Èudox de Cnidos
| Nom original | (grc) Εὔδοξος ὁ Κνίδιος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
408 aC Cnidos |
| Mort |
355 aC (52/53 anys) Cnidos |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, astronomia, matemàtic i astrònom |
| Ocupació | Matemàtic, astrònom, escriptor i filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Professors | Arquites de Tàrent, Filistió i Plató |
| Alumnes | Menecm, Dinostrat, Crisilp de Cnidos i Cal·lip de Cízic |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Menecm i Cal·lip de Cízic |
 | |
Èudox de Cnidos (Eudoxus, Εὔδοξος) fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC. L'esmenta Diògenes Laerci i la seva fama deriva de la seva condició d'astrònom més que de cap altra. Va introduir l'esfera a Grècia i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada de l'any.[1]
Èudox fou deixeble d'Arquites de Tàrent en geometria, i de Plató; va anar a Egipte on va rebre la protecció de Nectabeu I. Després va ensenyar filosofia a Cízic i a la Propòntida, i va anar a Atenes als 23 anys. Va tenir un grup de deixebles a l'Acadèmia platònica. Va tenir un fill i algunes filles i va escriure alguns llibres sobre astronomia i geometria. Va morir als 53 anys.
Aristòtil diu que va fer esferes separades per les estrelles, el sol, la lluna i els planetes; Arquímedes diu que va mesurar el diàmetre del sol com 9 vegades més gran que el de la lluna; Vitrubi li atribueix la invenció d'un dial solar anomenat ἀράχνη; i es tenen diverses notícies fragmentàries més; però l'únic cert és el que diu el poema d'Àrat de Cnidos i el comentari d'Hipparc. Les seves obres són:
- Γεωμετροίμενα, (equivalent al Ὀργανική esmentat per Plutarc)
- Ἀστρονομία δι᾽ ὲπῶν, en dos llibres.
- Ἐνοπτρον o Κάτοπτρον i Φαινόμενα
- Γῆς Περίοδος (dubtós)
Referències[modifica]
- ↑ «Èudox de Cnidos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Èudox de Cnidos» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
