, H. W. (1984): A History of Prussia. London: Longman. ISBN 0-582-48190-2.
  • MacDonogh, Giles (1994): Prussia. London: Sinclair-Stevenson. ISBN 1-85619-267-9.
  • Zayas, Alfred-Maurice de (1994): A Terrible Revenge: The Ethnic Cleansing of the East European Germans, 1944-1950. New York: St. Martin's Press. ISBN 0-312-12159-8.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]