Aspàsia de Milet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAspàsia de Milet
Aspasie - Musée de Pergame - Berlin.jpg
Biografia
Naixement 470 aC
Milet
Mort 400 aC (69/70 anys)
Atenes
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Poeta, filòsofa, hetera i escriptora
Família
Cònjuge Pèricles
Fills Pèricles el Jove
Modifica les dades a Wikidata
Aspàsia de Milet (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles

Aspàsia de Milet (c. 470 aC[1][2] - c. 400 aC,[1][3] en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixeble del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates[4] i logògrafa.

Se sap molt poc de la seva infantesa i joventut, sembla que va ser filla d'Axíoc. Aspàsia va ser educada al temple d'Afrodita i ningú va concertar un matrimoni per a ella, com era costum a l'época. Cap als vint anys es va traslladar a Atenes, on va passar la major part de la seva vida adulta.[4]

Al arribar a Atenes, Aspàsia va obrir una escola per dones joves que, al no ser costum donar instrucció alguna a dones i nenes, que no tingués a veure amb la tasca de portar una llar (oikos), va ser objecte d'atacs i alguns escriptors i historiadors de l'època documentaren què el que Aspàsia tenia era un bordell i ella mateixa era hetaira,[4] encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en el fet que els acusadors eren poetes còmics que volien difamar Pèricles, com Hermip d'Atenes.[4][5]

Poc després d'arribar a Atenes Aspàsia va conèixer a Pèricles qui es va enamorar d'ella, convertint-se en la seva amant des d'aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d'aquest, el 429 aC.[6] Pèricles s'havia casat a la seva joventut amb una parent vídua més gran que ell amb qui tenia tres fills, però no vivia bé. Això va fer que es divorciés de la seva dona i portés Aspàsia a viure a casa seva, sense formalitzar la unió, ja que la llei prohibia l'enllaç amb dones estrangeres al no poder obtenir la ciutadania d'Atenes.[4]

La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural on es reunien en sopars, als que ella participava activament, Sòcrates, Fídies, Anaxàgores i, molt probablement, Sòfocles i Eurípides.[4] La importància d'Aspàsia a la ciutat es reflecteix en la quantitat d'obres d'autors de l'època i posteriors als que apareix. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont entre d'altres. En alguns d'aquests escrits, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa, consellera de Pèricles en els assumptes d'estat i mestre de retòrica dels homes més brillants de la ciutat,mentre que en altres apareix com una cortesana luxuriosa.[4] També Plutarc s'hi refereix en la seva biografia de Pèricles insinuant que Aspàsia podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics atenesos així com a la guerra contra Samos (440 aC), que interessava a Milet i a la que Atenes va intervindre.[4] Igualment es esmentada en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l'època.

En morir Pèricles, es creu que Aspàsia va esdevenir amant de Lisicles d'Atenes, un altre dirigent atenenc. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove, va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses, el 407 aC.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 D. Nails, The (anglès) People of Plato, 58–59
  2. P. O'Grady, Aspasia of Miletus
  3. A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 65-71. ISBN 9788499927022. 
  5. R.W. Wallace, Review of Henry's book (anglès)
  6. S. Monoson, Plato's Democratic Entanglements, 195

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspàsia de Milet Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Aspàsia de Milet