І

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
{{{Encapçalat}}}
Alfabet ciríl·lic
А Б В Г Ґ Д Ђ
Ѓ Е (Ѐ) Ё Є Ж З
Ѕ И (Ѝ) І Ї Й Ј
К Л Љ М Н Њ О
П Р С Т Ћ Ќ У
Ў Ф Х Ц Ч Џ Ш
Щ Ъ Ы Ь Э Ю Я
Caràcters històrics
(Ҁ) (Ѹ) Ѡ (Ѿ) (Ѻ) Ѣ
Ѥ Ѧ Ѫ Ѩ Ѭ Ѯ
Ѱ Ѳ Ѵ (Ѷ) () () ()
Caràcters d'alfabets no-eslaus
Ӑ А̄ А̃ Ӓ Ӓ̄ Ә Ӛ
Ӕ Ғ Ҕ Ӻ Ӷ Ԁ Ԃ
Ԫ Ԭ Ӗ Е̄
Ё̄ Є̈ Ӂ Җ Ӝ Ԅ
Ҙ Ӟ Ԑ Ԑ̈ Ӡ Ԇ Ӣ
Ҋ Ӥ Қ Ӄ Ҡ Ҟ Ҝ
Ԟ Ԛ Ӆ Ԯ Ԓ Ԡ Ԉ
Ԕ Ӎ Ӊ Ң Ԩ Ӈ Ҥ
Ԣ Ԋ О̆ О̄ Ӧ Ө Ө̄
Ӫ Ҩ Ԥ Ҧ Рˇ Ҏ Ԗ
Ҫ Ԍ Ҭ Ԏ
Ӳ Ү Ұ Ҳ Ӽ Ӿ Һ
Ԧ Ҵ Ҷ Ӵ Ӌ
Ҹ Ҽ Ҿ Ы̄
Ӹ Ҍ Э̆ Э̄ Э̇ Ӭ Ӭ́
Ӭ̄ Ю̆ Ю̈ Ю̈́ Ю̄ Я̆ Я̄
Я̈ Ԙ Ԝ Ӏ
Nota. Els símbols entre parèntesis no tenen estàtus de lletres independents.
Alfabet ciríllic a Wikimedia Commons

І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic. Formava part de l'alfabet rus fins a la reforma del 1918, atès que es mantenia el seu ús perquè representava el número 10. A més a més, en ucraïnès el fonema [ɪ] queda representat per aquesta lletra, mentre que la и representa el so [i]. Tot i això, totes les altres llengües eslaves que fan servir l'alfabet ciríl·lic van optar per l'ús d'una de les dues molt abans que el rus.

Regles d'ús[modifica | modifica el codi]

Abans de 1918 hi havia una sèrie de regles d'ús:

  • Es fa servir i abans de vocal i de la semivocal й.
  • Es fa servir и abans de consonant i al final de paraula.
  • Excepció: es fa servir и abans de semivocals en paraules compostes: пятиакровый > пяти+акровый > cinc acres.
  • Excepció: es fa servir и a миръ (pau, tranquil·litat, concòrdia, unió) i i a мiръ (món, univers, societat), i a tots els seus derivats.

Taula de codis[modifica | modifica el codi]

Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode Majúscula 1030 0406 002006 0000 0100 0000 0110
Minúscula 1110 0456 002126 0000 0100 0101 0110
ISO 8859-5 Majúscula 166 A6 246 1010 0110
Minúscula 246 F6 366 1111 0110
KOI 8 Majúscula 182 B6 266 1011 0110
Minúscula 166 A6 246 1010 0110
Windows 1251 Majúscula 178 B2 262 1011 0010
Minúscula 179 B3 263 1011 0011

Vegeu també[modifica | modifica el codi]