Harmonia de les esferes

Gravat italià del 1495 amb Apol·lo, les Muses, les esferes planetàries i elements musicals.

L'harmonia de les esferes o musica universalis és una antiga teoria d'origen pitagòric basada en la idea que l'univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes es regeix segons proporcions musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons aquesta teoria, als intervals musicals.

L'expressió grega harmonia tou kosmou es tradueix com «harmonia del cosmos». La paraula harmonia fa referència a les proporcions adequades entre les parts i el tot en sentit matemàtic. La paraula música (mousikê) fa referència a «l'art de les Muses» i a «Apol·lo». El terme «esferes» és d'origen aristotèlic i designa la zona d'influència d'un planeta (Sobre el cel).

La teoria de l'harmonia de les esferes dels pitagòrics apareix en textos de Plató (La República, 530d y 617b; Critón, 405c) i d'Aristòtil (Sobre el cel, 290b12). La vigència d'aquesta teoria va perdurar fins a finals del Renaixement.

Bibliografia

• Davis, Henry, 1901. The Republic The Statesman of Plato. London: M. W. Dunne 1901; Nabu Press reprint, 2010. ISBN 978-1-146-97972-6.
• Hackett, Jeremiah, 1997. Roger Bacon and the sciences: commemorative essays. Brill. ISBN 978-90-04-10015-2.
• Kepler, Johannes, 1619. The Harmony of the World, translated by E.J. Aiton, A.M. Duncan and J.V. Field (1997). Philadelphia: American Philosophical Society. ISBN 0-87169-209-0.
• Pliny the Elder, 77AD. Natural History, books I-II, translated by H. Rackham (1938). Harvard University Press. ISBN 0-674-99364-0.
• Smith, Mark A., 2006. Ptolemy's theory of visual perception: an English translation of the Optics. Philadelphia: Societat Filosòfica Americana. ISBN 978-0-87169-862-9.
• Weiss, Piero and Taruskin, Richard, 2008. Music in the Western World: a history in documents. Cengage Learning. ISBN 978-0-534-58599-0.