Miquel VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miquel VI Estratiòtic
Michael VI tetarteron.jpg
moneda d'or tetarteron de Miquel VI
Nom original Μιχαὴλ ὁ Στρατιωτικός (grec)
Μιχαήλ ΣΤ΄ Βρίγγας
Emperador bizantí
1056 – 1057
Dades biogràfiques
Naixement ?
Mort 1059
Fills

Miquel VI Estratiòtic (Μιχαὴλ ὁ Στρατιωτικός, Mikhael Stratiotikos) fou emperador bizantí del 1056 al 1057. El seu renom vol dir "el guerrer" i fou un general destacat però va arribar ja vell al tron i no va tenir prou suport dels militars i governadors perifèrics, per tant va abdicar al cap d'un any.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Sembla que era parent de Josep Bringas, un aristòcrata que va servir a la cort de Romà II[1] i Miquel es va iniciar també com a buròcrata al servei de l'imperi,[2] en el càrrec de ministre de finances militars, d'on li va venir el sobrenom d'Estratiòtic.[3]

L'emperadriu Teodora, per recomanació del seu conseller Lleó Paraspondilos, el va escollir com a successor, i així es va produir el 22 d'agost del 1056.[4]

Revoltes i abdicació[modifica | modifica el codi]

Una mica després es va revoltar Teodosi, cosí de l'emperador Constantí IX Monòmac, però després de dura lluita pels carrers de la capital, va haver de deposar les armes i es va lliurar amb només pena de desterrament.[1]

El famós general Catacaló fou cridat del seu govern a Antioquia i el va substituir Miquel, un cosí de l'emperador. Catacaló va tornar a la capital on va trobar gran nombre dels seus col·legues als quals l'emperador havia concedit petits honors i que esperaven millors recompenses, i tots van mostrar la seva desafecció cap a l'emperador davant de Catacaló. Es va iniciar així una conspiració militar i els descontents van enviar una delegació a Isaac Comnè que vivia a Castamone a Paflagònia, demanant-li acceptar el tron, cosa que va fer després d'alguns dubtes.[3]

Quan Miquel va intentar aturar la conspiració amb les armes i amb intrigues, fou derrotat a la batalla del riu Hades (batalla de Petroe).[5] Miquel va provar d'arribar a un acord enviant a Miquel Psel·le el Jove com a negociador. Va oferir d'adoptar a Isaac i donar-li el títol de cèsar, però no ho van acceptar i finalment va abdicar el 31 d'agost.[6] Llavors es va retirar a un convent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Norwich, 1993, p. 327.
  2. Canduci, 2020, p. 270.
  3. 3,0 3,1 Kazhdan, 1991, p. 1366.
  4. Norwich, 1993, p. 326.
  5. Finlay, 1854, p. 536.
  6. Norwich, 1993, p. 332.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
  • Kazhdan, Alexander. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Finlay, George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2. William Blackwood & Sons, 1854. 
  • Norwich, "John Julius. Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3.