Miquel VI l'Estratiòtic
 Tetartèron de Miquel VI  | |
| Nom original | Μιχαὴλ ὁ Στρατιωτικός (grec) Μιχαήλ ΣΤ΄ Βρίγγας |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X Imperi Romà d'Orient |
| Mort | 1059 Constantinoble |
| Emperador romà d'Orient | |
| setembre 1056 – 31 agost 1057 ← Teodora – Isaac I Comnè → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Dinastia macedònia |
| Fills | Manuel Comnè Maria Comnena |
Miquel VI l'Estratiòtic (Μιχαὴλ ὁ Στρατιωτικός, Mikhaïl o Stratiotikós) fou emperador romà d'Orient del 1056 al 1057. El seu sobrenom vol dir 'guerrer' i fou un general destacat però va arribar ja vell al tron i no va tenir prou suport dels militars i governadors perifèrics, per tant va abdicar al cap d'un any.
Ascens al tron[modifica]
Sembla que era parent de Josep Bringas, un aristòcrata que va servir a la cort de Romà II,[1] i Miquel es va iniciar també com a buròcrata al servei de l'imperi,[2] en el càrrec de ministre de finances militars, d'on li va venir el sobrenom d'Estratiòtic.[3]
L'emperadriu Teodora, per recomanació del seu conseller Lleó Paraspondilos, el va escollir com a successor, i així es va produir el 22 d'agost del 1056.[4]
Revoltes i abdicació[modifica]
Una mica després es va revoltar Teodosi, cosí de l'emperador Constantí IX Monòmac, però després de dura lluita pels carrers de la capital, va haver de deposar les armes i es va lliurar amb només pena de desterrament.[1]
El famós general Catacaló fou cridat del seu govern a Antioquia i el va substituir Miquel, un cosí de l'emperador. Catacaló va tornar a la capital on va trobar gran nombre dels seus col·legues als quals l'emperador havia concedit petits honors i que esperaven millors recompenses, i tots van mostrar la seva desafecció cap a l'emperador davant de Catacaló. Es va iniciar així una conspiració militar i els descontents van enviar una delegació a Isaac Comnè que vivia a Castamone a Paflagònia, demanant-li acceptar el tron, cosa que va fer després d'alguns dubtes.[3]
Quan Miquel va intentar aturar la conspiració amb les armes i amb intrigues, fou derrotat a la batalla del riu Hades (batalla de Petroe).[5] Miquel va provar d'arribar a un acord enviant a Miquel Psel·los com a negociador. Va oferir d'adoptar Isaac i donar-li el títol de cèsar, però no ho van acceptar i finalment va abdicar el 31 d'agost.[6] Llavors es va retirar a un convent.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Norwich, 1993, p. 327.
- ↑ Canduci, 2020, p. 270.
- ↑ 3,0 3,1 Kajdan, 1991, p. 1366.
- ↑ Norwich, 1993, p. 326.
- ↑ Finlay, 1854, p. 536.
- ↑ Norwich, 1993, p. 332.
Bibliografia[modifica]
- Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8.
- Kajdan, Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.
- Finlay, George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2. William Blackwood & Sons, 1854.
- Norwich, John Julius. Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3.
