República Soviètica de Baviera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República Soviètica de Baviera
Bayrische Räterepublik
Flag of Germany (3-2 aspect ratio).svg
Flag of Bavaria (lozengy).svg
19181919 Flag of Germany (3-2 aspect ratio).svg
Flag of Bavaria (lozengy).svg

de}}}

Bandera

Ubicació de
Capital Munic
Idioma oficial alemany
Forma de govern República de Consells Obrers
President
 • 1918-1919 Kurt Eisner
 • 1919 Eugen Levine
Història
 • Establiment 1918
 • Revolució Alemanya 7 de novembre de 1918
 • Victòria del Freikorps 1919
Segell

La República de Baviera o República Soviètica de Baviera (Bayrische Räterepublik, també anomenada Münchner Räterepublik Plantilla:Al), o algunes vegades recordada com el Consell de Baviera o el "Soviet de Baviera", fou una breu administració revolucionària que consistia en una sèrie de consells d'obrers, camperols i soldats federats federats i un govern coordinador que fou format a l'estat federat alemany de Baviera entre finals de l'any 1918 i inicis del 1919, durant els primers dies de la República de Weimar després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial. La seva capital era Munic.

Història[modifica | modifica el codi]

Soldats al carrer durant la revolució
Combats durant la Revolució de 1919
Soldats amb un guàrdia Roig fet presoner

El 7 de novembre del 1918, a l'aniversari de la Revolució russa d'octubre, el Consell d'Obrers i Soldats va forçar a l'últim rei de Baviera, Lluís III a que abdiqués. Després, Kurt Eisner, del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD) va declarar Baviera com un "estat lliure" dins el context de la Revolució de Novembre que s'estava produint a Alemanya.[1] El 6 d'abril del 1919, la "República Soviètica de Baviera" fou proclamada formalment. Al principi fou sostinguda per membres de faccions anti-autoritàries de l'USPD. La participació de l'anarquista Gustav Landauer com a ministre de cultura i de Silvio Gesell com a ministre d'economia, al costat d'altres antiautoritaris i socialistes llibertaris com el poeta i dramaturg Erich Mülsam, Ermst Toller i Ret Marut (el novel·lista Bruno Traven donaren al Soviet una direcció forta anarquista.

El 3 de maig del 1919, els Freikorps van ocupar la República bavaresa. Uns 1000 voluntaris del govern foren morts. Prop de 700 homes i dones foren arrestats i executats pels Freikorps. Leviné va ser condemnat a mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Revolución de noviembre de 1918» (en castellà). Deutsche Welle. [Consulta: 2/11/2007].

Més informació[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

alphabetisch
  • Karl-Ludwig Ay: Die Entstehung einer Revolution. Die Volksstimmung in Bayern während des ersten Weltkrieges. Duncker & Humblot, Berlin 1968, (Beiträge zu einer historischen Strukturanalyse Bayerns im Industriezeitalter 1, ISSN 0720-7638), (Zugleich: München, Univ., Diss., 1968).
  • Karl Bosl (Hrsg.): Bayern im Umbruch. Die Revolution von 1918, ihre Voraussetzungen, ihr Verlauf und ihre Folgen.Oldenbourg, München u. a. 1969.
  • Helge Döhring: Damit in Bayern Frühling werde! Die syndikalistische Arbeiterbewegung in Südbayern von 1914 bis 1933. Verlag Edition AV, Lich/Hessen 2007, ISBN 978-3-936049-84-8
  • Tankred Dorst (Hrsg.): Die Münchner Räterepublik. Zeugnisse und Kommentar. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1966, (edition suhrkamp 178), (mit Zeitzeugenberichten und Originalzitaten u. a. von Rainer Maria Rilke, Gustav Landauer, Kurt Eisner, Erich Mühsam, Oskar Maria Graf, Ernst Toller, Lenin, Eugen Leviné)
  • Georg Escherich: Der Kommunismus in München. 5 Bände. Heimatland, München u. a. 1921
  • Richard Grunberger: Red Rising in Bavaria, Arthur Barker, London 1973 ISBN 0-213-16420-5
  • Rudolf Herz, Dirk Halfbrodt: Revolution und Fotografie.München 1918/19. Nishen u. a., Berlin 1988, ISBN 3-88940-027-2.
  • Peter Jakob Kock, Franz Menges, Manfred Tremel, Wolf Volker Weigand: Geschichte des modernen Bayern. 2. Auflage. Bayerische Landeszentrale für politische Bildungsarbeit, München 2000.
  • Ulrich Linse (Hrsg.): Gustav Landauer und die Revolutionszeit 1918–1919. Die politischen Reden, Schriften, Erlasse und Briefe Landauers aus der November-Revolution 1918/1919. Kramer, Berlin 1974, ISBN 3-87956-026-9.
  • Allan Mitchell: Revolution in Bayern 1918/1919. Die Eisner-Regierung und die Räterepublik. Beck, München 1967, (Dissertation, Cambridge Massachusetts).
  • Martin Müller-Aenis: Sozialdemokratie und Rätebewegung in der Provinz. Schwaben und Mittelfranken in der bayerischen Revolution 1918–1919. Oldenbourg, München 1986, ISBN 3-486-52931-5, (Zugleich: München, Univ., Diss., 1984).
  • Gerhard Schmolze (Hrsg.): Revolution und Räterepublik in München 1918/19 in Augenzeugenberichten. Karl Rauch Verlag, Düsseldorf 1969.
  • Michael Seligmann: Aufstand der Räte. Die erste bayerische Räterepublik vom 7. April 1919. 2 Bände. Trotzdem-Verlag, Grafenau-Döffingen 1989, ISBN 3-922209-77-7, (Reihe libertäre Wissenschaft 8).
  • Ernst Toller: Eine Jugend in Deutschland, Amsterdam 1933, Querido Verlag, Nachdruck Rowohlt Verlag 1963 (Autobiographie Ernst Tollers)
    (Hörspielbearbeitung im BR-Hörspielpool zum download).
  • Hansjörg Viesel (Hrsg.): Literaten an der Wand. Die Münchner Räterepublik und die Schriftsteller. Büchergilde Gutenberg, Frankfurt 1980, ISBN 3-7632-2426-2.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Soviètica de Baviera

Coord.: 48° 08′ N, 11° 34′ E / 48.133,11.567