485 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 485 aC (cdlxxxv aC) |
| Islàmic | 1141 aH – 1140 aH |
| Xinès | 2212 – 2213 |
| Hebreu | 3276 – 3277 |
| Calendaris hindús | -429 – -428 (Vikram Samvat) 2617 – 2618 (Kali Yuga) |
| Persa | 1106 BP – 1105 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -234 |
| Ab urbe condita | 269 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 510 aC 500 aC 490 aC - 480 aC - 470 aC 460 aC 450 aC | |
| Anys | |
| 488 aC 487 aC 486 aC - 485 aC - 484 aC 483 aC 482 aC | |
El 485 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del Consolat de Cos i Vibulà (o també any 269 ab urbe condita). La denominació 485 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Persa
[modifica]- Xerxes I pren possessió de l'Imperi persa després de la mort del seu pare, Darios I el Gran, un dels més grans governant de la dinastia Aquemènida.[2]
Grècia
[modifica]- Quiònides, poeta còmic atenenc de la vella comèdia, guanya el premi a les Dionísies d'Atenes.[3]
Sicília
[modifica]- Geló I, tirà de Gela, va restablir el govern dels Geomori (descendents dels colons originals) a la ciutat de Siracusa, expulsats l'any anterior per una revolta popular. Nominalment els va tornar el poder, però Geló és l'autèntic governant i es converteix en tirà de Siracusa.[4][5]
- Geló, després de fer-se amo de Siracusa, expulsa tots els habitants de Camarina i destrueix la ciutat per segona vegada.[6]
República Romana
[modifica]- Servi Corneli Cos Maluginense i Quint Fabi Vibulà són elegits cònsols de Roma. Fabi Vibulà va fer la guerra contra els volscs i eques, però en lloc de dividir el botí entre els soldats, el va vendre i va dipositar els diners al tresor públic. Corneli Cos va fer la guerra contra la ciutat de Veios amb èxit.[7]
- En aquest any va ser condemnat a mort Espuri Cassi Viscel·lí. Va ser portat a judici acusat d'aspirar al poder reial davant l'assemblea de les tribus romanes, pels qüestors dels parricidis Cesó Fabi i Luci Valeri Potit, i condemnat pels patricis que el miraven com a traïdor a la seva causa. Va ser escanyat i decapitat. Van arrasar casa seva fins als fonaments i el solar on es trobava, davant del temple de Tel·lus, va quedar abandonat.[8]
Naixements
[modifica]- Protàgores, filòsof presocràtic (data probable).[9]
Necrològiques
[modifica]- Darios I el Gran, rei de Pèrsia. (nascut l'any 540 aC).[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- 1 2 Heròdot. Històries, VI, 98
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 390. ISBN 842491421X.
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 155
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VI, 4
- ↑ Heròdot. Història de la Guerra del Peloponnès, VII, 156
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 41
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 43
- ↑ Filòstrat d'Atenes. Vida dels sofistes, I, 10, 1