L

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».
Infotaula de grafemaL
Latin alphabet Ll.png
ICS Lima.svg
Caràcter L (majúscula)
Unicode: 004C

l (minúscula)
Unicode: 006C

L (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF2C

l (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF4C

Ⓛ (majúscula)
Unicode: 24C1

ⓛ (minúscula)
Unicode: 24DB

🄛 (majúscula)
Unicode: 1F11B

⒧ (minúscula)
Unicode: 24A7

🅛 (majúscula)
Unicode: 1F15B

🅻 (majúscula)
Unicode: 1F17B

🄻 (majúscula)
Unicode: 1F13B

ℓ (minúscula, Letterlike Symbols Tradueix)
Unicode: 2113

Ⅼ (majúscula, Number Forms Tradueix)
Unicode: 216C

ⅼ (minúscula, Number Forms Tradueix)
Unicode: 217C
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet Tradueix, Breton alphabet Tradueix, Slovak alphabet Tradueix, alfabet turc i Azerbaijani alphabet Tradueix
Codi .-.. (codi Morse)
Lima (Alfabet fonètic de l'OTAN)
L (Braille ASCII Tradueix)

 < K   M
Modifica dades a Wikidata

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants. El seu nom és ela, ele en valencià; antigament fou anomenada «el».[1][2]

Història[modifica]

La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
S39
Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica[modifica]

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[3]

Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles.

L

Significats de la lletra L[modifica]

Lletres similars i símbols relacionats[modifica]

Referències[modifica]