Vés al contingut

Glagolític

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaGlagolític
Tipusalfabet, escriptura de caixa única, sistema d'escriptura i escriptura natural Modifica el valor a Wikidata
Llengüesantic eslau, croat, eslau eclesiàstic i búlgar Modifica el valor a Wikidata
CreadorCiril i Metodi Modifica el valor a Wikidata
Creació862 Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Glag Modifica el valor a Wikidata (225 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+1E000-1E02F i U+2C00-2C5F Modifica el valor a Wikidata
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític

El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants grecs Ciril i Metodi al voltant del 862-863 per traduir la Bíblia i altres texts a les llengües eslaves.

El nom ve de la paraula glagol, que en búlgar antic significa 'paraula' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en aquesta llengua). Com que glagolati significa 'parlar', hom sol referir-se poèticament al glagolitsa com a 'signes que parlen'.

L'alfabet glagolític originari consta de 41 lletres, encara que la quantitat varia lleugerament en versions posteriors. Vint-i-quatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, probablement, de grafemes de cursiva medieval de l'alfabet grec, a les quals s'ha donat un disseny més ornamental. Se suposa que les lletres xa, shta i tsi provenen de l'alfabet hebreu (les lletres Shin i Tsadi); els fonemes que representen aquestes lletres no existien en grec però sí en eslau i són bastant habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'origen desconegut. Es creu que alguns poden provenir de caràcters hebreus i samaritans, que sant Ciril va aprendre en els seus viatges.

Alfabet

[modifica]

L'alfabet té dues variants: una primera arrodonida utilitzada en l'antic eslau i una altra de més angulosa posterior utilitzada en croat.[1] Es creu que van desplaçar-se els valors de moltes de les lletres sota influència ciríl·lica, o que van confondre's els uns amb els altres amb la seva propagació als diferents dialectes, de manera que els valors originaris no n'han restat gaire clars. Per exemple, es creu que la lletra iu va poder tenir el valor /u/, però que fou desplaçada per l'adopció d'una lligadura ou sota influència del ciríl·lic posterior. Altres lletres foren creacions tardanes a partir d'un model ciríl·lic.

La taula següent mostra cada lletra en el seu ordre actual i inclou una imatge de la lletra en la seva variant arrodonida, la lletra ciríl·lica corresponent, el so aproximat transcrit mitjançant l'AFI i el seu origen. Algunes lletres no tenen cap equivalent modern.

