Gòrgies de Leontins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGòrgies (Γοργίας)
Nom original(grc) Γοργίας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 483 aC Modifica el valor a Wikidata
Leontins (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 375 aC Modifica el valor a Wikidata (107/108 anys)
Làrissa (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióSofista Modifica el valor a Wikidata
Interessat enOntologia, Epistemologia Retòrica, Moral Relativisme
IdeaParadoxologia
MovimentSofística, Presocràtic i sofista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEmpèdocles Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHipòcrates, Isòcrates i Polus d'Agrigent Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en

Gòrgies de Leontins (Gorgias, Γοργίας) fou un orador i filòsof grec. Nasqué a Leontins (Sicília) cap a l'any 485 aC (era més gran d'edat que l'orador Antifont o Antifó, que va néixer vers el 480 aC o el 479 aC). Se li atribueix una vida de més de cent anys i hauria mort una mica després de Sòcrates. Fou germà del metge Heròdic, que també va gaudir de certa fama. Va tenir, suposadament, alguns enfrontaments personals amb Plató.

L'any 427 aC fou enviat a Atenes perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa. Tant a Atenes com en altres ciutats gregues tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons Aristòtil, entre els seus deixebles hi havia Isòcrates.[1] Altres alumnes seus són esmentats en llibres posteriors. Suides hi afegeix Pèricles, Polus d'Agrigent i Alcidames,[2] Diògenes Laerci cita Antístenes,[3] i Filòstrat d'Atenes diu: "Sé que atreia l'atenció dels personatges més admirats, Críties i Alcibiades, que encara eren joves, i Tucídides i Pèricles, que ja eren grans. Agàton d'Atenes, el poeta tràgic, les comèdies del qual tenen fama de sàvies i eloqüents, també fa servir sovint l'estil de Gòrgies en els seus versos iambics".[4] Com que era molt valorat i guanyava força diners, es deia d'ell que havia encomanat una estàtua d'or per a un temple públic.[5] Va tornar a Leontins i després un altre cop a Grècia, i va viure els seus darrers anys a Atenes i a Larissa de Tessàlia. Els grecs li van dedicar una estàtua al temple d'Apol·lo a Delfos (Matsen, Rollinson and Sousa, 33).

Tingué relació amb Empèdocles, amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonància extraordinària. Influí en Sòcrates quant a la seva manera de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i també les normes morals, que són diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va més enllà que el de Protàgores.

Destacà a causa d'aquest tema, de la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la. Segons Gòrgies, la paraula és l'únic capaç de transformar la realitat, car és la que la inventa, la modifica i la comunica.

El propòsit de les seves argumentacions és mostrar el caràcter d'aparença de la realitat i la naturalesa empírica o sensible del coneixement.

Mitjançant un seguit de dilemes va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.

Educat a l'escola d'Elea (Parmènides), sembla que defensava tres tesis (conegudes com la triple negació de Gòrgies):[6]

  1. No existeix res.
  2. Si existís alguna cosa, no es podria conèixer.
  3. Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar.

Amb aquesta triple negació, se l'ha considerat un nihilista.[7]

Per ell, "la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula".

Tot i que potser Gòrgies es desinteressà bastant de la política (teòrica i pràctica), és indubtable que les tesis d'aquest sofista influïren sobre el pensament polític de personatges com Alcidames, Càl·licles, Polus i Aspàsia de Milet.

En tot cas, és un fet històric que Gòrgies escriví un discurs oratori que, un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convencé la capital grega per fer, amb èxit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'èxit d'aquesta empresa bèl·lica féu augmentar notablement la fama de Gòrgies com a orador davant dels atenesos.

La seva ànsia per exhibir la seva habilitat retòrica el portà fins a l'absurd, defensant amb arguments causes sense sentit fent-les aparèixer com a raons de pes. En conseqüència, cadascun dels seus llibres defensava posicions que, paradoxalment, solien ser impopulars. El caràcter teatral dels escrits de Gòrgies és un exemple que, per a ell, el fet de defensar un argument o un altre només és un joc, en què fa servir recursos estilístics com la paròdia, comparacions artificioses i teatralitat (Consigny, 149). El seu estil es podria descriure com a "poètic sota la mètrica" (poiêsis-minus-meter). Segons ell, les paraules tenen un poder de persuasió (dunamis) equivalent al dels déus o al de les forces de la natura. En el seu llibre Encomium, basat en la llegenda d'Helena de Troia, Gòrgies compara l'efecte de les paraules sobre l'ànima amb el de les drogues sobre el cos: "Algunes causen dolor, d'altres alegria, algunes causen sensació de por, d'altres mouen l'audiència cap a l'audàcia, d'altres fan entumir i encisen l'ànima amb persuasió maligna.” (Gòrgies, 32) [8] També va donar molta importància als sons de les paraules, que podien captivar l'audiència o suggestionar-la com en una hipnòsi (Herrick, 42).

Altres obres retòriques de Gòrgies són: Defensa de Palamedes, basat en el personatge de l'Odissea d'Homer (McComiskey, 47-49), i Epitafis. Aquest text es va fer servir durant els segles posteriors (Consigny, 2). Fora de la retòrica, va escriure Sobre la natura, obra també coneguda com a Sobre el que és i el que no és, vers el 444 aC.

Referències[modifica]

  1. Aristòtil, fr. 130, Valentin Rose = Quintilià 3.1.13.
  2. Suda, Gorgias
  3. Diògenes Laèrci, VI. 2
  4. Lives of the Sophists 1.9, trans. George Kennedy in The Older Sophists, ed. R.K. Sprague (Columbia, S.C., 1972), p. 31.
  5. Sprague, Rosamond Kent, The Older Sophists, p. 31, Hackett Publishing Company, ISBN 0-87220-556-8
  6. McComiskey, Bruce «Gorgias, "On Non-Existence": Sextus Empiricus, "Against the Logicians" 1.65-87, Translated from the Greek Text in Hermann Diels's "Die Fragmente der Vorsokratiker». Philosophy and rhetoric, 30, 1, 1997, pàg. 45 [Consulta: 31 octubre 2013].
  7. Higgins, C. Francis. «Gorgias». Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 17 octubre 2013].
  8. Bizzell; Herzberg. The Rhetorical Tradition.