Grècia romana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de Grècia
Acropolis-panorama-night.jpg
Civilització egea abans del 1600 aC
Civilització micènica ca. 1600 aC - 1200 aC
Edat fosca grega ca. 1200 aC - 800 aC
Antiga Grècia 776 aC - 323 aC
Grècia hel·lenística 323 aC - 146 aC
Grècia romana 146 aC - 330 dC
Imperi bizantí 330 dC - 1453 dC
Grècia otomana 1453 dC - 1832 dC
Grècia contemporània després del 1832 dC

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

La península grega es va convertir en un protectorat romà en 146 aC i les illes de l'Egeu van ser afegides a aquest territori el 133 aC Atenes i altres ciutats gregues es van rebel·lar el 88 aC, i tota la península va ser aixafada per les tropes del general romà Sila. Les guerres civils romanes van devastar el territori encara més, fins que August va organitzar la península com la província d'Aquea en 27 aC

Grècia va ser una província clau a l'est de l'Imperi Romà, ja que la cultura romana va ser, de fet, una cultura greco-romana. L'idioma grec va servir com a llengua franca a l'est i a Itàlia i molts intel·lectuals grecs, com Galé, van desenvolupar la major part dels seus treballs a Roma.

Diversos emperadors van millorar les ciutats gregues amb noves construccions, especialment a l'àgora d'Atenes. Sota l'Imperi romà la vida a Grècia va continuar com sempre ho havia estat. La cultura romana fou molt influïda pels grecs; com deia Horaci, "Grècia captiva el seu salvatge conqueridor". Les epopeies d'Homer van inspirar l'Eneida de Virgili, i autors com Sèneca van escriure amb estil grec. Els nobles romans, que veien els grecs com a endarrerits i insignificants, van ser els principals oponents polítics d'herois romans com Escipió l'Africà, que solien estudiar filosofia i veien la cultura i les ciència grega com un exemple a seguir. Igualment la majoria dels emperadors romans solien ser pro-grecs. L'emperador Neró visità Grècia el 66, i va actuar en els Jocs Olímpics, malgrat les regles contra la participació dels no grecs. Sens dubte, va ser premiat amb una victòria en cada competició, i l'any 67 va proclamar la llibertat dels grecs en els Jocs Ístmics a Corint, igual com ho fes Flaminini 200 anys abans. Adrià fou també molt afectuós amb els grecs; abans de ser emperador havia estat arcont d'Atenes. Va manar construir l'arc d'Adrià i va tenir un amant grec, Antinoo.

Alhora, Grècia i la majoria de l'orient romà van caure sota la influència del cristianisme. L'apòstol Pau de Tars va predicar a Corint i Atenes, i aviat Grècia es va convertir en una de les àrees més cristianitzades de l'imperi.

Imperi romà tardà[modifica | modifica el codi]

Durant el segle II i el III, Grècia va ser dividida en províncies, que incloïen Achaea, Macedònia, Epir, Tràcia i Mèsia. Durant el regnat de Dioclecià a finals del segle III, Mèsia va ser organitzada com una diòcesi i fou governada per Galeri. Sota l'emperador Constantí I, Helas va formar part de les prefectures de Macedònia i Tràcia. Teodosi I va dividir la prefectura de Macedònia en les províncies de Creta, Achaea, Tesalia, Epirus Vetus, Epirus Nova, i Macedònia. Les illes del mar Egeu van formar la província d'Insulae dins de la prefectura d'Asigna.

Durant el regnat de Teodosio, Grècia va fer front a les invasions dels hèruls, gots i vàndals. Estilicó, que actuava com a regent d'Arcadi, va evacuar la Tessàlia quan els visigots la van envair a finals del segle IV. Eutropi, majordom d'Arcadi, va permetre a Alaric I entrar a Grècia i saquejar Atenes, Corint i el Peloponès. Estilicó el va expulsar en el 397 i Alaric va ser nomenat magister militum d'Il·líria. Eventualment, Alaric i els gots van emigrar a Itàlia, saquejant Roma el 410, i van construir l'imperi visigot a la Península Ibèrica i el sud de França, que va durar fins a l'arribada dels àrabs l'any 711.

Encara que Grècia va seguir sent part de la meitat relativament unificada aquest de l'imperi romà, no es va tornar a recuperar completament la terra de l'ocupació romana d'uns 500 anys abans. Es va convertir en pobra i despoblada. Durant el regne de Constantí, el centre de l'orient es va desplaçar a Constantinoble i Anatòlia. Atenes, Esparta i les altres ciutats van ser oblidades i moltes de les seves estàtues i altres manifestacions artístiques van ser portades a Constantinoble. No obstant això, l'àrea va continuar sent un centre poderós de la cristiandat a finals de l'imperi romà i als començaments de l'Imperi Bizantí.