T
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.
Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
Fonètica[modifica | modifica el codi]
En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /dʒ/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.
Significats de T[modifica | modifica el codi]
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
- Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la tesla. Pot designar també la temperatura
- Lingüística: és la segona lletra més comuna de l'anglès i la lletra per la qual comencen més paraules en aquest idioma
- Química: en majúscula és el símbol del Triti.
- SI: en majúscula símbol de tera.
Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| Ť | T amb anticircumflex | U+0164 U+0165 | txec | |
| Ț | T amb coma inferior | U+021A U+021B) | romanès | |
| Ţ | T amb cedilla | U+0162 U+0163 | (cap llengua, confusió històrica per anologia amb C,S amb cedilla del turc i S,T amb coma inferior del romanès) | |
| Ṫ | T amb punt superior | U+1E6A U+1E6B | irlandès | |
| Ṭ | T amb punt inferior | U+1E6C U+1E6D) | (transcripció de l'àrab) | |
| Ŧ | T barrada | U+0166 U+0167 | lapó | |
| Þ | thorn | U+00DE U+00FE | Þ þ | islandès |
