Nellie Bly

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNellie Bly
Nellie Bly 2.jpg
Nellie Bly omkring år 1890. (dècada del 1890)
Nom original Elizabeth Cochran
Dades biogràfiques
Naixement Elizabeth Jane Cochran
5 maig 1864
Pennsilvània
Mort 27 gener 1922 (57 anys)
Nova York
Sepultura cementiri Woodlawn
Residència Nova York
Activitat professional
Ocupació Escriptora i periodista
Nom de ploma Nellie Bly
Dades familiars
Cònjuge Robert Seaman Tradueix (1895–1904)
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Elizabeth Jane Cochran[1] (Cochran's Mills, comtat d'Armstrong, Pennsilvània, 5 de maig de 1864-ciutat de Nova York, 27 de gener de 1922) fou una periodista estatunidenca.[2]

Precursora del periodisme d'investigació i pionera del periodisme clandestí, era coneguda per la seva signatura periodística Nellie Bly, tot i que també tenia el sobrenom de Pink ('Rosa'), en al·lusió al vestit rosa cridaner amb el qual va ser batejada. Més tard, va canviar el seu cognom per Cochrane (afegint-hi una 'e').

Una columna sexista del diari Pittsburgh Dispatch la va empènyer a escriure una resposta virulenta a l'editor. La qualitat de la carta va fer que l'editor proposés a Cochran, que estava cercant desesperadament feina, treballar per al diari com a reportera. Aquest editor va ser el que va posar a Pink el seu nom periodístic, Nellie Bly, pel personatge de la cançó amb el mateix nom, de Stephen Foster.

Bly va escriure alguns articles d'investigació, abans de ser traslladada a les pàgines femenines. Aleshores, va deixar el Dispatch i va anar a la ciutat de Nova York, on va demanar feina al diari sensacionalista de Joseph Pulitzer, el New York World. Pulitzer la va contractar, i la seva primera tasca va ser escriure una història sobre el centre psiquiàtric de dones a l'illa de Blackwell. Va decidir integrar-s'hi, exposant-se a les horribles condicions i al tracte que rebien els pacients del centre psiquiàtric. Aquesta manera de fer periodisme, anar clandestinament per aconseguir una història, es convertiria en el seu estil particular.

Nellie Bly, a finals dels 1880

El 1888, es va suggerir al World que enviessin un reporter a fer la volta al món, imitant el llibre de Jules Verne La volta al món en vuitanta dies. Van decidir que la Nellie Bly seria aquesta reportera, i el 14 de novembre del 1889 va sortir de Nova York en un viatge de 40.100 quilòmetres.

Setanta-dos dies, sis hores, onze minuts i catorze segons després de la seva sortida d'Hoboken, el 25 de gener del 1890, Nellie va arribar a Nova York. Va establir un rècord mundial de fer la volta al món, tot i que va ser superat mesos més tard per George Francis Train, que va fer el viatge en 62 dies.

En els seus viatges per tot el món, va visitar no sols Anglaterra, Japó, Xina, Hong Kong, i d'altres, sinó que també va visitar la llar de Jules Verne, Brindisi, Colombo, i San Francisco. Va ser també la primera dona a fer la volta sense la companyia d'un home, i va esdevenir un model per a les dones de tot el món.

Nellie Bly es va casar amb el milionari Robert Seaman el 1895, i es va retirar del periodisme durant una temporada. Després de la mort del seu marit l'any 1904, es va encarregar de la direcció de les seves empreses. Va tornar a escriure sobre noves històries anys més tard; feu un reportatge sobre la convenció a favor del sufragi femení l'any 1913 i feu també el seguiment de la Primera Guerra mundial des del front oriental europeu.

Hi ha un petit parc d'atraccions a Brooklyn, Nova York, amb el seu nom, que té com a temàtica La volta al món en vuitanta dies.

Referències[modifica]

  1. DeMain, Bill. «Ten Days in a Madhouse: The Woman Who Got Herself Committed» (en anglès). MentalFloss.com. [Consulta: 10 maig 2010].
  2. Tot i que al llibre de 1994 de Kroeger (p. 529) es dedueix que l'any de naixement de Bly fou 1867, el registre baptismal assenyala l'any 1864.

Enllaços externs[modifica]