T

Alfabet llatí
	A	B	C	D
E	F	G	H	I	J
K	L	M	N	O	P
Q	R	S	T	U	V
	W	X	Y	Z

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.

Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.

Fonètica

En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /dʒ/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.

Significats de T

• Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
• Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la tesla. Pot designar també la temperatura
• Lingüística: és la segona lletra més comuna de l'anglès i la lletra per la qual comencen més paraules en aquest idioma
• Química: en majúscula és el símbol del Triti.
• SI: en majúscula símbol de tera.

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
Ť	T amb anticircumflex	U+0164 U+0165		txec
Ț	T amb coma inferior	U+021A U+021B)		romanès
Ţ	T amb cedilla	U+0162 U+0163		(cap llengua, confusió històrica per anologia amb C,S amb cedilla del turc i S,T amb coma inferior del romanès)
Ṫ	T amb punt superior	U+1E6A U+1E6B		irlandès
Ṭ	T amb punt inferior	U+1E6C U+1E6D)		(transcripció de l'àrab)
Ŧ	T barrada	U+0166 U+0167		lapó
Þ	thorn	U+00DE U+00FE	Þ þ	islandès