Lluís Bonifaç i Massó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluis Bonifaç i Massó
San Sebastián y Santa Irene (Lluís Bonifàs, MRABASF E-33) 01.jpg
Naixement 5 de maig del 1730
Valls, Principat de Catalunya
Mort 6 de novembre el 1786
Valls, Corregiment de Tarragona
Nacionalitat Català
Ocupació escultor
Activitat professional
Art Escultura
Moviment Barroc
Influències de Lluís Bonifaç i Sastre i Lluís Bonifaç el Vell
Modifica dades a Wikidata

Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre i besnét de Lluís Bonifaç el Vell, i germà de Francesc Bonifaç i Massó, tots ells igualment escultors.

Família[modifica | modifica el codi]

Lluís Bonifaç i Massó, prové d'una família d'escultors. Trobem el seu avi Lluís Bonifaç i Sastre, besavi conegut com a Lluís Bonifaç el Vell i el seu germà Francesc Bonifaç Massó.

Infància[modifica | modifica el codi]

Lluís Bonifaç i Massó va néixer el dia 5 de maig de l'any 1730 a la ciutat de Valls. El seu pare es deia Baltasar Bonifaç i la seva mare Francisca Massó. Va ser batejat dos dies després del seu naixement a la parròquia de Sant Joan, amb Josep Massó (padrí matern) i Maria Àngels (padrina paterna) com a padrins de bateig. A Lluís se li van posar tres noms: Josep, Pere i Lluís. Ell és conegut amb el tercer d'aquests noms, és a dir, Lluís. Sabem poca cosa dels seus primers anys de la seva vida, els documents que s'han conservat ens expliquen tres aspectes que van representar la seva vida: l'amor a la naturalesa, la religiositat que ell tenia i la vocació per l'aprenentatge i la realització de l'escultura. Una malifeta que va fer de petit ens demostra la seva vocació per l'escultura. Ell solia ajudar a la santa missa perquè tenia uns sentiments molt forts per aquests actes i això va fer-li brotar l'espontània afició que sentia per l'escultura.[2]

Vida adulta[modifica | modifica el codi]

En el començament del que podríem considerar la seva vida adulta, la seva germana Francesca, es casa amb el reusenc Francesc Bellver (ebenista i escultor que més tard col·laboraria amb el mateix Bonifaç). Al cap de poc temps, Lluís Bonifaç a l'edat de vint-i-tres anys es casa amb Maria Miracle amb la qual tingué tres filles: Teresa (1754), Úrsula (1756), Tecla (1760) i per altra banda també, durant el seu matrimoni, concebí dos fills barons: Sinforiano i Lluís (1756). Lluís morirà al cap de poc de nàixer i Sinforiano dedicarà la seva vida a la religió catòlica i farà carrera com a eclesiàstic. Al llarg de la seva vida adulta Lluís Bonifaç, com s'ha esmentat anteriorment, dóna mostres constants de la seva religiositat tant en l'àmbit personal com en el de producció artística. Un exemple d'aquesta característica de l'autor, es pot apreciar en el moment de la inauguració del retaule de Sant Aleix. En paraules del mateix Bonifaç, no construeix el retaule per a mostrar les seves qualitats com a escultor, sinó que ho fa per exaltar el seu sentiment religiós. Per altra banda l'escultor també fa una sol·licitud per entrar a l'orde de frares mínims de Sant Francesc. Ja cap a l'any 1784 l'autor comença a donar mostres d'una progressiva pèrdua de facultats que l'obligaran a realitzar la redacció del seu testament el dia 30 d'Agost del mateix any. Tot i que sembla que al Setembre de 1785 Bonifaç mostra una lleu millora, finalment acabaria morint dos mesos més tard al municipi de Valls.

