L

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».
Infotaula de grafemaL

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterL (majúscula)
Unicode: 004C

l (minúscula)
Unicode: 006C

L (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF2C

l (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF4C

Ⓛ (majúscula)
Unicode: 24C1

ⓛ (minúscula)
Unicode: 24DB

🄛 (majúscula)
Unicode: 1F11B

⒧ (minúscula)
Unicode: 24A7

🅛 (majúscula)
Unicode: 1F15B

🅻 (majúscula)
Unicode: 1F17B

🄻 (majúscula)
Unicode: 1F13B

ℓ (minúscula, Letterlike Symbols (en) Tradueix)
Unicode: 2113

Ⅼ (majúscula, Formularis de números)
Unicode: 216C

ⅼ (minúscula, Formularis de números)
Unicode: 217C
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet polonès, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet àzeri, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet pannigerià, alfabet txec, alfabet anglès, alfabet llatí, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
Codi.-.. (codi Morse)
Lima (Alfabet fonètic de l'OTAN)
L (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants. El seu nom és ela,[1] el[2] o ele.[3]

Història[modifica]

La lletra L deriva del semític i va ser adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
S39
Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica[modifica]

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[4]

Quan n'hi ha dues de seguides, llavors fa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles. L

Significats de la lletra L[modifica]

Lletres similars i símbols relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «"Ela" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. «"El" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  3. «"Ele" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  4. Guia de correcció fonètica Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine., de Gabriel Bibiloni.