Lletra Ciríl·lic So Nom en antic eslau Nom en eslau eclesiàstic Significat Origen
Azu А /ɑ/ Azъ Az jo Àlef hebrea א o el signe de la creu
Bouky Б /b/ Buky Buky lletres Desconegut
Vede В /ʋ/ Vědě Vedi saber Possiblement la V llatina.[2]
Glagolu Г /ɡ/ Glagoli Glagoli verb, paraula Possiblement la gamma cursiva grega, γ.[2]
Dobro Д /d/ Dobro Dobro bo Delta grega, Δ[2]
Jestu Є, Е, Э /ɛ/ Estъ, jestъ, yestъ Jest és, existeix Possiblement la he samatirana ϡ o la sampi grega ϡ[2]
Zhivete Ж /ʒ/ Živěte Zhivete vida, viure Desconegut,[2] possiblement la lletra copta janja ϫ[3]
Dzelo Ѕ /dz/ Dzělo Dzelo verd, molt Desconegut[2]
Zemlja З /z/ Zemlja Zemlja terra Possiblement una variant de la theta grega θ[2]
Ⰹ, Ⰺ I, Izhe И, Й /i, j/ Iže Izhe Possiblement la iota grega amb dièresi, ϊ[2]
I І, Ї /i, j/ I I i Desconegut,[2] possiblement els símbols cristians del cercle i del triangle
Gjerv Ћ, Ђ /dʑ/ Djervь, ǵervь arbre, fusta Desconegut[2]
Kako К /k/ Kako Kako com Qoph hebrea, ק[2]
Ljudie Л /l, ʎ/ Ljudie Ljudi gent Possiblement la lambda grega, λ[2]
Myslite М /m/ Myslite Mislete pensament Mi grega, μ[2]
Nashi Н /n, ɲ/ Našь Nash el nostre Desconegut[2]
Onu О /ɔ/ Onъ On ell Desconegut[2]
Pokoi П /p/ Pokoi Pokoj tranquil·litat, pau Possiblement una variant de la lletra grega pi primerenca, Π[2]
Rici Р /r/ Rьci, rьtsi Rtsi Possiblement la rho grega, ρ[2]
Slovo С /s/ Slovo Slovo paraula, lletra Desconegut,[2] símbols cristians del cercle i del triangle
Tvrido Т /t/ Tvrьdo Tverdo dur Possiblement a partir de la barra de la tau grega, τ[2]
Uku У /u/ Ukъ Uk savi, il·luminat Lligadura d'onъ i izhitsa[2]
Fritu Ф /f/ Frьtъ Fert Variant de la fi grega, φ[2]
Heru Х /x/ Xěrъ, Khěrъ Jer Desconegut, semblant a glagoli i a la h llatina[2]
Otu Ѡ /ɔ/ Otъ Oht, Omega Lligadura d'onъ i la seva imatge especular[2]
Shta Щ /tʲ, ʃt/ Šta Shta què Lligadura de xa amb tvrьdo[2]
Ci Ц /ts/ Ci, tsi Tsi Forma final de la tsade hebrea, ץ[2]
Chrivi Ч /tʃ/ Črьvъ Cherv cuc Desconegut, semblant a xta,[2] possiblement prové de la forma no final de la tsade hebrea, צ
Sha Ш /ʃ/ Ša Sha Shin hebrea, ש[2]
Jeru Ъ /ɯ/ Erъ, jerъ, yerъ Yer Possiblement una modificació d'onъ[2]
ⰟⰉ Jery Ы /ɨ/ Ery, jery, yery Yery Lligadura
Jeri Ь /ə/ Erь, jerь, yerь Yerj Possiblement una modificació d'onъ[2]
Jati Ѣ /æ, jɑ/ Jatь, Yatь Yat Possiblement una alfa grega epigràfica, Α[2]
Jo? Ё */jo/ Desconegut:[2] Component hipotètic de jonsь; /jo/ no era possible aleshores
Jou Ю /ju/ Ju, yu Yu Desconegut[2]
Ensu (jousu pequeña) Ѧ, Я /ɛ̃/ [Ensь] Ya, yus petita Èpsilon grega ε, també utilitzada per denotar nasalització.[2]
Jensu (jousu pequeña) Ѩ /jɛ̃/ [Jensь, Yensь] [Yus petita iotitzada] Lligadura de jestъ amb ensь per a la nasalització[2]
Onsu (jousu grande) Ѫ /ɔ̃/ [Onsь] [Yus gran] Lligadura de onъ amb ensь per a la nasalització[2]
Jonsu (jousu grande) Ѭ /jɔ̃/ [Jonsь, Yonsь] [Yus gran iotitzada] Lligadura d'una lletra desconeguda amb ensь per a la nasalització[2]
Thita Ѳ /θ/ [Thita] Fita Theta grega θ[2]
Yzhica Ѵ /ʏ, i/ Ižica, Izhitsa Izhitsa Desconegut[2]

Referències

[modifica]
  1. Imatge incompleta de les dues variants i més detalls
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 Schenker, Alexander M. «Early Writing». A: The dawn of Slavic: an introduction to Slavic philology (en anglès). Yale University Press, 1995, p.168–172. ISBN 0-300-05846-2. 
  3. de Vries, Theun. Veertien eeuwen ketterij, volksbeweging en kettergericht (en neerlandès). Em. Querido's Uitgeverij B.V., 1982. ISBN 90214866636.