Aprenentatge[modifica | modifica el codi]

La vocació de Bonifaç per l'escultura ens la presenten com una qualitat innata, ja que el coneixem per ser un artista amb un gran talent, naturalment per la raó del fet que prové de la professió que tenien els seus tres precedents. Aquesta dot, ha anat passant de generació en generació fins a arribar a Lluís, a part d'això, s'ha d'afegir que l'ambient de casa seva (lloc que era visitat per deixebles que anaven a rebre ensenyament del seu padrí), un taller espectacular amb una producció contínua d'imatges i retaules, fa que la vocació de Lluís Bonifaç es veiés clarament definida. Referent als seus estudis, no s'ha pogut trobar cap document on ens expliqui on va estudiar escultura, tan sols se sap que ell no va sortir de casa per començar a estudiar, ni amb cap mestre (com era costum en aquells temps), sinó que ell en va aprendre basant-se amb la tècnica escultòrica del seu pare i principalment del seu padrí. S'ha de dir que el seu padrí va fundar, a Valls, la casa i escola de l'escultura. No se sap exactament quan va començar el seu aprenentatge, tan sols se sap que va acabar amb 22 anys, aquesta data va ser l'any 1752 quan va esculpir un retaule de Sant Jeroni per l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. A l'edat de 35 anys, Lluís Bonifaç rebé el nomenament d'Acadèmic de Mèrit de l'acadèmia de Belles arts de San Fernando de Madrid. Per la necessitat d'un bon reconeixement artístic, Bonifaç havia enviat alguns dibuixos i una peça de baix relleu, per ingressar a l'acadèmia. La primera notícia que va rebre fou la carta del seu amic Joan Pau Canals on se li comunicava que tant ell com el seu avi rebrien reconeixement i se'l declarava hàbil i lliure per exercir la seva professió sense necessitat d'incorporar-se a cap gremi ni ser controlat pels síndics. Per a formalitzar el nomenament, l'abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet fou l'encarregat de fer arribar els documents corresponents a Bonifaç, a més d'obsequiar-lo amb l'espasa que tenia dret a utilitzar com a nou membre de la Reial Acadèmia de San Fernando.[3]

Durant el procés d'auto formació del seu talent com artista van predominar tres elements que ell va fer servir molt: publicacions i gravats de caràcter artístic, estudi de les millors escultures que va tenir al seu abast i l'observació del natural.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

[5]

Primeres obres 
Obres destacades 
Altres obres 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [MARTINELL, Cesar: El escultor Lluis Bonifaç i Massó: 1730-1786: biografia crítica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1948], pàgines 27, 24 i 25.
  2. [MARTINELL, Cesar: El escultor Lluis Bonifaç i Massó: 1730-1786: biografia crítica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1948], pàgines 21 i 24.
  3. 3,0 3,1 [MARTINELL, Cesar:Llibre de notes de Lluis Bonifaç i Massó, escultor de Valls, Barcelona, Editorial Eduard Castells, 1917], pàgina 57. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "test_5" defined multiple times with different content
  4. [MARTINELL, Cesar: El escultor Lluis Bonifaç i Massó: 1730-1786: biografia crítica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1948], pàgina 61.
  5. MATA, Sofia; PARÍS, Jordi: Els Bonifaç, una nissaga d'escultors, Valls, Institut d'Estudis Vallencs, 2006, pàgines 319 - 329.
  6. «L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa investiga i restaura el Gegantó Lladrefaves de Valls»., pertany a l'any 1776.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • MATA, Sofia; PARÍS, Jordi: Els Bonifaç, una nissaga d'escultors, Valls, Institut d'Estudis Vallencs, 2006.
  • BASSEGODA, Bonaventura; GARRIGA,Joaquim; PARÍS, Jordi: L'època del Barroc i els Bonifaç, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2007.
  • MARTINELL, Cesar: Llibre de notes de Lluis Bonifaç i Massó, escultor de Valls. Barcelona, Editorial Eduard Castells, 1917.
  • MARTINELL, Cesar: El escultor Lluis Bonifaç i Massó: 1730-1786: biografia crítica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1948.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Bonifaç i Massó Modifica l'enllaç a Wikidata