Alfabet ciríl·lic serbi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet ciríl·lic serbi
Пример српске ћирилице.png
Tipus alfabets ciríl·lics
Creador Vuk Stefanović Karadžić
Creat 1818
Modifica les dades a Wikidata

L'alfabet ciríl·lic serbi té 30 lletres ciríl·liques que corresponen cadascuna d'elles a un so diferent.

Aquest alfabet fou creat per Vuk Stefanović Karadžić el 1818. Esdevé l'escriptura oficial de Sèrbia el 1868. Es va crear a partir de l'alfabet rus, que era el que es feia servir aleshores a Sèrbia. L'alfabet ciríl·lic serbi, en concert amb el treball de Krste Misirkov i Venko Markovski, va servir de base per a l'alfabet macedònic.

Es van eliminar algunes lletres de l'alfabet ciríl·lic, com і, ю, й, ъ, ь, щ, я; i se'n van afegir de noves, com ћ, ђ, љ, њ, ј, џ. La ћ es va recuperar de l'antic alfabet glagolític de Metodi, un monjo ortodox d'origen eslau que va venir per evangelitzar els eslaus del sud i d'occident el 894. La lletra ђ fou creada per Lukijan Mušicki a partir de ћ; les lletres љ i њ són lligadures л+ь i н+ь; j prové de l'alfabet llatí, i џ de l'antic alfabet ciríl·lic romanès.

Taula amb els dos alfabets serbis[modifica]

Alfabet ciríl·lic serbi manuscrit.
Taula amb els dos alfabets serbis: llatí i ciríl·lic (1818).
Ciríl·lic Llatí API
А а A /a/
Б б B /b/
В в V /v/
Г г G /g/
Д д D /d/
Ђ ђ Ð /ʥ/
Е е E /ɛ/
Ж ж Ž /ʒ/
З з Z /z/
И и I /i/
Ј ј J /j/
К к K /k/
Л л L /l/
Љ љ LJ /ʎ/
М м M /m/
Н н N /n/
Њ њ NJ /ɲ/
О о O /ɔ/
П п P /p/
Р р R /r/
С с S /s/
Т т T /t/
Ћ ћ Ć /ʨ/
У у U /u/
Ф ф F /f/
Х х H /x/ o /h/
Ц ц C /ʦ/
Ч ч Č /ʧ/
Џ џ DŽ /ʤ/
Ш ш Š /ʃ/

Alfabets serbis ciríl·lic i llatí[modifica]

A Sèrbia, el serbi s'escriu amb tots dos alfabets, el ciríl·lic i el llatí. El ciríl·lic el fa servir els diaris de referència com el Politika. Els diaris en alfabet llatí són sovint diaris més generalistes, menys «elitistes» i més «populars», com Blic o també diaris «d'oposició» o «progressistes», com Danas. L'alfabet llatí és més corrent al nord de Voivodina, on encara hi ha importants minories croates i hongareses.

Tots dos alfabets són gairebé bijectius, és a dir, que el pas de l'un a l'altre segueix unes regles mecàniques sense excepció. Tanmateix, alguns mots presenten excepcions, com injekcija/инјекција (injecció), on el dígraf -nj- correspon a -нј- i no pas a њ.

L'administració sèrbia afavoreix l'alfabet ciríl·lic, però utilitza també el llatí. És així com és indispensable a tot Sèrbia conèixer perfectament els dos alfabets. I és per això que a les escoles els alumnes aprenen les dues formes d'escriptura.

La viquipèdia en serbi té, per exemple, les dues versions en tots els articles, l'article Catalunya existeix en alfabet ciríl·lic (Каталонија) i en alfabet llatí (Katalonija). A dalt de cada pàgina hi ha una pestanya que permet canviar el text escrit d'un alfabet a l'altre.