L

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».
Infotaula de grafemaL
Latin alphabet Ll.png
ICS Lima.svg
Caràcter L (majúscula)
Unicode: 004C

l (minúscula)
Unicode: 006C

L (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF2C

l (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF4C

Ⓛ (majúscula)
Unicode: 24C1

ⓛ (minúscula)
Unicode: 24DB

🄛 (majúscula)
Unicode: 1F11B

⒧ (minúscula)
Unicode: 24A7

🅛 (majúscula)
Unicode: 1F15B

🅻 (majúscula)
Unicode: 1F17B

🄻 (majúscula)
Unicode: 1F13B

ℓ (minúscula, Letterlike Symbols Tradueix)
Unicode: 2113

Ⅼ (majúscula, Number Forms Tradueix)
Unicode: 216C

ⅼ (minúscula, Number Forms Tradueix)
Unicode: 217C
Tipus lletra de l'alfabet llatí i consonant letter Tradueix
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet Tradueix, Breton alphabet Tradueix, Slovak alphabet Tradueix, alfabet turc, Azerbaijani alphabet Tradueix, Italian alphabet Tradueix, alfabet francès, Finnish alphabet Tradueix, Africa Alphabet Tradueix, African reference alphabet Tradueix, Benin National Alphabet Tradueix i Pan-Nigerian alphabet Tradueix
Codi .-.. (codi Morse)
Lima (Alfabet fonètic de l'OTAN)
L (Braille ASCII Tradueix)
Modifica les dades a Wikidata

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants. El seu nom és ela,[1] el[2] o ele.[3]

Història[modifica]

La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
S39
Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica[modifica]

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[4]

Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles. L

Significats de la lletra L[modifica]

Lletres similars i símbols relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «"Ela" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. «"El" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  3. «"Ele" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  4. Guia de correcció fonètica, de Gabriel Bibiloni.