Joseph Pulitzer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph Pulitzer
alfabet fonètic internacional: ['pʊlɪtˌsɚ(ə)]
Naixement 10 d'abril de 1847
Makó, Hongria
Defunció 29 d'octubre de 1911 (als 64 anys)
badia de Charleston, Carolina del Sud

Joseph Pulitzer (Makó, Hongria, 10 d'abril de 1847 - 29 d'octubre de 1911) fou un editor i periodista amb renom, especialment per ser l'ànima impulsora de la creació dels premis que porten el seu nom; els Premis Pulitzer, creats en el seu honor. Nascut a Hongria, va emigrar als Estats Units com a militar, on residí la resta de la seva vida. Va començar escrivint al diari de Saint Louis, on es distingia per recollir les opinions de les persones del carrer i un estil molt populista que el va ajudar en la seva carrera política.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pulitzer va néixer a Makó, Hongria, on inicià la seva carrera militar, però en va ser exclòs de l'Exèrcit austro-hongarès per la seva fràgil salut i escassa agudesa visual. L'any 1864 emigrà als Estats Units per a lluitar a la Guerra Civil Americana.

Carrera periodística i política[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra s'establí a Saint Louis, on l'any 1868 començà a treballar en un diari escrit en alemany, el Westliche Post. S'afilià al Partit Republicà dels Estats Units, i fou elegit per a l'assemblea de l'estat de Missouri l'any 1869. L'any 1872 va comprar el Post per 3.000 dòlars. L'any 1879 comprà el St. Louis Dispatch per 2.700 dòlars, i fusionà els dos diaris, creant el St. Louis Post-Dispatch, que és encara el diari per antonomàsia de la ciutat. Des d'allà va ser on va desenvolupar el seu estil populista, proper a les classes mitjanes i crític constructiu amb el poder establert.

L'any 1882 va comprar The New York World, un diari amb pèrdues milionàries, per 346.000 dòlars a Jay Gould. En aquest diari es publicava The Yellow Kid, de Richard F. Outcault, un dels còmics més famosos de l'època i el primer imprès en color de forma regular a un diari. Des d'aquest mitjà es va enfrontar als líders mediàtics del moment i va esdevenir molt popular per fomentar, juntament amb William Randolph Hearst- la creació del que coneixem com a premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. La tirada augmentà de 15.000 a 600.000 diaris, convertint-se en el diari número 1 del país.

Prop dels conflictes[modifica | modifica el codi]

L'editor del diari rival New York Sun es va referir a ell l'any 1890 al Sun com "El jueu que va abandonar la seva religió", tractant que perdés els lectors d'aquesta comunitat.

També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà a Espanya i els EUA.
L'any 1895, William Randolph Hearst va comprar el rival New York Journal, cosa que portà a una escalada alcista en la tirada dels diaris. Aquesta competició amb Hearst, particularment la cobertura abans i després de la Guerra de Cuba, va unir definitivament el nom de Pulitzer amb el sensacionalisme i la premsa groga.

Després que el World difongués el pagament de 40 milions de dòlars pels Estats Units a la Companyia Francesa del Canal de Panamà, Pulitzer va ser acusat de difamacions i calumnies envers el president Theodore Roosevelt i J. P. Morgan. Els tribunals no van admetre a tràmit les acusacions, en la que va ser considerada una victòria de la llibertat de premsa.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va contemplar la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917 i que han assolit un gran prestigi.

Universitat de Columbia[modifica | modifica el codi]

L'any 1892 Pulitzer va oferir al president de la Universitat de Columbia, Seth Low, diners per crear la primera escola de periodisme del món. Inicialment la universitat no acceptà els diners, però l'any 1902, el nou president Nicholas Murray Butler fou més receptiu envers el pla de creació d'una escola i uns premis. No va ser, però, fins després que Pulitzer morís, que el seu somni es féu realitat. Pulitzer va donar 2 milions de dòlars a la universitat en el seu testament, que portaren a la creació l'any 1912 de l'Escola Universitària de Periodisme de Columbia,[1] malgrat que finalment no va ser la primera, donat que el propi Pulitzer havia esperonat tant la creació de l'Escola de Periodisme de Missouri, dins de la universitat de Missouri, que finalment aquesta s'avançà en el temps. El títol de graduat en periodisme per la Universitat de Columbia continua essent un dels més prestigiosos del món.

L'any 1917 es van fallar els primers Premis Pulitzer, d'acord amb els desitjos de Pulitzer. L'any 1989 Pulitzer fou inclòs al Passeig de la Fama de Saint Louis.

Mort[modifica | modifica el codi]

Joseph Pulitzer va morir a bord del seu iot a la badia de Charleston, Carolina del Sud, l'any 1911. Roman enterrat al cementiri Woodlawm, al Bronx, Nova York.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «History of the Journalism School» (en anglès). Columbia Journalism School. [Consulta: 25/8/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Pulitzer