Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Freistaat Schwarzburg-Sondershausen
Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen

1918 – 1920

de}}} Saxònia-Gotha

Bandera

Ubicació de Saxònia-GothaSchwarzburg-Sondershausen dins de Turíngia
Informació
CapitalSondershausen
Idioma oficialalemany
Període històric
Establiment1918
Dissolució1920
Política
Forma de governRepública

L'Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen (Freistaat Schwarzburg-Sondershausen) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar. Va sorgir de l'antic Principat de Schwarzburg-Sondershausen al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 fins a la seva unió a l'Estat de Turíngia l'1 de maig de 1920.

Història[modifica]

El 12 de novembre de 1918, el Landtag, elegit per primera vegada el 1912, va demanar unànimement al Govern de l'Estat del Príncep que redactés una nova llei sobre el sufragi i decidís establir un consell com a òrgan de transició. Això consistia en el president del parlament estatal Harald Bielfeld (DDP), els diputats Wilhelm Bärwinkel (USPD) i Ottokar Keil (DNVP), així com dos membres Friedrich Eck (USPD) i Emil Zorn. El 25 de novembre de 1918, el príncep Gunter Víctor va signar el projecte de llei amb les esmenes necessàries a la Llei que la Dieta va aprovar el mateix dia. L'autoritat executiva tenia així el consell provincial juntament amb el ministeri. En la mateixa reunió, el parlament estatal va declarar a Schwarzburg-Sondershausen un "estat social i popular".

A finals de desembre de 1918, es va concloure un acord amb el príncep Gunter Víctor quant a les seves propietats i finances. El terrenys privats amb una àrea de 24.600 van passar a ser propietat de l'estat. L'ex sobirà va rebre una pensió anual de 210.000 marcs, drets d'ús del castell de Sondershausen i drets de caça a les seus antics vedats.

En les eleccions parlamentàries del 26 de gener de 1919, els socialistes independents van guanyar una majoria absoluta de vots i mandats. L'1 d'abril de 1919, una nova constitució de l'estat, l'única constitució d'un Estat de Turíngia, sense referència a la decisió provisional. Això incloïa, entre altres coses, un nou codi municipal i un nou sufragi. Un dia després, segons la nova constitució, el govern estatal va ser triat.

El 19 de juny de 1919, el parlament de Schwarzburg-Sondershausen va acordar la fusió amb la resta dels estats de Turíngia, amb només una minoria va votar a favor de la subjugació de Prússia. Al febrer de 1920, va entrar en vigor una nova constitució, que per primera vegada va estipular la separació de l'estat i de l'església al país.

Amb la fundació de l'Estat de Turíngia l'1 de maig de 1920, l'Estat lliure de Schwarzburg-Sondershausen va renunciar oficialment a la seva condició d'estat federal sobirà. La "llei sobre l'administració dels antics països de Turíngia en el període de transició" del 9 de desembre de 1920 va convertir finalment l'Estat Lliure en una associació comunal de més alt nivell amb representació territorial i govern territorial, que va ser derogada definitivament l'1 d'abril de 1923.

Bibliografia[modifica]

  • Jochen Lengemann, Andrea Kirchschlager: Landtag des Freistaats Schwarzburg-Sondershausen und Gebietsvertretung Sondershausen. In: Harald Mittelsdorf (Red.): Die vergessenen Parlamente. Landtage und Gebietsvertretungen in den Thüringer Staaten und Gebieten 1919 bis 1923 (= Schriften zur Geschichte des Parlamentarismus in Thüringen. Bd. 19). Herausgegeben vom Thüringer Landtag. Hain, Rudolstadt u. a. 2002, ISBN 3-89807-038-7, S. 209–232.