B

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «B (desambiguació)».
Infotaula de grafemaB
Latin alphabet Bb.svg
ICS Bravo.svg
Caràcter B (majúscula)
Unicode: 0042

b (minúscula)
Unicode: 0062

B (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF22

b (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF42

Ⓑ (majúscula)
Unicode: 24B7

ⓑ (minúscula)
Unicode: 24D1

🄑 (majúscula)
Unicode: 1F111

⒝ (minúscula)
Unicode: 249D

🅑 (majúscula)
Unicode: 1F151

🅱 (majúscula)
Unicode: 1F171

🄱 (majúscula)
Unicode: 1F131
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet Tradueix, Breton alphabet Tradueix, alfabet romanés Tradueix, Alfabet maltès, Slovak alphabet Tradueix, alfabet islandès, alfabet vietnamita i alfabet turc
Codi -... (codi Morse)
Bravo (Alfabet fonètic de l'OTAN)
B (Braille ASCII Tradueix)
Modifica les dades a Wikidata

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa).

Història[modifica]

La lletra B probablement té l'origen en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. A l'alfabet protosemític i a l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.

Jeroglífic egipci
(casa) pr
Proto-Semític
(casa)
Fenici
Beth
Grec
Beta
Etrusc
B
Llatí
B
Jeroglífic Proto-Semític Fenici Beta Etrusc Llatí

Fonètica[modifica]

En català representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a /b/ en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera menys explosiva del que és habitual /β/, als dialectes no betacistes es manté el so /b/. En canvi a final de síl·laba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordeix i es pronuncia /p/ (àrab). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronúncia és /ap/, però davant de paraula començada per vocal o consonant sonora, es pronuncia /aβ/ (als dialectes no betacistes, /ab/). El seu nom és be. Únicament en els dialectes orientals, abans d'una l i després d'una síl·laba tònica es pronuncia doble (/bb/): moble, poble...

Numismàtica[modifica]

En època moderna i contemporània la B (o a vegades BA) s'usava per indicar l'origen barceloní de les monedes que s'encunyaven en aquesta ciutat.[1] S'utilitzà per primera vegada com a símbol de la ciutat a les monedes en temps del rei Ferran II el Catòlic. De manera puntual també es va utilitzar el símbol BA en els escuts d'or i llurs múltiples (els quals s'anomenave "de la creueta") que s'encunyaren entre els regnats de Felip III i Carles II.[1] El 1850, en temps d'Isabel II, la B fou substituïda per una estrella de vuit puntes. No obstant això també es va usar el signe Ba.[1] Durant la dictadura, les monedes de 50, 25 i 5 pessetes batudes a la ciutat el 1957 també s'hi va encunyar el signe BA.[1]

Símbols derivats o relacionats[modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
B amb punt superior U+1E02 U+1E03 irlandès
B amb punt inferior U+1E04 U+1E05

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 83, entrada: "B". ISBN 84-297-3521-6.