Gòrgies de Leontins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gòrgies( Γοργίας)
P philosophy.png
Filosofia occidental Filosofia antiga
Naixement: c. 485 aC
Leontins,(Sicília)
Mort: c. 380 aC, als 105 anys
Larissa (Tessàlia)
Escola/tradició filosòfica: Sofistes, Filosofia presocràtica
Idees destacades: Paradoxologia
Influït per: Empèdocles, Parmènides, Zenó d'Elea
Influí a: Plató, Antístenes, Pericles,Aspàsia de Milet
Vegeu el Portal:Filosofia

Gòrgies de Leontins (Gorgias, Γοργίας) fou un orador i filòsof grec. Nasqué a Leontins (Sicília) cap a l'any 485 aC (era més gran d'edat que l'orador Antifont o Antifó que va néixer vers 480 aC o 479 aC). Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de Sòcrates. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir suposadament alguns enfrontaments personals amb Plató.

L'any 427 aC fou enviat a Atenes perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa . Tant a Atenes com a altres ciutats gregues tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons Aristòtil entre els seus deixebles estava Isòcrates.[1] Altres alumnes seus són esmentats en llibres posteriors; Suda afegeix a Pericles, Polus i Alcidames,[2] Diògenes Laerci cita a Antístenes,[3] i segons Filòstrat d'Atenes, "Sé que ell atreia l'atenció dels homes més admirats, Críties i Alcibiades que encara eren joves, i Tucídides i Pericles que ja eren grans. Agàton d'Atenes, el poeta tràgic, les comèdies del qual tenen fama de sàvies i eloqüents, també fa servir sovint l'estil de Gòrgies in els seus versos iambics ".[4] Com que era molt valorat i guanyava força diners, es deia d'ell que havia encomanat una estàtua d'or per a un temple públic.[5]Va tornar a Leontins i després altre cop a Grècia on va viure els seus darrers anys a Atenes i a Larissa de Tessàlia. Els grecs li van dedicar una estàtua al temple d'Apolo a Delfos (Matsen, Rollinson and Sousa, 33).

Tingué relació amb Empèdocles, amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonància extraordinària. Influí en Sòcrates quant a la seva forma de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i a més les normes morals que són diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va més enllà que el de Protàgores.

Ell destacà a causa d'aquest tema, la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la. Segons Gòrgies la paraula és l'única capaç de transformar la realitat. Car és ella la que la inventa, la modifica i la comunica.

El propòsit de les seves argumentacions és mostrar el caràcter d'aparences de la realitat, i la naturalesa empírica o sensible del coneixement.

A través d'un seguit de dilemes va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.

Educat a l'escola d'Elea (Parmènides) sembla que defensava tres tesis (conegudes com la triple negació de Gòrgies):[6]

  1. No existeix res.
  2. Si existís alguna cosa, no es podria conèixer.
  3. Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar.

Amb aquesta triple negació se l'ha considerat un nihilista.[7]

Per ell, "la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula".

Tot i que potser Gòrgies es desinteressà bastant per la política (teòrica i pràctica), és indubtable que les tesis d'aquest sofista influïren sobre el pensament polític de personatges com Alcidames, Cal·licles, Polus i Aspàsia de Milet.

En tot cas, és un fet històric que Gòrgies escriví un discurs oratori que un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convencé a la capital grega per a fer, amb èxit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'èxit d'aquesta empresa bèl·lica feu augmentar notablement la fama de Gòrgies com a orador davant dels atenesos.

La seva ànsia per exhibir la seva habilitat retòrica el portà fins a l'absurd, defensant amb arguments causes sense sentit fent-les aparèixer com raons de pes. En conseqüència, cadascun dels seus llibres defensaven posicions que paradòxicament solien ser impopulars. El caràcter teatral dels escrits de Gorgia són exemple que per a ell només és un joc el fet de defensar un argument o un altre fent servir recursos estilístics com la paròdia, comparacions artificioses i teatralitat (Consigny 149). El seu estil es podria descriure com "poètic sota la mètrica" (poiêsis-minus-meter). Segons ell les paraules tenen poder de persuasió (dunamis) equivalent al dels déus o al de les forces de la natura. Al seu llibre Encomium, basat en la llegenda d'Helena de Troya, Gòrgies compara l'efecte de les paraules sobre l'ànima amb el de les drogues sobre el cos: "algunes causen dolor, altres alegria, algunes causen sensació de por, altres mouen l'audiència cap a l'audàcia, altres fan entumir i encisen l'anima amb persuasió maligna” (Gorgias 32).[8] També va donar molta importància als sons de les paraules, els quals podien captivar l'audiència o suggestionar com en una hipnòsi (Herrick 42).

Altres obres retòriques de Gòrgies són: "Defensa de Palamedes" , basat en el personatge de l'Odissea d'Homer,(McComiskey 47-49) i "Epitafis" , aquest text va fer servit durant els segles posteriors. (Consigny 2). Fora de la retòrica va escriure "Sobre la natura" obra també coneguda com "Sobre el que és i el que no és", vers el 444 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aristòtil, fr. 130 Rose = Quintilià 3.1.13.
  2. Suda, Gorgias
  3. Diògenes Laèrci, VI. 2
  4. Lives of the Sophists 1.9, trans. George Kennedy in The Older Sophists, ed. R.K. Sprague (Columbia, S.C., 1972), p. 31.
  5. Sprague, Rosamond Kent, The Older Sophists, Hackett Publishing Company (ISBN 0-87220-556-8)., p. 31
  6. McComiskey, Bruce. «Gorgias, "On Non-Existence": Sextus Empiricus, "Against the Logicians" 1.65-87, Translated from the Greek Text in Hermann Diels's "Die Fragmente der Vorsokratiker». Philosophy and rhetoric, 30, 1, 1997, pàg. 45 [Consulta: 31 octubre 2013].
  7. Higgins, C. Francis. «Gorgias». Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 17 octubre 2013].
  8. Bizzell; Herzberg The Rhetorical Tradition. 


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont